A cada moment de la història hi ha una branca de la ciència que sembla que estigui de moda, i es concentren un grapat de descobriments en aquesta especialitat. Avui en dia sembla que la bio-enginyeria i la genètica és el que ho està petant. Uns quants anys abans va ser la electrònica i abans la física nuclear i una mica abans de tot això l’electricitat i tot el que l’envolta. Aquestes estrebades que pateix la ciència normalment estan relacionades amb un gran descobriment i l’aparició d’un científic molt brillant que fa que el coneixement canviï per sempre.

Al final del segle XIX i fins a mitjans del XX aquest científic va ser Nikola Tesla, tot i que no va tenir molta sort i no va ser reconegut en vida: Tot just l’estudien a l’escola els nens i fins i tot li van prendre un premi Nobel. Un caràcter introvertit, una mica esquerp, i uns enemics massa poderosos són mala combinació.

Nikola Tesla va néixer el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a l’imperi Austrohongarès, la actual Croàcia.  Va estudiar a la universitat de Praga on va començar estudiant Física i Matemàtiques, però va acabar especialitzant-se en enginyeria elèctrica. Al 1881 treballava a Budapest com a enginyer a la companyia de telèfon i durant aquells anys va dissenyar el primer motor d’inducció elèctrica. Llavors va entrar a treballar a l’Edison Company a Paris, la grandíssima empresa de Thomas Alba Edison, que estava electrificant totes les grans ciutats del món. Al 1883 fabrica per la seva compte el primer motor d’inducció elèctrica que passa completament desapercebut. Decebut d’Europa va a treballar a Nova York a les ordres del mateix Edison, tot el que porta són alguns dòlars i una carta de recomanació de Charles Batchelor dirigida a Edison que diu: ”Conec dos grans homes, vostè i aquest jove”.

Tesla li comenta a Edison les esperances que té en el corrent altern i les investigacions que vol fer, però Edison li treu importància i només el contracta per dissenyar generadors de corrent continua que està fent servir la seva companyia. Fins i tot li promet 50.000 dòlars si és capaç de millorar-los. Quan Tesla ho aconsegueix un any després Edison no li paga al·legant que tot era una broma típica americana. Fins i tot es nega a pujar-li el sou quan Tesla aconsegueix varies patents per la companyia.

A aquestes alçades, Tesla esta convençut de que el corrent altern és molt més pràctic i barat que el continu, però Edison, que monopolitza el subministrament de corrent a moltes de les grans ciutats dels Estats Units amb corrent continu, ho veu com una amenaça al negoci.

Tesla va assenyalar la ineficiència de transportar corrent continu a llargues distàncies (no era possible transportar-lo més enllà de dos o tres quilòmetres) i com el corrent altern podia fer-ho molt més eficientment a més de ser molt més fàcil i barat de generar. Gràcies al canvi de polaritat cíclica del corrent altern és possible alimentar qualsevol aparell amb un sol cable i no cal un de retorn, a més es poden aconseguir altes tensions gràcies a un invent del mateix Tesla, la bobina de Tesla, que fan que el transport a llargues distàncies no tingui gairebé pèrdues.

Finalment la baralla Edison – Tesla fa que aquest últim dimiteixi, poc després el milionari George Westinghouse li dóna fons per seguir treballant i Tesla aconsegueix més de 40 patents relacionades amb el corrent altern. Comença la guerra AC/DC. Edison es dedica a fer una campanya en contra del corrent altern ensenyant electrocucions de gossos i cavalls i fins i tot inventa la cadira elèctrica al·legant que és l’únic per al que serveix.

Mentre tant, Tesla i Westinghouse construeixen la primera central hidroelèctrica a les cataractes del Niàgara usant un invent de Tesla que prové del motor d’inducció que va dissenyar fa anys: l’alternador. Aquest és capaç de convertir un moviment rotatiu, que fa girar un imant, en un camp elèctric altern. Així aconsegueixen imposar-se fins al punt que el corrent altern és el que avui ens arriba a tots a casa. Per poder afrontar el cost de construcció de la central a Niàgara Tesla va renunciar a cobrar els beneficis de les patents, cosa que anys més tard el va portar, de poder ser l’home més ric del món, a morir casi en la indigència.

Durant els anys 90 del segle XIX, Tesla descobreix l’enviament d’energia per l’aire i per tant el principi de la comunicació sense fils. Ell vol aconseguir enviar corrent d’alt voltatge sense cables, però no hi ha probes que ho aconseguís. El que sí aconsegueix és moure un petit vaixell a control remot, a més de la primera fotografia de rajos X i les primeres emissions radiofòniques i els principis del Radar que més endavant es desenvoluparia durant la segona guerra mundial.

Al 1909 Marconi rep un premi Nobel per la invenció de la Ràdio quan ell feia anys que l’havia patentat. L’obsessió per transportar energia per l’aire el porta a construir una gran torre per poder enviar energia a traves de l’atlàntic aprofitant la conductivitat de la ionosfera. La torre en qüestió es construeix a  60 milles de Manhattan i tenia més de 50 metres d’alçada. Les instal·lacions encara existeixen, tot i que la torre va ser enderrocada anys després. Finalment Tesla va haver de donar-les per pagar els deutes i va acabar completament arruïnat. Passats aquests episodis Westinghouse va assignar-li un paga com a consultor per que no acabés en la indigència i va morir el any 1943 amb 86 anys.

Els seus últims anys treballava en un projecte que anomenava “raig de la mort” que podia emetre una pulsació electromagnètica que abatria fins a deu mil avions a 400 quilòmetres de distància. Degut a aquest projecte el FBI va requisar tots els seus documents després de la seva mort i la seva tasca va ser tapada durant molts anys.

Més informació a http://www.teslasociety.com/index.html