smile

Si algun dia us animeu a fer un podcast advertir-vos, per endavant, què porta feina i cal tenir paciència.

La cosa comença a quedar mitjanament audible després de fer moltes proves (moltes més que els episodis que escolteu ja editats) i, si ets mitjanament curiós i li vols afegir musiqueta, efectes, etc… ja arriba a categoria d’odissea el temps que et pren.

Tot i així, si t’agrada, al final la satisfacció és molt gran i val realment la pena.

Quan veus que tot encaixa, la música lliga, no has ensopegat amb les paraules més d’una trentena de vegades i els efectes d’àudio surten, se’t cau una o dues llagrimetes d’auto-complaença (res que no es curi amb una mica més d’auto-crítica, per compensar) 😉

Al cap d’uns quants episodis guanyes en pràctica i ja disposes d’una estructura que et permet ser més àgil i concentrar-te en el contingut i és quan realment comences a passar-t’ho bé.

Fa molt poc que he començat i per tant sóc un “novato total”. En els pocs episodis algunes de les vostres respostes m’han animat força. Però el que mai m’hagués imaginat que passaria, vull dir en el sentit de “sorpresa inesperada”, és l’anècdota que us explicaré tot seguit.

Com sabeu, i si no ho sabeu vol dir que sou uns dolentots i no els escolteu, els podcast de mossegalapoma incorporen música.

Aquestes cançons estan llicenciades sota “Creative Commons” i les puc baixar i incloure en el podcast per que la seva llicència així ho permet si ets un podcaster.

Per fer-ho cal registrar-te en algunes pàgines especials com poden ser Magnatune.com i Podsafe Music Network, o d’altres.

Jo passo una bona estona escoltant autors (dels quals mai no he sentit a parlar) amb estils diversos, i gaudint sovint del plaer d’escoltar coses totalment noves. Al final d’aquest procés acabo decidint una o dues cançons que seran les que formaran part del següent episodi.

Clar que la música que escullo és sempre a criteri personal… vull dir que segur no li ha d’agradar a tothom, però us asseguro que m’ho passo d’allò més bé triant-la.

Doncs bé, l’anècdota ve de la mà de Podsafe Music Network.

En aquesta web autors i podcasters es registren i, si ho tens a bé com a podcaster, pots marcar i dir a quin episodi has fet servir la/les cançons triades.

Es veu que internament, Podsafe Music Network, ho comunica a l’autor.

La meva sorpresa ha estat que, un cop havent fet això en la música del darrer episodi, el seu autor va i contacta amb mi per agrair-m’ho i demanar-me què m’havien semblat les seves cançons i què era tot això del “mozigilapome” i el català.

En fi, un mètode de “feed-back” directe en un podcast que jo mai hagués imaginat.

No cal dir que vaig aprofitar per explicar-li on estava Catalunya i que el català és una llengua que parlen 10 milions de persones en diversos territoris, etc. (a veure si com el tio és de Califòrnia, de p. xiripa coneix al Steve Jobs i li diu que facin la traducció al català del MAC OS X d’una p. vegada)

En definitiva que em va fer molta il·lusió aquest contacte directe amb l’autor i volia compartir amb vosaltres l’anècdota.

Tweet