En aquesta entrega de la secció de ciència de mossegalapoma ja començo a respondre preguntes que m’arriben directament del bloc. En realitat, no se si emfasitzar massa aquest fet, perquè parlaré d’un tema que proposa en Tomàs, que és de la casa, i potser no era del tot la meva intenció. Però com que la seva proposta va tenir molt bona acollida, no n’hi ha més i altra gent s’hi va sumar, crec que és de justícia fer els honors. Parlem de la intolerància a la lactosa. De fet ell ho proposava com: “La tolerància a la lactosa, una mutació dels humans europeus”
Abans d’entrar en el tema de les mutacions, crec que he d’introduir a una de les protagonistes: la lactosa.
La lactosa és un tipus de molècula de sucre que està present a la llet de totes les femelles de mamífers en concentracions que van entre un 4 i un 5% depenent de l’animal. Una de les llets més riques en lactosa, per exemple, és la de camella, donat que és un animal que viu en zones àrides i cal que aporti una quantitat important de sucre a les seves cries per tal d’alimentar-les correctament.
Els sucres són molt importants per la nutrició ja que estan formats per la unió d’una molècula de glucosa i una altra molècula que varia depenent del sucre. En el cas de la lactosa és una glucosa i una galactosa.
Aquesta glucosa es necessària per a que les cèl·lules del cos la converteixin en energia i el cos mantingui les funcions vitals, la temperatura i siguin possibles els moviments musculars.
Les plantes poden formar la seva pròpia glucosa durant la fotosíntesi a partir de materials inorgànics. Els animals, en canvi, necessiten la ingestió i digestió de matèria orgànica. Durant la digestió, bàsicament es fan dues coses, es descomponen els aliments en les parts més petites possibles i s’absorbeixen. En el cas que ens ocupa, els sucres es trenquen per tal d’alliberar la glucosa que ens és tant necessària.
En tots els mamífers, durant l’etapa de lactància, hi ha present un enzim en l’intestí prim que permet trencar la lactosa en les seves dues molècules (glucosa i galactosa) i així poder absorbir la glucosa. Aquest enzim es diu lactasa i es sintetitza durant la infància. Després, conforme l’individu es fa adult, es va reduint la seva presència fins que aquesta és testimonial. Això fa que per defecte, tots els mamífers adults siguin intolerants a la lactosa en major o menor grau.
En els humans, com a mamífers que som, hauria de ser de la mateixa manera, però no és així ja que la lactasa està present al llarg de tota la vida. O no?. L’evolució dels humans va canviar aquest fet durant la revolució Mesoneolítica ara fa uns 7.000 anys quan vam passar de la fase recol·lectora a la de producció agrària i ramadera. A partir del moment en que l’ésser humà comença a criar animals per menjar la seva carn, també s’aprofita de la seva llet i això genera una selecció evolutiva positiva que afavoreix els individus que produeixen lactasa. Aquests individus pateixen una mutació genètica (en la seqüència de nucleòtids de posició 13910) que els permet seguir produint lactasa al llarg de tota la vida.
Els estudis genètics actuals han descobert que aquesta mutació no és present en tota la població i que el percentatge d’individus que no la pateixen, i per tant són intolerants a la lactosa, varia depenent de les zones. Hi ha un 10% d’intolerants als països del nord d’Europa, un 25% als Estats Units, al voltant del 50% a l’àrea mediterrània i centre de Europa, i superior al 70% a l’Àsia i l’Àfrica. D’aquests estudis es conclou que les zones on la ramaderia va ser més important, l’evolució va afavorir una millor reproducció dels individus amb la mutació.
Així que, com sol passar a la ciència, les afirmacions rotundes no són del tot certes i no podem dir que la tolerància a la lactosa és una mutació que es dóna només a Europa, tot i que és el territori amb major presència no és l’únic.
