Al món del PC, entès com a ordinador personal (personal computer), sempre hi ha hagut pocs sistemes operatius per triar. MS-DOS/Windows, Mac, OS/2 (durant uns pocs anys), Linux (més potent en servidors que en PC’s) i algunes distribucions menors sempre més populars en servidors que estacions de treball (NetBSD, OpenSolaris,…) Però ara és el moment del “mobile” i la cosa no està pas estabilitzada, ni molt menys!.
Amb un volum molt més alt d’usuaris que el PC (sobretaula, portàtil, caqueta de netbook) els mòbils es van convertint mica en mica (s’omple la pica) en smartphones, un producte ubiqui (o sia, que va i està a tot arreu) i executa una nova classe de software, les Apps connectades al Cloud, que està suposant un canvi social i econòmic tan ferotge i complert que gairebé ni el percebem.
Com deia un tweet abans del sopar de cap d’any “A veure si m’aclareixo. El smartphone va a la dreta o a esquerra del plat?”
En menys de 4 anys iOS i Android han esborrat del mapa la primera generació de sistemes operatius per smartphones (PalmOS, Symbian i Windows Mobile). Al final del 2012 només hi ha aquests dos actors rellevants. Però com deien els Maies el món s’acabà, la partida torna a començar i el futur de les plataformes mòbils no està decidit.
Android i iOS es van dissenyar amb un conjunt de requisits ben clars, les solucions que van aportar han suposat el seu gran avantatge fins ara. De la mateixa forma que el push mail va ser la clau de volta de BlackBerry fa 10 anys. Fa cinc anys hi havia dos grans problemes a resoldre: (1) trencar el monopoli dels operadors sobre el software – solució AppStore i Market (ara Google Play). (2) els mòbils no sempre estan connectats (o no hi ha tarifa plana) calia treballar offline. De fet la critica mes gran al iPhone original es que sols admetia Web Apps i les xarxes (i els estàndards de la web no estaven llestos encara).
Un cop s’ha acabat el món ens trobem que Microsoft (acostumat a fer grans remuntades) torna a la carrega amb la seva interfície espantosa (per a gustos els colors) respaldat per marketing i les plataformes Windows 8 i XBox. Per altre banda diuen que BlackBerry torna amb una reinvencio del seu sistema. Vinga som-hi que hi falta gent!
Però Windows Mobile i BlackBerry X fan exactament el mateix que iOS i Android. Resolen els mateixos problemes amb la mateixa aproximació. En la meva opinió no tenen cap oportunitat de ser forces disruptives, la seva estratègia es marketing tradicional i usar llurs plataformes per atreure usuaris. Tindran la seva quota de mercat, pero minsa.
Si hi ha d’haver espai per a nous sistemes l’hem de buscar en nous problemes a resoldre i nous tipus de solucions.
Mica en mica els mòbils van estant connectats de forma permanent, i els estàndards que conformen l’ecosistema HTML 5 cada cop son més madurs, o sia que les Web Apps – universals, independents de dispositius i amb continguts que es poden linkar amb URL o URI – tornen a ser una opció viable. HTML 5 és l’unica plataforma amb futur, tot i que iOS i Android tenen mes present i – encara més important – estratègia de monetitzacio.
D’altre banda iOS, Android i Windows Phone son sistemes operatius “pesats”, complexes i que fan moltes coses que potser no hem demanat els usuaris. Els cal hardware potent i xumen bateria com mosquits tigre. Hi ha usuaris, empreses i organitzacions que potser volen sistemes més “prims”, amb una sola app de telèfon i una de navegador, on la resta siguin web Apps accedint al hardware (càmera, sensors, acceleròmetres, posició) a traves d’APIs estàndards i segures. Sistemes prou simples que es puguin revisar, assegurar-ne la seguretat i optimitzar per rendiment i bateria.
Aquest nínxol es on apunta el nou Firefox OS i la resurrecció del WebOS ara open source. Sistemes molt semblants en concepció del Chrome OS – de moment pensat per caquetes de netbooks però que pot passar a Mobile tablet en una sola iteració. Si algú encara es pregunta perquè Google està desenvolupant dos sistemes operatius, ja teniu la resposta: Google cobreix totes les apostes.
