Yun Lactosa

En aquesta entrega de la secció de ciència de mossegalapoma ja començo a respondre preguntes que m’arriben directament del bloc. En realitat, no se si emfasitzar massa aquest fet, perquè parlaré d’un tema que proposa en Tomàs, que és de la casa, i potser no era del tot la meva intenció. Però com que la seva proposta va tenir molt bona acollida, no n’hi ha més i altra gent s’hi va sumar, crec que és de justícia fer els honors. Parlem de la intolerància a la lactosa. De fet ell ho proposava com: “La tolerància a la lactosa, una mutació dels humans europeus

Abans d’entrar en el tema de les mutacions, crec que he d’introduir a una de les protagonistes: la lactosa.

La lactosa és un tipus de molècula de sucre que està present a la llet de totes les femelles de mamífers en concentracions que van entre un 4 i un 5% depenent de l’animal. Una de les llets més riques en lactosa, per exemple, és la de camella, donat que és un animal que viu en zones àrides i cal que aporti una quantitat important de sucre a les seves cries per tal d’alimentar-les correctament.

Els sucres són molt importants per la nutrició ja que estan formats per la unió d’una molècula de glucosa i una altra molècula que varia depenent del sucre. En el cas de la lactosa és una glucosa i una galactosa. Aquesta glucosa es necessària per a que les cèl·lules del cos la converteixin en energia i el cos mantingui les funcions vitals, la temperatura i siguin possibles els moviments musculars.

Les plantes poden formar la seva pròpia glucosa durant la fotosíntesi a partir de materials inorgànics. Els animals, en canvi, necessiten la ingestió i digestió de matèria orgànica. Durant la digestió, bàsicament es fan dues coses, es descomponen els aliments en les parts més petites possibles i s’absorbeixen. En el cas que ens ocupa, els sucres es trenquen per tal d’alliberar la glucosa que ens és tant necessària.

En tots els mamífers, durant l’etapa de lactància, hi ha present un enzim en l’intestí prim que permet trencar la lactosa en les seves dues molècules (glucosa i galactosa) i així poder absorbir la glucosa. Aquest enzim es diu lactasa i es sintetitza durant la infància. Després, conforme l’individu es fa adult, es va reduint la seva presència fins que aquesta és testimonial. Això fa que per defecte, tots els mamífers adults siguin intolerants a la lactosa en major o menor grau.

En els humans, com a mamífers que som, hauria de ser de la mateixa manera, però no és així ja que la lactasa està present al llarg de tota la vida. O no?. L’evolució dels humans va canviar aquest fet durant la revolució Mesoneolítica ara fa uns 7.000 anys quan vam passar de la fase recol·lectora a la de producció agrària i ramadera. A partir del moment en que l’ésser humà comença a criar animals per menjar la seva carn, també s’aprofita de la seva llet i això genera una selecció evolutiva positiva que afavoreix els individus que produeixen lactasa. Aquests individus pateixen una mutació genètica (en la seqüència de nucleòtids de posició 13910) que els permet seguir produint lactasa al llarg de tota la vida.

Els estudis genètics actuals han descobert que aquesta mutació no és present en tota la població i que el percentatge d’individus que no la pateixen, i per tant són intolerants a la lactosa, varia depenent de les zones. Hi ha un 10% d’intolerants als països del nord d’Europa, un 25% als Estats Units, al voltant del 50% a l’àrea mediterrània i centre de Europa, i superior al 70% a l’Àsia i l’Àfrica. D’aquests estudis es conclou que les zones on la ramaderia va ser més important, l’evolució va afavorir una millor reproducció dels individus amb la mutació.

Així que, com sol passar a la ciència, les afirmacions rotundes no són del tot certes i no podem dir que la tolerància a la lactosa és una mutació que es dóna només a Europa, tot i que és el territori amb major presència no és l’únic.

 

Altres fonts:

http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/37/37v69n02a13124885pdf001.pdf

http://www.colegiodeemeritos.es/docs/repositorio/es_ES/documentos/el_alcance_del_darwinismo_(vf).pdf#page=131

http://www.clc.cl/clcprod/media/contenidos/pdf/MED_18_1/4-Genetica-Compleja.pdf

 

Tweet