Molts dels serveis de localització, mapes, tràfic i la mateixa cerca provenen de Google i Apple ho sap.

Per això la companyia de la poma mossegada necessita oferir en els seus aparells serveis que no depenguin de tercers, sobre tot de tercers que li són competència directa en el món dels mòbils.

A l’Abril de 2010 Apple va comprar Siri, que ja tenia la tecnologia de reconeixement de veu aplicada ara al de la de “Secretaria Virtual”, com veieu en el vídeo, per dictar notes, correus, recordatoris i generar la corresponent acció des de la mateixa veu de l’usuari.

De tots és sabut que els dispositius tàctils, manipulats amb els dits damunt la pantalla, funcionen molt bé per seleccionar, prémer i llançar aplicacions o per fer el gest de “pinça” i escalar o reduir texts i imatges. Però tots els que heu fet servir un dispositiu tàctil amb teclat virtual sabeu que escriure, pot ser un suplici (si ho compares amb un teclat físic).

Per tant, un sistema tàctil combinat amb un sistema de reconeixement de veu per a dictar text i automatitzar navegació i accions, pot esdevenir la interfície per a mòbils en un futur… sempre i quan aquest reconeixement de veu funcioni.

Abans de l’aparició de l’iPad, al Gener de 2010, a mossegalapoma ja en parlàvem d’aquesta combinació tàctil-veu. En aquest article explicàvem que, per exemple en medecina, on fa anys empreses com Phillips i d’altres de tecnologia del sector, han estat implantant sistemes de reconeixement de veu (per exemple a Radiologia) on, els qui els hem vist funcionar, sabem el que costa l’entrenament home-màquina per a obtenir resultats reeixits.

Dit d’una altra manera, en els actuals sistemes de reconeixement de veu, tu no parles i l’ordinador t’entén, si no que tu adaptes la forma com parles per a que l’ordinador t’entengui. Aquest matís és important.

De moment Siri arriba a l’iPhone 4S que, sobre el paper, duu prou processador i altres elements de hardware prou potents, per a gestionar aquesta funcionalitat en temps real.

Una altra cosa és, doncs, que els usuaris ho trobin “confortable” i, sobre tot, bon substitutori del teclat en la majoria de circumstàncies. Si no és així, Siri acabarà sent res més que una anècdota.

De moment Siri només accepta anglès, francès i alemany.