call me fishmeal blog

Llegeixo en el bloc de Don McAllisters una entrada denominada “A disturbance in the force…” que he trobat molt interessant i que us en faig 5 cèntims d’Euro aquí.

En Don parla d’un article publicat per Wil Shipley. En Wil és un respectat i innovador desenvolupador d’aplicacions per MAC, com per exemple, la increïble i ben feta “Delicious Library“, i que també té un bloc personal denominat “Call me fishmeal” (Diguem Farina de Peix).

En aquest article en Wil fa una crítica ben pensada i una advertència seriosa a Apple suggerint-li algunes indicacions per a que no perdi el nord com a Companyia i per a que no caigui en una situació de monopoli abusiu que la podria arrossegar a l’indret on els usuaris cataloguem a les empreses de mala praxis, com és el cas de Microsoft en general sobre qualsevol cosa que fa, o Google, en particular (amb l’aliança anti-democràtica pel retall de llibertat de continguts feta amb el govern dictatorial i repressor xinès).

Les crítiques d’en Wil van més enllà d’errors puntuals d’Apple (com el fet de baixar 200$ l’iPhone a res de treure’l al mercat i el corresponent cabreix sumaríssim dels que l’acabaven de comprar).

Les paraules d’en Wil reflexionen sobre temes més seriosos que el preu de l’iPhone i que poden arribar a torpedinar la línia de flotació de la credibilitat de la companyia.

En resum en Wil es queixa dels següents punts:

  • la moguda sobre els “ringtones” de l’iPhone
  • a que l’iPhone estigui tancat a aplicacions de tercers
  • a que l’iPod touch segueixi la mateixa línia de tancament que l’iPhone
  • que Apple jugui al “gat i la rata” amb els que estan desprotegint l’iPhone
  • i (això ho puntualitza en Don) el tancament de la base de dades de l’iTunes a usuaris de Linux

Us faig una traducció lliure d’alguns paràgrafs de l’article d’en Wil per a que vosaltres mateixos traieu les vostres pròpies conclusions:

“Però perquè està l’iPhone en mans d’un únic operador de forma que no el puc fer servir fora dels USA? Només hi ha una raó certa: Apple buscava compartir els beneficis de l’operadora de torn, el que ha comportat donar a AT&T l’iPhone en exclusiva… …Així de simple”

“…i l’iPhone és un sistema tancat, com ho varen ser abans els iPods, de manera que empreses terceres només puguin desenvolupar programari per l’iPhone si estan “REALMENT MOLT PROPERES” a Apple. Aquesta és una tendència realment abominable. D’aquesta manera Apple obté més i més ingressos de dispositius no-Mac i també ingressos per dispositius que, senzillament, exclouen a terceres parts”

“…Però en els iPods, els Airports, els Apple TVs i ara en els iPhones, Apple vol que cada aplicació sigui perfecta, cosa que es bona, en teoria. Però que a la pràctica significa que la innovació només s’aplica dins dels paràmetres d’Apple. El mercat d’idees, per tant, es fa més petit, i en conseqüència els aparells s’empobreixen en prestacions. (un exemple: perquè no puc fer “stream” de la meva música des del meu iPhone o des del meu iPod touch a la meva Airport Express?)

“…Els consumidors pateixen aquesta situació. Nosaltres patim l’augment de preus i la davallada de la competència i la innovació… …La major part dels usuaris d’Apple ha recolzat la companyia durant anys – vàrem estar amb Apple quan estava ferida i la vàrem ajudar a recuperar-se. Ara que ella s’ha beneficiat dels nostres diners ens els hauria de tornar quan ja és rica”.

“…Apple hauria de permetre a altres “music stores” vendre música amb DRM que funcioni en els iPods i en els iPhones… …Recordeu que Apple fa diners venent el “hardware”, no les cançons. Tot el que Apple hauria de fer és assegurar-se de que existeix un contingut ampli disponible per als iPods, i no cal que sigui la mateixa Apple qui vengui aquest contingut.”

“…de fet, el que perjudica a Apple és la pròpia venda del contingut, per que situa a la companyia en el cor de la lluita entre els consumidors i la industria discogràfica. Si existís un nombre ampli de “tendes on-line” que vengués música compatible amb els iPods, òbviament amb tipus de drets de DRM diferents, aleshores el propi mercat podria decidir quin són els tipus de drets que més el beneficien”.

“…Apple hauria d’anunciar que subministrarà un entorn de desenvolupament per a tercers en relació als iPods i als iPhones…”

“…En conclusió Apple hauria de tenir sempre present que només “fer diners” NO POT ser la clau per la seva existència. La clau per a qualsevol empresa hauria de ser fer que els clientes vulguin pagar per allò que compren, NO només obtenir diners dels clients. És una diferència subtil, la mateixa diferència que existeix entre el “be” i el “mal”.