Altres fonts:
http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/37/37v69n02a13124885pdf001.pdf
http://www.clc.cl/clcprod/media/contenidos/pdf/MED_18_1/4-Genetica-Compleja.pdf
Esperava amb candeletes l’article d’en Coke! Sóc una dels que van donar suport al Tomàs en la proposta del tema de la tolerància a la lactosa per a aquesta secció, i vaig dir que hi posaria cullerada:
M’agradaria mencionar (per complementar, eh?) la lectura que es va fer al fenomen de la intolerància a la lactosa des de l’antropologia cultural, sobretot respecte a la tradicionalment presentada per les poblacions asiàtiques, sobretot la xinesa. Parlo molt de memòria (ens ho van explicar a primer de carrera i allà ho vaig deixar), però sembla que per aquella zona hi havia un dèficit molt important de vaques (tant pel consum com per l’ús en agricultura), tant que pràcticament no es consumia llet, engegant així el cercle viciós la manca de síntesi de lactasa que aboca a la intolerància de la lactosa. Quan la intolerància arriba al punt que realment fa que el consum de llet sigui una experiència molt desagradable, es va “demonitzar” el producte, de tal manera que durant molt i molt temps (no sé si encara ara) la llet era obertament despreciada i considerada com la causa del malestar que se sentia en ingerir-la, quan la cosa venia de molt més enllà i tenia una explicació raonable.
No sé si m’explico, però realment era per aquí per on volia posar cullerada 😀
Salut (i llet)!
Coke 🙂 gràcies per recollir el guant i fer l’entrada. Molt interessant. Espero que en parlem al proper podcast!
Molt bon article Coke, i aquest tema em toca també a mi, tot i que jo tinc intolerància a la lactosa des de petit, quant al pendre la llet amb Nesquik em feia molt mal de cap. 😛
Tot i que ja ho deieu al podcast 92, és força interessant analitzar temes mundans des del punt de vista científic, i més quant els articles són oberts i fàcils d’entendre, bon feina!
No sé si farà el pes, però jo tinc una pregunta per a tu, Coke!!!
Ja fa temps que entre companys i amics surt un tema conflictiu, que sempre acabo perdent jo. La pregunta és:
La xocolata fa que ens surtin grans (o més grans) al cos?
Crec que és un mite que no sé d’on ha sorgit, però tothom ho afirma i ningú em dóna una explicació raonable, a veure si m’ho sabrieu respondre, gràcies amics! 😀
Cesc, no he fet una recerca com la d’en coke, però per experiència personal et diré que el que pot causar els grans de la xocolata no és el cacao, sinó les merdes adicionals que hi posen – greixos animals vegetals conservants moñoñes i sucres. Segurament si et prens una xocolata d’aquestes que poten cacao en un 70% o més no tindràs problemes de grans.
Iep, no l’havia vist pas aquest comentari!
Té força lògica el que dius, de fet, jo mai hi creia amb això perquè a casa sempre menjem de 72% cap amunt, excepte fondant sense llet, per fer pastissos i tal.
a sigui que el 50% de la població de aquí, va perden l’enzim però si que el te al principi, per tant pot prendre llet al principi? a rel del comentari del Francesc, pregunto, la intolerància a la lactosa, es manifesta o provoca els mateixos símptomes a tothom? per cert aprofito que bona es la llet doble greix que venen als USA, de fet deu ser llet mes real que la de aquí, que te mes pinta d’aigua amb colorant que un altre cosa. I un altre cosa, algú a mesurat un tetrabrick algun cop, en general ni pel forro arriben als 1000cc tot i que posi un litre al envàs.
hola Dani
La intolerància patològica a la lactosa pot ser donada per diferents causes. Normalment, les símptomes son diarrees, dolors abdominals i vomits. Però no ho he investigat a fons, pot ser n’hi ha d’altres. Lo del mal de cap d’en Francesc no sé si va per aquí.
Merci pel comentari.
boníssim! gran exemple de comunicación científica 🙂
Parlant-ne amb ma mare, que també hi està molt ficada, he esbrinat que no tinc intolerància a la lactosa, sinó a la proteïna de la llet (suposo que és molt diferent, i per això tinc altres simptomes i no els que dius).
Magnífic post Coke!!!.
Jo desconec si sóc intolerant al 100%, però des de que al matí prenc llet sense lastosa funciono molt millor i sense contratemps intestinals.
