Aquest matí he tingut el plaer, convidat pel meu amic en Toni Sellas, de donar una classe-xerrada sobre podcàsting pràctic als alumnes del 2on curs de Comunicació Audiovisual de la Universitat Internacional de Catalunya.
Per a mi ha estat un repte i una experiència molt enriquidora i vull agrair en primer terme la bona acollida i paciència que han tingut els propis alumnes (molt simpàtics, atents i llestos i farts d’escoltar-me dir que facin servir Macs que els hi simplificarà la vida) 😛 i disculpar-me davant d’ells dels possibles errors comesos per part meva.
Com us deia per a mi ha estat la primera vegada que parlo de Podcàsting en public i en to de formador i, per tant, ha estat un repte en aquest sentit, però alhora m’ha permès:
- Endreçar i consolidar les meves pròpies idees i experiències en el Podcàsting.
- Cercar i documentar el material que tenia dispers en el Mac.
- Provar per primer cop el Keynote (brutal, acostumat al lleig PowerPoint).
- Sentir-me “Steve Jobs” per un dia, passant les “slides” amb el comandament del front-row 🙂
- Viure l’experiència en directe amb alumnes (acostumat a fer formació però a clients -que dit sigui de pas- son més antipàtics) 😉
- Viure el feed-back de seguida, no només pels seus comentaris durant la classe i al final, si no perquè cadascun d’ells està aprenent a fer un bloc amb WordPress i alguns ja han comentat en ell la classe d’avui.
Després hem anat a dinar plegats amb en Toni i hem parlat de moltes coses. A ell vull agrair-li especialment que m’hagi donat aquesta oportunitat i m’alegra veure també moltes coincidències tant en el terreny de la comunicació com en el propi sentit de la vida.
Total, que ha estat una experiència molt enriquidora!
PD: La preparació d’aquest curs m’ha tingut bastant liadot, espero ara reprendre l’activitat “postejadora” del bloc i el podcast amb la freqüència habitual. 🙂
Felicitats! Fa poc més d’un any vaig fer-ne una i també me la vaig passar recomanant els Macs… x’D
Ara que hi penso, també m’he trobat recomanant-los a l’Apple Shop de la fnac i no hi havia ningú a la barra… x’D
Un dia Apple ens hauria de pagar per tot això… almenys descompte, oi?
Gràcies a tu, Tomàs, per l’aportació podcastaire i humana. Com he dit a classe, aquest enriquiment personal és, per a mi, el gran valor de les eines 2.0, perquè sempre tenen al darrera una persona per descobrir. Ho repetirem, segur 😉
@Roger: jo, al menys, no ho puc evitar 🙂 Defenso aquest sistema per que em fa la vida més simple i intento explicar-ho sempre que puc 🙂 i una Apple Shop amb Fnaquers absents res a veure amb una Apple Store com cal.
@Toni: així ho espero! un dia d’aquests, que m’agafi sensible, haig d’escriure un post sobre networking personal (el que t’aporta la web 2.0) versus networking professional. 😉 Molta sort amb la tesi!
La veritat és que ha estat una experiència enriquidora, i no es notava que fos la primera vegada que parlaves en públic sobre podcàsting.
Ara bé, si t’haguèssis de fer passar per un amant de Windows, no podries. jejej. xDD. xDD. Però entenc la teva passió pels Mac, sobretot després de veure la presentació que ens has portat, el garageband (originari de Mac), iLive i totes les virgueries del Mac. A més d’un li han vingut de ganes comprar-se’n un. Així que si un dels teus objectius era dir-nos que amb un Mac podem treballar amb major facilitat, ho has aconseguit. jejej.
Personalment, jo de podcasts, poca cosa sabia. Així que moltes gràcies per la classe-xerrada que ens ha servit de molt, i arreveure.
Eli ^^
@Eli, no saps la il·lusió que em fa el teu comentari; que t’hagis atrevit a passar-te per aquí, invertir el teu temps i donar el feed-back. Moltes gràcies. 😛
La meva intenció avui ha estat intentar transmetre-os la passió pel podcàsting com un excel·lent mitjà de creació personal, comunicació amb els altres i afavoridor de la participació. (com altres eines de la web 2.0).
Espero haver-ho aconseguit un xic. Al menys la teva presència aquí ja m’ho demostra 🙂
I tens raó, no podria fer-me passar per amant de Windows (i menys del Vista, eggs), ni que em paguessin 😉 Molta sort amb l’assignatura!
La veritat és que abans de començar l’assignatura tot això de la web 2.0 era un món desconegut (clar que algunes aplicacions si les utilitzàvem, però no sabiem que estavem fent ús de la web 2.0). Durant el temps que portem, hem descobert el món dels blocs, els videoblocs i ara els podcasts! La veritat és que Internet avança molt ràpidament i és un punt fort per a la nova era de la comunicació. Sobretot perquè tots podem esdevenir comunicadors i tots podem dir la nostra, i a més, afavorint als altres.
Eli ^^
La verdad es que ha sido una clase muy enriquecedora, ya que mucha gente,la palabra podcast era muy desconocida y más aún,su ciclo de vida(preparación,producción y publicación).
Gracias a personas cómo tú, hoy en día los estudiantes de comunicación audiovisual de la Uic, podemos hablar del podcast tranquilamente y que características básicas ha de tener, otra cosa es si sabriamos hacer un podcast como los tuyos aunque lo dudo porque no utilizamos Mac jajajajaja
Tomàs moltes gràcies per dedicar-nos una estona ahir. Desprès d’escoltar la teva saviesa en aquest món del podcàsting tan inovador, m’ha agafat una mica de depre… Ara me n’adono de la meva incultura en vers internet, un món que pensava dominar…
Ara ja sabem que per fer bon podcast: un bon micro,uns bons auriculars y estalviar per comprar un Mac!
@Eli: Sí, a mi em passava igual. Feia servir aplicacions d’internet abans de saber que formaven part de la famosa “Web 2.0”. La gràcia de la web 2.0 és la “participació” i el component de “xarxa social”. Estic molt d’acord amb el que us va dir en Toni respecte a la visió que tenen alguns que no fan servir la internet (internet participativa) i que es miren tot això des de fora com quelcom que “aïlla” a la gent. És totalment fals. Com ell us deia el dijous, permet conèixer gent molt interessant, coincident amb les teves aficions i afinitats vitals, i multiplicar exponencialment el nombre de relacions més enllà de l’àmbit natural de cada persona (família, amics, escola, feina…)
@Pol: 😉 Veig que us vau quedar sorpresos amb lo del Mac. hehehe, era també la meva intenció. No soc cap talibà d’Apple, eh? que consti. De fet, si llegiu les entrades del tag “opinió” sobre Apple aquí al bloc, acostumem a fotre-li força canya :-), però el sistema operatiu dels Macs, el Mac OS X, és realment una “petita joia”. A mi m’ha fet la vida informàtica, com a usuari, molt més fàcil i productiva i no puc evitar intentar-ho transmetre als demès.
@Elena: Gracies per les teves paraules, però de savi res de res 😛 Aprenc constantment i em queda molt i molt per aprendre. Per a fer un podcast, o per fer qualsevol altra cosa a la vida, el que més importa és tenir il·lusió, crec…. 🙂 els micros, els auriculars, fins i tot els Macs, ajuden, però no són imprescindibles, en canvi les ganes i la il·lusió sí ho són.