El canvi d’estació em porta a pensar en coses estranyes…

Estava donant-li voltes al cap sobre què faria si ja no pogués fer servir MAC OS X i hagués, per tant, d’abandonar aquest magnífic sistema operatiu.

Una cosa sembla que tinc clara i és que NO tornaria a Windows.

Aquest darrer any i mig d’experiència amb els MACs m’han fet redescobrir la informàtica com a usuari domèstic de carrer gaudint-la en un percentatge molt alt com mai abans m’havia passat. Despreocupat de virus, manteniments absurds i coses que no funcionen sense raó aparent. Tenint el Mac encès setmanes continues, inclús mesos, sense haver de reiniciar l’ordinador ni un sol cop.

Aquesta tranquil·litat com a usuari m’ha permès dedicar, el temps que estic davant de l’ordinador per temes lúdics, a fer allò que realment m’interessa, com per exemple mantenir aquest bloc i el podcast, aprofundir en el coneixement de la fotografia digital, aprendre més sobre el món del podcasting, iniciar-me com a Webmaster, conèixer el bast món de la música de lliure distribució, etc. i oblidar-me d’hores inútils cercant drivers, formateixos estranys i reinstalacions absurdes.

El percentatge de productivitat i eficiència davant d’un MAC en comparació a un PC amb WINDOWS és brutal a favor del primer. Clar i directe: No hi ha color.

Fa molt de temps que no toco un PC amb Linux, en aquella època tot era molt manual i complicat, més inclús que en Windows. Sé que les coses han canviat força sota Linux amb els nous i revolucionaris Ubuntu, Qbuntu, i d’altres millores sorprenents, però crec que encara aquest sistema està lluny de dotar a l’usuari de carrer d’una experiència tan satisfactòria com MAC OS X.

Tot i així Linux és l’opció que més m’atrau de moment si hagués de canviar. Això o tenir un PC amb Windows totalment capat i dedicat als temes més essencials.

En definitiva, no m’imagino una vida d’usuari bàsic d’informàtica, ara per ara, sense l’estimat MAC OS X.

Hauria de deixar-me de tantes cabòries i pensar en el Leopard, no?