Aquesta és una entrada d’evangelisme musical.
A la direcció editorial de Mossegalapoma tenim un debat sobre el criteri musical. En Tomàs te les seves influències musicals i jo bec de les fons del rock, el metal i la variant progressive de tot plegat… que seria com fer una fusió de superguerrers entre Pink Floyd, Mike Olflield, Deep Purple i Iron Maiden.
Aquest gènere musical es fusiona amb la ciència ficció en una obra musical que dura més de 7 àlbums. El treball Arjen Lucasen, un músic holandes, ja de culte, que sempre col·labora amb diversos musics i cantants de primera línia per gravar els seus discs (potser a algu li sona James Labrie, Russell Allen o Jorn Lande)
La història:
L’any 2084 la humanitat esta a punt de l’auto-extinció… els científics inventen un iParatu que permet enviar missatges telepàtics cap al passat.
Per a evitar la catàstrofe decideixen enviar un missatge avisant del perill a un vailet que viu a la cort d’Artur: Ayreon.
Al llarg de 7 àlbums la cosa es complica en profunditat i extensió de la història.
Com molts de vosaltres teniu urticària a la distorsió us deixo una versió en Unplugged (aka cumbaya) d’un dels temes. No us perdeu en nivell que tenen els cantants…. “la gallina de piel”.
Ei, l’altre dia un amic de Distorsió estava escoltant això!! Li vaig preguntar com es deia i tot, tot i que no em tiren massa aquestes variants progressives.
El rock i el metal molen!!
http://www.lastfm.es/user/SirBlonde
El metal finlandès rulz!
Sonata Arctica FTW 😛
VIDEO
El vídeo de l’entrada és força bo!
És un mix de moltes coses, mola. 😀
@kekos M’agrada força la cançó dels finlandesos. Hauré de fer una repassada a la discografia.
També hauré de fer una passadeta per la discoteca d’en Blonde… encara que hauries de començar a degustar progressive 😉
Estan molt però que molt bé !!!
De fet fa uns articles en la meva web vaig parlar d’una de les millors veus del metal finlandès (des del meu parer, es clar), la Tarja Turunen.
Gràcies Ludo, bona recomanació.
Salutacions.
@jordi Tarja és la cantant dels Nigthwish? Una amb veu operistica que fa metal gothic? L seva versió de the phantom of the opera és tremenda!
@JordiSB, sort del bloc que si no no ens “veiem” el pel 🙂 espero que estiguis bé company!!!
@Ludo – Efectivament era la cantant dels Nigthwish, te una veu d’allò més complerta. No et perdis el seu treball “My winter storm”, en solitari.
@Tomàs – Si tiu, de totes formes quan vulguis quedem i fem una birra, estic bé. espero que vosaltres també.
Lo de la birra va també per a tu Ludo.
D’acord que mola molt el rotllo malvado, que la cançó està força bé, que n’hi han unes quantes més de l’estil que també i que blah, blah, blah… però tot el meu suport a en Tomàs. La seva aposta majoritàriament light afavoreix l’enteniment entre totes les parts. Del contrari a alguns oients ens esclatarien les oïdes, ja que només el fet de pensar en la fila d’un heavy em fa venir urticària, alhora que recordar els temps en que els breakers ens barallàvem amb els grenyuts desarrapats de xupa de pell negra i samarretes amb calaveres… (bé, els dibuixos molaven). Jo apostaria per més Grandmaster Flash, Public Enemy, Ice Cube o Missy Eliott… però llavors a d’altres també els rebentarien els timpans, oi? El Tomàs sap el què fa, un entremig i tots contents : )
Apa, ja ho he deixat anar i ja m’he quedat descansat… que l’unplugged us havia posat massa tendres… x’D
@roger Si, definitivament amb aquestes coses que proposes ens rebentarien els timpans 😉
Sort que al final ens trobem tots plegats (heavies, punkies, breakers, hippies, pijos… que maco era abans que hi havia tribus urbanes i no tothom vestia del zara! (bé jo soc més de The North Face)) als concerts de l’Springsteen i fins hi tot ens agraden les sugerencies d’en Tomàs.
@Ludo Jo porto una doble vida. En una quedo amb clients i companys o surto amb amics, mudat com un bon minyó. A l’altra segueixo sent un breaker, vesteixo de carrer, escolto rap, escric lletres, pinto, em reuneixo amb amics excompanys de ball i vaig a festivals de hip hop. N’hi ha que no canviem tant com pot semblar.
Les tribus urbanes ja no són el que eren. No tinc clar si s’ho creuen de veritat o si només són imatge… Emos? La qüestió és que quan ens fem grans ens adonem que sota el vestit, corbata o mocador, hi han heavies o breakers que ja no es tenen mania i parlen de Macs. Aerosmith i RUN-DMC van ser profetes a Walk This Way ; )
PD: El Boss és un tema a part, sempre m’ha agradat!
@roger El heavy / rap / bacallà es porta per dintre! De fet es porta a l’ipod 😉
De debò que no t’imagino fent el moli americà 😀
@Ludo Home, ara fins i tot a mi em costa d’imaginar! Però a uns uprocks, pops i locks encara m’hi arrenco… x’D
Mira que som… tu et puges pels escenaris més estrafolaris i jo em baixo per les pistes de ball més impovisades… x’D
(nota de l’administrador) @Roger si en Ludo triga a respondre aquests dies, és que el tenim perdut a la sabana africana. Esperem retorni sense problemes ben aviat. 😛