ipad mini

El nou iPad Mini va ser introduït en el darrer keynote d’Apple tal com tots els rumors preveien. Fa una setmana que n’estic provant un i en aquest article us explico les primeres impressions sobre aquesta edició reduïda de l’iPad.

La mesura adequada?

La primera pregunta que hom es fa és si els tablets amb mides entre 7-8 polzades tenen sentit i raó de ser. El mateix Tomàs ha manifestat moltes vegades en el programa que Apple no havia de fer un iPad Mini. Encara més vegades jo li he dit que estava absoluta, completa i inexcusablement equivocat. Usant el Google Nexus 7 durant quasi dos mesos – podeu llegir l’anàlisi i descripció de l’experiència a Ara Vadejocs – he pogut comprovar com aquesta mida de tablet té tota la raó de ser i el dispositiu sense sentit és un tablet de 10” (o 9.7” com l’iPad original).

Quan va ser presentat l’iPad original moltes veus varen criticar el fet que el sistema operatiu fos iOS, en comptes d’una versió Touch de Mac OSX. Aquestes veus no es van queixar quan va resultar ser un dispositiu estable, intuïtiu i fàcil d’aprendre a servir. De ben segur que si el primer iPad hagués estat un iPad de 7,9” ningú no hauria demanat un OSX touch per a un dispositiu tan petit, essent una versió estirada del iOS (o iPhoneOS com es deia en aquell moment) la opció optima.

Fixeu-vos que l’iPad (o nou iPad) té una pantalla de 9,7” contra les 11” del Macbook Air més petit. Costa trobar bosses, o compartiments de maletes on hi càpiga un iPad i no hi càpiga un Macbook Air 11”. I si hem de fer feina “de debò”, hi ha poques tasques on l’iPad sigui superior a un Macbook. Segurament ens quedaríem sols amb les activitats que cal fer sense una taula i una cadira, i en les activitats on la interfície multitouch té molt més sentit que un teclat i un trackpad (mouse dieu? que és un mouse?)

Un iPad Mini (o un Nexus 7), en canvi, cap a la butxaca del cul a uns texans de la talla 33 (l’iPad mini una mica justet). És molt, Molt!, lleuger. Pesa com 350 grams de pernil dolç! I la mida de pantalla de 7.9” és realment encertada per a coses com llegir llibres (o Apps tipus Pocket o Instapaper), veure vídeos i – sobre tot- jugar. Tot i que la pantalla de l’iPad Mini és un 19% més petita que la de l’iPad, l’aparell en sí és molt més petit. Al reduir el pes del trasto han pogut fer més petits els marges de la pantalla aconseguint un dispositiu molt més petit amb una pantalla relativament gran.

Retina o no retina, aquesta és la qüestió

La gran crítica de l’iPad Mini – deixant de banda el preu que abordarem més endavant – és que la pantalla no és “retina” (pronunciat “rètina” perquè ara tots som mig tontos). Una pantalla “retina”, pels que viviu com a eremites en una cova apartada del món, és una pantalla que vista des de la distancia ideal d’us (la que diu Apple en aquest cas) una persona amb visió 20/20 no n’és capaç de distingir els píxels. L’iPad Mini fa us 168 píxels per polzada, molt bona però no “retina”.

Perquè Apple no ha fet “retina” el nou iPad Mini? Alguns pensen que és perquè així ens poden tornar a vendre un iPad Mini “retina” d’aquí mig/un/dos anys. I segur que tenen raó. Però estic convençut que si Apple ara com ara tingués la tecnologia i capacitat de producció per introduir un iPad Mini “retina” ho hagués fet. I és que un iPad Mini retina sols pot tenir la resolució de l’iPad gran. És a dir 4 vegades més pixels. Això és degut que els programadors d’iOS ja han de fer les seves Apps compatibles amb les resolucions actuals de dispositius iOS, retinas i no retinas. Si l’iPad mini tingues una resolució que no sigui la de l’iPad 2 (com ara) o la del iPad retina, afegiríem una altre resolució a provar cosa que no agradaria als desenvolupadors.

Però un iPad Mini retina hauria de tenir una resolució no vista encara en cap pantalla al mercat i, per complicar les coses encara més, caldrà que el processador tingui la patacada suficient per moure tants pixels. I qui s’emporta aquesta patacada? Doncs, sí! La bateria. I les bateries pesen i ocupen un espai que no hi és a l’iPad Mini. Així doncs amics mosseguis fins d’aquí un any (com a mínim) no tindrem “retina” a l’iPad Mini

I que tal és la Pantalla?

Val a dir que la meva vista està lluny del 20/20. Soc dels que porten ulleres cul de got, tot i que darrerament la tecnologia ha fet els vidres més prims i lleugers. Gracies! Això vol dir que no soc capaç de diferenciar a simple vista la pantalla d’un iPad 2 i un nou iPad en termes de resolució. No obstant si que veig clara la diferencia entre iPad 2 i iPad retina en termes de qualitat de color i contrastos.