Jo sempre he sentit i cada cop més, que la llet no és bona per als humans, i que és una transmissora d’al.lèrgies per als humans.
Ara, com tot, cada casa és un món.
Gran article Coke!
A casa, com en coke sap, fa temps que no comprem llet (sols per cuinar segons quines coses) i l’ham sustituida per begudes a base de avena, kamut, soja, arròs o ametlla. Segons molts dietistes la millor manera de consumir llet és a partir del Formatge i o el iogurt. En tot cas, tinc comprovat que els iogurts i formatges d’ovella i cabra ens senten més bé… i estàn més bons!!!
Mosseguis: de fet aquest és un article revenja d’en coke, perque la seva mama l’obligava a prendre la llet pel mati, cosa que no li ha agradat mai. En coke esmorza galetes principe amb cocacola 😀
Coca Cola? O.O
Ehem, bé, al cas… Fa poc he provat el Iogurt de llet de cabra (o ovella, sempre les confonc), i està boníssim!!! És més liquid, però té un gust molt bo, i barrejadet amb mel… Nyam! 😛
sense voler posar en dubte, en Francesc, Marcel i en Ludo, es pot ser intolerant parcialment? jo pensava que ses o no intolerant, amb aixo de la lactosa, com en altres productes, hi ha molt de coneximanet popular i sobretot de bombardeix publicitari, es com el cas de l’aigua on l’informe original de la OMS que recomanava beure 1,5 a 2ltrs incloent l’agua ingerida amb els aliments solids es va acabar transformat gracies a les companyes d’aigua en beure 2ltrs d’aigua liquida excloent inclus l’aigua d’altres inclosa en altres begudes, sincerament penso que hi ha molta gent que sense haber-se fet proves diuen ser intolarants, etc… que no te res a veure en volguer canviar els habitas alimentaris.
Us remeto a un article interessant sobre les intoleràncies, i hi ha un punt que parla sobre la lactosa: “En la intolerància a la llet hi ha dos temes: hi ha gent que són intolerants a la proteïna i n’hi ha que ho són a lactosa. Aquest és per dèficit enzimàtic: la majoria dels adults ja no produeixen lactasa, l’enzim que ens permet metabolitzar la lactosa, però determinats grups poden seguir prenent llet gràcies a una mutació genètica. Els que són estranys no són els que no toleren la llet, sinó els que la toleren: es diuen lactasa persistents.”
Però llegiu-lo tot que val la pena, i és curtet!!!!.
http://www.etselquemenges.cat/convidat/gloria-sabater-experta-en-intolerancies-alimentaries-6595
Gràcies Marcel.
Molt bona aportació. Tot el que poguem aportar entre tots per tenir més informació, millor.
De fet, no sé perquè tenia entès que fins a cert punt, la tolerància a la lactosa era “controlable”. És a dir, que partint d’ésser totalment tolerant a la lactosa, aquesta condicióo es pot mantenir si no s’abandona el consum de llet. Si es deixa de prendre llet (molt temps) la producció de lactasa es perd i quan es reprèn el consum al principi se sent malestar fins que el cos torna a produir la lactasa necessària.
Molt interessant. La ciència és el codi font de la vida!
Hola! Muy interesante el artículo! Es un tema que está casi hasta “de moda” y no es tan simple de comprender, menos simple quizás es categorizar a la población como tolerante o intolerante, ya que las mezclas genéticas y los factores epigenéticos (mas llá de los genes) juegan un rol fundamental sensibilidad en la salud de cada uno..
A mi me gustaría leer una buena explicación sobre el caballito de batalla de los médicos occidentales: las alergias.
Qué son, realmente se sabe? Dónde están los estudios que “demuestran” que son producto de X o Z factores? Cómo se desatan, cómo se tratan?.. mmmmmm
Otro tema que me interesa (entre muchos) y es complicado de explicar es ¿Porqué la luna se ve “al revés” acá en este hemisferio? Jojo. Ah! Y el sol! El sol está inclinado hacia el sur, y no al norte, explian pliss ^^ ya tieen faenita!
GRACIAS!
Perdón las faltas! No deja re-escribir 😛