Un bon amic, en explicar-li com funcionava la secció, em va dir: “Home, si et dediques a respondre preguntes tinc un repte: Què és el Sol?” Vem començar a parlar-ne i al final ho vem deixar en que intentaria donar tanta informació com sigui possible i després que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.

Doncs bé, la resposta fàcil és que el Sol és una estrella que està al centre del nostre sistema planetari. És una estrella de grandària mitjana (1.392.000 km de diàmetre) si la comparem altres que s’han estudiat i, tot i així, concentra el 98,6% de la massa del Sistema Solar i està a una distància de uns 8 minuts llum de la Terra (149.600.000 kilòmetres). Proporciona una gran part de la energia de la Terra i condiciona la manera en la que la humanitat s’ha desenvolupat al llarg de la seva curta història, així que s’ha guanyat el dret de ser convertit en Déu per moltes cultures a reu del Món.

Però, un cop contestada la part òbvia, la pregunta divertida és; de que està fet una estrella? És veritat que és una bola de foc? O una bola de gas incandescent? I com es crean?

Per contestar-ho ens hem de remuntar fins l’any 1856. A Londres el senyor William Huggins crea un observatori a Tulse Hill, sud de Londres. Allà comença a estudiar les estrelles de forma amateur, però s’avorreix ràpid de fer feina rutinària i decideix que vol abordar algun dels problemes que els astrònoms professionals encara no hagin solucionat: estudiar de què estan fetes les estrelles. Posats a fer, pica alt, va pensar l’amic William. Així que es dedica a aplicar una tècnica que era molt jove a l’estudi de les estrelles: la espectrografia. Això permetia saber quins elements tenia un material que es cremava i emetia llum gràcies a la descomposició d’aquesta llum en el seu espectre base.

Per tal de poder aplica aquesta tècnica es va inventar tot un sistema per tal de poder fotografiar les estrelles i aplicar-hi la espectrografia. Va avançar molt en aquest camp i va rebre molts premis de la Royal Society, fins i tot la va presidir durant uns anys.

Gracies al senyor Huggins, avui sabem que el Sol està fet bàsicament d’Hidrògen i en menor mesura d’Heli. De fet l’activitat que es produeix al Sol és l’equivalent a una gran bomba nuclear: els àtoms d’Hidrogen es fusionen donant com a resultat àtoms d’Heli i energia que es emesa en forma de calor i llum. Per tant podem dir que en realitat el Sol sí és una bola de gas (Hidrogen), però no es crema realment, si no que es fusiona fins que un dia es consumeixi tot l’Hidrogen del seu nucli i comenci a buscar-lo fora.

Llavors passarà a la següent etapa de la seva vida, anomenada gegant vermella, on el seu volum es multiplicarà cruspint-se Mercuri, Venus i la Terra. Esgotarà tot el combustible nuclear que li quedi i acabarà convertint-se en una nana blanca. Però tot això començarà com a mínim en uns 5.000 milions d’anys que és, més o menys el temps que el Sol porta viu. Així que podem dir que tenim un Sol encara jove, estiguem tranquils.

Pel que fa a la formació de les estrelles, els científics no estan segurs del tot. Hi ha diferents teories, però la més acceptada és la hipòtesi nebular. Us enllaço un vídeo curtet que explica millor del que jo podria fer com és aquesta teoria.

Fixeu-vos que encara és una hipòtesis, per que per convertir-ho en una llei científicament provada cal poder fer l’experiment,i repetir-lo, i ara com ara no som capaços d’anar generant estrelles a discreció. Tot arribarà…

Per més info, aquí teniu uns articles interessants.

I un video molt divertit

 

Tweet