Als meus ulls la pantalla de l’iPad Mini és excelent. Molt millor que la de l’iPad 2. La qualitat del color i el contrast és molt bona. En comparació amb la pantalla del Nexus 7 – amb més resolució i 0,9” més petita – m’agrada més la pantalla de l’iPad Mini. He llegit comparatives entre les pantalles de l’iPad Mini, el Kindle Fire i el Nexus 7 que diuen que la millor pantalla és la del Kindle Fire seguida de l’iPad Mini. Als meus ulls, hi ha quelcom en les fonts i les combinacions de colors usades a Android que ho fan una interfície lletja, i les fonts son difícils de llegir.

Tinc amics que em renyen quan critico Android, sobretot quan despotrico del botó “back” – Imagineu un botó al vostre cotxe que fes una cosa diferent en funció de la carretera on fóssiu ? doncs això – i segur que em diran de tot per dir això de les fonts d’Android. Però ho crec de debò. En els productes Apple les fonts estan més ben triades i es llegeixen millor. I amb la meva mala visió, és un tema que em preocupa i valoro.

Així doncs personalment estic molt content amb la pantalla de l’iPad Mini. Visca!

iOS a més de treballar bé els contrastos i la legibilitat de les fonts té integrades una sèrie de funcions d’accessibilitat que fan que els curts de vista siguem feliços. M’agrada particularment el zoom fent doble tap amb tres dits. Quan una web o un App és cruel amb els “segatus” faig zoom, i ja està. Gracies! Aquesta és una funcionalitat que he trobat molt a faltar en Android i si es pogués fer, amics androiders, sisplau fer-m’ho saber.

Acabats i càmera

Al costat del Nexus 7 l’iPad Mini és molt més maco. L’acabat en alumini, igualet que el del iPhone 5 és molt estètic i dóna sensació de high tech. Mentre el Nexus 7 té uns acabats més rudimentaris i dóna la sensació de ser més robust. D’entrada no tinc la necessitat imperiosa de buscar una funda pel Nexus 7 com tinc amb l’iPad Mini. Si en dubteu, aneu a una botiga i agafeu-ne un. L’iPad Mini, en termes de disseny industrial està en una altre lliga. Un altre cosa és que a la gent li importi prou aquest disseny com per pagar el preu extra.

La càmera del iPad Mini és bàsicament la mateixa que la del iPhone 4, però amb la possibilitat de fer vídeos Full HD. Personalment la faig servir per fer fotos de rebuts, factures, pissarres i fulls de la meva llibreta. Així tinc ben digitalitzada tota la meva activitat i puc llençar papers. Això ja fa temps que ho feina en el meu iPhone, però amb la pantalla de l’iPad Mini té més sentit i no he d’esperar que iCloud sincronitzi les fotografies.

No obstant hagués agraït molt la resolució de la càmera del iPhone 4s o el 5. De nou Apple diferencia els productes per gama i preu.

Rendiment i Lightning

L’iPad 2 va suposar un avenç significatiu en rendiment respecte a l’iPad original ( que no rep l’actualitzacio de iOS 6 ). L’iPad 3 només va aportar retina i escalfament, i ara tornem a tenir un iPad mės ràpid amb l’iPad 4 que ens ha vingut per sorpresa. L’iPad mini te si fa no fa el mateix rendiment que l’iPad 2, amb una petita diferencia: El connector Lightning (llampec).

Evidentment ens hem d’enfadar molt amb Apple perquè haurem de gastar una pasta en pinganillos i cables. És la maledicció de la informàtica. Cables i adaptadors. Però quan veureu que la sincronitzacio del iPad mini es rapidissima: pots passar una temporada sencera d’una sèrie en un minut, en comptes de les sincronitzacions inacabables dels amics iPad i iPhone amb connector de 30 pins. Que no oblidem que va ser dissenyat per a l’iPod original !!! ja era hora.

Deixant de banda que el nou connector es fàcil de connectar, tant del dret com del revés, i sense donar la sensació d’estar a punt de trencarse alguna cosa que dóna el micro USB.

En definitiva….

L’iPad Mini es per a mi l’unica opció d’iPad possible. Per disseny, mida, bateria i funcionalitat, l’estricta portant arreu. De fet he acabat d’escriure bona part aquest article amb el mateix iPad. L’iPad gran em sembla pesat i engorrós de carregar com un laptop. Potser l’iPad 5 serà molt mes lleuger i faran els marges més prims de manera que tornarà a ser interessant per a mi. ja veurem.

L’únic problema és el preu. Fa 3 anys haguéssim alucinat de barat que és. Però avui,com sabeu hi ha opcions semblants mes econòmiques. Però no son iPads… Vosaltres heu de decidir si voleu un tablet (xustaca) o un iPad. Jo ho tinc clar…

Tweet