Blackberry10 pel que veig dels correus als devs (com jo) aposta enormement per l’HTML5, doncs es facil d’implementar-ne l’standard per part del dev i per part d’ells. Per mi el mes semblant a Mozilla OS.
De forma extra Mozilla OS està pensat per a empreses i molt. Doncs ofereix molta facilitat d’instal·lació i personalització de forma que aquelles empreses amb dispositius mobils que han migrat de Blackberry (mobil de l’empresa per excelència) a iOS Ara, podran disposar d’un SO comú amb molta potencia de configuració i de limitar les tasques de la persona que el fa servir.
Per mi el moviment anirà primer cap al sector empresarial (que està sent menjat per Apple) i desprès ja ho veurem.
Molt interessant la reflexió sobre sistemes operatius prims.
He trobat a faltar la proposta d’Ubuntu:
http://www.youtube.com/watch?v=cpWHJDLsqTU
El video es una mica llarg però molt interessant, la demo del producte comença al minut 6.
Per a més informació sobre l’us de smartphones, aquest recurs de Think with Google permet jugar amb les dades per pais, sistema operatiu, edat, etc: http://www.thinkwithgoogle.com/mobileplanet/en/
Durant molt temps Microsoft ha jugat la carta de “copiar i afegir més opcions” + tota la potència al darrera de tindre el SO més utilitzat. Això funcionava quan les coses eren més estables. El escenari actual es nou, no para de moure’s, encara no sabem si se’n sortiran pero no ho tindran tan senzill com altres vegades, i com molt bé dius, potser si ho aconsegueixen es quedaran obsolets un altre cop al poc temps.
Qui té les coses molt molt clares (pero molt molt, tant, que ells mateixos son la “personificació” d’aquests canvis) son la gent de Google. Han crescut d’una manera, en serveis, software i ara també com dissenyadors de hardware, que em sorpren molt. Fixeu-vos que estan fent a iOS: estan desplaçant amb les seves les apps natives del sistema. Començo a veure gent que no fa servir ni Safari, ni el correu, ni el calendari… tot a traves dels serveis de Google i les seves aplicacions.
Gerard, coincideixo amb tu amb la gran habilitat de Google alhora d’oferir-nos serveis. Jo sóc un d’aquests que a l’iOS (iPhone – iPad) i també al Mac faig servir “massivament” els seus serveis. Des de Chrome, a l’App de Gmail, calendari. No hi ha color si ho compares amb els serveis d’Apple. És més, si no pogués fer servir els serveis de Google a l’iPhone de forma còmoda i dedicada (i aquest aspecte és millorable si Apple deixa) no faria servir iPhone. Així de clar.
HTML5 mai serà la plataforma del futur, per la rao que intenta abarcar dispositius massa diferents i de potencies massa diferents. A mes, esta basat en un llenguatge de programacio absolutament penos com Javascript. Fins i tot els programadors decents han hagut de crear un “CoffeeScript” sobre el Javascript, pq no hi ha manera de treballar amb ell. Es obvi que es poden fer coses amb ell, pero la qualitat de treball comparat amb C#, C++, java o objective C es minima. Aixo s’hagues solucionat posant una maquina virtual minima enlloc de continuar amb javascript, pero es va desestimar per temes de compatibilitat.
Mentre es pugui executar codi natiu en mobils, qualsevol aplicacio nativa li passara la ma per la cara a qualsevol aplicacio HTML5.
HTML5 es com guti: la eterna promesa.
@jordi comparteixo la teva opinió de la penositat del Javascript i que HTML5 encara no esta llest. Però, si t’hi fixes en el món desktop, les Web Apps han desplaçat a totes les aplicacions client serviror. HI ha avantatges tangibles a desenvolupar nativament, però en un escenari de clients fragmentat per a un developer no és sostenible mantenir 4 o 5 versions en paralel. La promesa d’una plataforma unificada sempre és temptadora, i per això tenim aquí a Firefox OS, Web OS i Blackberry apostant per Web Apps.