Firefox OS

Al món del PC, entès com a ordinador personal (personal computer), sempre hi ha hagut pocs sistemes operatius per triar. MS-DOS/Windows, Mac, OS/2 (durant uns pocs anys), Linux (més potent en servidors que en PC’s) i algunes distribucions menors sempre més populars en servidors que estacions de treball (NetBSD, OpenSolaris,…) Però ara és el moment del “mobile” i la cosa no està pas estabilitzada, ni molt menys!.

Amb un volum molt més alt d’usuaris que el PC (sobretaula, portàtil, caqueta de netbook) els mòbils es van convertint mica en mica (s’omple la pica) en smartphones, un producte ubiqui (o sia, que va i està a tot arreu) i executa una nova classe de software, les Apps connectades al Cloud, que està suposant un canvi social i econòmic tan ferotge i complert que gairebé ni el percebem.

Com deia un tweet abans del sopar de cap d’any “A veure si m’aclareixo. El smartphone va a la dreta o a esquerra del plat?

En menys de 4 anys iOS i Android han esborrat del mapa la primera generació de sistemes operatius per smartphones (PalmOS, Symbian i Windows Mobile). Al final del 2012 només hi ha aquests dos actors rellevants. Però com deien els Maies el món s’acabà, la partida torna a començar i el futur de les plataformes mòbils no està decidit.

Android i iOS es van dissenyar amb un conjunt de requisits ben clars, les solucions que van aportar han suposat el seu gran avantatge fins ara. De la mateixa forma que el push mail va ser la clau de volta de BlackBerry fa 10 anys. Fa cinc anys hi havia dos grans problemes a resoldre: (1) trencar el monopoli dels operadors sobre el software – solució AppStore i Market (ara Google Play). (2) els mòbils no sempre estan connectats (o no hi ha tarifa plana) calia treballar offline. De fet la critica mes gran al iPhone original es que sols admetia Web Apps i les xarxes (i els estàndards de la web no estaven llestos encara).

Un cop s’ha acabat el món ens trobem que Microsoft (acostumat a fer grans remuntades) torna a la carrega amb la seva interfície espantosa (per a gustos els colors) respaldat per marketing i les plataformes Windows 8 i XBox. Per altre banda diuen que BlackBerry torna amb una reinvencio del seu sistema. Vinga som-hi que hi falta gent!

Però Windows Mobile i BlackBerry X fan exactament el mateix que iOS i Android. Resolen els mateixos problemes amb la mateixa aproximació. En la meva opinió no tenen cap oportunitat de ser forces disruptives, la seva estratègia es marketing tradicional i usar llurs plataformes per atreure usuaris. Tindran la seva quota de mercat, pero minsa.

Si hi ha d’haver espai per a nous sistemes l’hem de buscar en nous problemes a resoldre i nous tipus de solucions.

Mica en mica els mòbils van estant connectats de forma permanent, i els estàndards que conformen l’ecosistema HTML 5 cada cop son més madurs, o sia que les Web Apps – universals, independents de dispositius i amb continguts que es poden linkar amb URL o URI – tornen a ser una opció viable. HTML 5 és l’unica plataforma amb futur, tot i que iOS i Android tenen mes present i – encara més important – estratègia de monetitzacio.

D’altre banda iOS, Android i Windows Phone son sistemes operatius “pesats”, complexes i que fan moltes coses que potser no hem demanat els usuaris. Els cal hardware potent i xumen bateria com mosquits tigre. Hi ha usuaris, empreses i organitzacions que potser volen sistemes més “prims”, amb una sola app de telèfon i una de navegador, on la resta siguin web Apps accedint al hardware (càmera, sensors, acceleròmetres, posició) a traves d’APIs estàndards i segures. Sistemes prou simples que es puguin revisar, assegurar-ne la seguretat i optimitzar per rendiment i bateria.

Aquest nínxol es on apunta el nou Firefox OS i la resurrecció del WebOS ara open source. Sistemes molt semblants en concepció del Chrome OS – de moment pensat per caquetes de netbooks però que pot passar a Mobile tablet en una sola iteració. Si algú encara es pregunta perquè Google està desenvolupant dos sistemes operatius, ja teniu la resposta: Google cobreix totes les apostes.

Tweet