iTunes Vaig conèixer iTunes quan encara era usuari de Windows ja fa uns quants anys.

Recordo que era la típica aplicació que anava i venia de forma aleatòria segons temporades.

La cosa va canviar, en Windows encara, quan vaig tenir el primer iPod. La sincronització era un bon plus que el va deixar gairebé permanent dins l’escriptori del XP.

Gracies a iTunes vaig començar a escoltar podcasts.

El pas a Mac, i el fet de passar a produir podcasts i, finalment, l’arribada de l’iPhone i la sincronització van fer d’iTunes un programa pesat, però imprescindible.

Curiosament, en els darreres mesos, Spotify és el meu reproductor de música quan estic assegut davant l’ordinador, restant iTunes per la sincronia de l’iPhone, i principalment, el centre de descàrrega i accés als podcasts (tant d’àudio i vídeo) als que estic subscrit i que són molts; i la part més friki de la meva personalitat, que és abonada amb classes magistrals provinents de iTunes U (paleontologia, teoria de cordes, mecànica quàntica…)

iTunes te avantatges i desavantatges i tants detractors, molts prou justificats, com alternatives més lleugeres i obertes fins i tot per Mac. A mossegalapoma ja n’hem parlat.

De totes formes, les seves bondats i les seves perversions, no són objecte d’aquest article.

Bé, avui ha sortit una nova actualització de l’iTunes, la 8.1 que incorpora, entre d’altres, millores en el temps d’accés a la llibreria de música, la compatibilitat amb el nou iPod Shuffle VoiceOver i una nova forma de compartir la música amb qui estigui connectat a la nostra xarxa interna via iTunes Dj.

iTunes disposa de moltíssima funcionalitat i un ampli ventall de complements. Fins i tot aquells de vosaltres que l’utilitzeu a diari, trobareu parts del programa que, per una raó o una altra, no feu servir. També és el meu cas. Per això us porto un manual “definitiu”.

Llegeixo a Blogoff que la gent de Make Use Of han creat “el manual definitiu” de l’iTunes: The Big Book of iTunes. En Pdf, gratuït i força recomanable.