Tenia ganes de provar el ChromeOS i fer una entrada. Però en Ferran ja ho ha fet des de la seva Veu de T. Aixi doncs, aprofito les llicències CC i republico l’entrada.

divendres 20 de novembre de 2009

Provant el nou Google Chrome OS

Escrit per Ferran Recio Calderó

Avui he tinguts uns minuts per baixar-me i provar el nou “sistema operatiu” de Google. Bé, en realitat no és exactament un nou sistema operatiu perquè no deixa de ser un GNU-Linux amb un Chrome precarregat. (Nota d’en Ludo: aqui en Ferran posa el vídeo que vam comentar fa uns dies aqui)

La veritat és que s’ha de reconèixer que arranca ràpid, fins i tot virtualitzat no m’ha tardat ni cinc segons en mostrar-me la pantalla de login.

Pantalla de login del Chrome OS

Una aspecte interessant és que el login es fa amb el compte de Gmail, sense necessitat que cap administrador crei els usuaris. D’aquesta manera, qualsevol persona hauria de poder accedir al compte en qualsevol ordinador amb Chrome OS.

El Chrome OS en entrar al sistema

Pel que he entès, el “home” de l’usuari (per als de windows els arxius personals, la configuració de les aplicacions, el tema visual…) està encriptat i es sincronitza automàticament amb els servidors de Google. Així, quan tanquem la sessió (si algú troba el botó per fer-ho), totes les pestanyes que deixem obertes al navegador s’envien a Google i se t’obriran automàticament quan tornis a loguejar-te, ja sigui al teu ordinador o en algun altre.

Per desgràcia no ho he pogut provar perquè per guardar la configuració em demanava una compte “@google.com” que pel que sembla no és la mateixa del gmail. Suposo que ho corregiran a les pròximes versions (o hauré d’esperar a que algú m’envii una invitació…).

Navegant

Per la resta el navegador funciona igual com el Chrome d’escriptori però permanentment maximitzat. En alguns vídeos he vist que obrien diversos navegadors i que aquests es comportaven com si fossin escriptoris diferents, però la veritat és que, per bé que he aconseguit obrir més d’una finestra, no he aconseguit canviar d’una a l’altre.

Un dels tres únics menú amb opcions

Una de les promeses de Chrome OS és que l’usuari no s’haurà de barallar amb les configuracions. Crec que és una mica agosarat afirmar això, però la veritat és que la interfície de configuració és de les més austeres que he vist fins ara. A la barra de pestanyes només es mostren 3 icones: bateria, connexió (wireless i ethernet) i configuració. Veurem si poden complir la promesa quan permetin impressores, flash amb efectes 3D o lectors de DNIs electrònics.

Algunes opcions curioses

Tafanejant per les opcions, m’ha semblat curiós que et deixin escollir el motor de cerca (Google, Yahoo o fins i tot Bing) i que hi hagi un botó amb el text “Make Chromium my default Borwser” (Fer que el Chromium sigui el navegador per defecte). Un pensaria que qui es vulgui instal·lar el Google Chrome OS al portàtil té molt clares les preferències.

Un depurador d’HTML

També m’ha sobtat que incorporin un complet depurador d’HTML semblant al Firebug. Sobretot tenint en compte que no es possible intal·lar cap editor de text ni programa de desenvolupament. Suposo que alguna lògica tindrà.

Com a conclusió. Google Chrome OS és una bona idea que crec que pot agafar força amb el temps, però per mi encara és una mica massa limitat. Consumeix poc i s’engega enres, això el fa ideal com a segon sistema operatiu per a netbooks (els portatilets petits) ja que et permet fer consultes ràpides o passar l’estona sempre que tinguis una wireless aprop. També és un bon sistema quan algun familiar et pregunta “m’has d’ensenyar com funciona això de la Internet”, alguns ja m’enteneu ;-).