Dos fets em porten avui a parlar de la moderació dels comentaris en els blocs o pàgines web en general i, més concretament, en les dels mitjans de comunicació digitals i, per extensió, també en els que tenen una responsabilitat corporativa o Institucional.
El primer fet és la formació que estic fent de la segona entrega de Web 2.0 i blogging, on, amb els alumnes, aquests matí debatíem possibles projectes. Aportaven idees curioses com la del “vídeo-bloc de l’Alcaldessa” on tant els posts de la mateixa, com els comentaris dels lectors, havien de ser en format vídeo.
Divertit plantejament que, entre riures realistes, analitzàvem per la dificultat implícita que suposaria que cap responsable municipal acceptés el repte.
L’altre fet coincident és un estri en forma de programari que l’amic Xin s’ha hagut d’inventar (i que de forma altruista comparteix amb nosaltres), per evitar llegir comentaris insultants i degradants en dos dels mitjans digitals que acostuma a llegir: l’Avui i l’e-notícies.
Què és i què suposa doncs llegir els dos diaris digitals esmentats, i també, la majoria d’altres llocs webs públics de mitjans d’informació, que han incorporat de forma “moderna” els elements necessaris de participació Web 2.0 en forma de comentaris als articles publicats?
Per mi suposa una incomoditat o, el que és pitjor, una manca de respecte.
M’explico:
Considero crucial la participació. És bàsica i necessària l’aportació que fan els lectors en forma de comentaris i d’altres elements i, justament per tenir-ne cura d’aquesta, no entenc com un mitjà digital no aplica una política de moderació que respecti als lectors que aporten i complementen, i que a voltes poden dissentir o discutir una informació, però que, en qualsevol cas, ho fan de forma argumentada i amb un mínim de respecte.
Un insult en forma de comentari, siguem clars, quin valor aporta? De quina forma enriqueix la informació i afavoreix el debat real de les idees?.
Malgrat pugui semblar el contrari, deixar passar comentaris que són mers insults o provocacions, sense moderar, a la llarga, dissuadeix la participació de valor.
Perquè ho permeten doncs? És desídia o desinterès, és un “suposat” exercici de defensa de la llibertat d’expressió”, o és pensar senzillament en l’increment de visites temporal que qualsevol polèmica basada en insults genera en un site?
Per mi és una manca de respecte als lectors que comenten argumentant i aportant valor, és un “no entendre” correctament què significa “participació” i confondre el concepte de “llibertat d’expressió” amb “permissivitat davant l’insult i l’agressió”.
I, el que és pitjor, crec que a la llarga perdran lectors.
L’alternativa a tot això no és “prohibir els comentaris” i barrar el mitjà digital a la participació, no. L’alternativa és definir una correcta política de moderació dels comentaris, ser transparents i publicar aquesta política per a què tothom que vulgui participar la conegui i, el que és bàsic, destinar temps i recursos a aquesta tasca.
Per això jo ho tinc clar davant aquests mitjans: “tu no moderes comentaris“, molt bé, doncs “jo no et llegeixo“.
Estic molt d’acord amb el teu punt de vista. En el cas dels mitjans, crec que hi té un pes important el cost que suposa una bona moderació. Per exemple, en el cas de la BBC, tenen unes 15 persones dedicades només a gestionar la participació… Els mitjans d’aquí, en canvi, una, poques o fins i tot ho tenen subcontractat. No dic que sigui l’única raó, pèrò segur que hi influeix.
Ai Tomàs has tocat un tema delicat!
Un bon sofista et diria que estas parlant de censura i de coartar la llibertat d’expressió. Quan en realitat no és així. Crec que qualsevol autor o editor d’un medi té el dret i la responsabilitat de gestionar el tipus de debat que vol hostatjar. si algú vol opinar en un to o des d’un punt de vista diferent és lliure de fer-ho en el seu popi bloc, al twitter o pasejarse per la plaça Catalunya amb una pancarta Din A2.
Però a casa teva, manes tu. NO S’HA DE DEMANAR EXCUSES per exercit el dret i obligació d’aplicar un criteri editorial en tot el que es publica en el medi del que un és responsable. I a qui li piqui que es grati.
Dit això cadascú ha d’aplicar el seu criteri ètic i en concordancia amb el seu projecte editorial. Qui ho deixa de fer a més de deixat és actua de forma irresponsable.
Existeix un altre problema en la moderació de comentaris: és fàcil detectar els spammers, i els bretols – en corre algun per mossegalapoma i en Tomàs els filtra eficientment – però el que és difícil és detectar els trolls pofessionals. Els que mantenint les formes toquen la fibra sensible per provocar als bretols i iniciar una baralla de taverna estil far west. Quina és la barrera que separa els trolls dels Malvados ? 😉
@Toni, sí estic convençut que, en molts casos, és una barreja de no donar-li la importància deguda ergo no destinar recursos suficients. M’apunto de mirar-me lo de la BBC per veure el detall.
@Ludo, no és un tema de llibertat d’expressió. El Parlament té llibertat d’expressió, però l’insult o l’agressió tenen un limit, et criden a l’ordre i et retiren la paraula. En el cas dels mitjans que es comentaven a l’entrada (i d’altres) ni tan sols estem en el nivell de “troll professional”, tant de bo! Fes l’exercici de mirar algunes notícies i veuràs insults i agressions (per cert, per totes bandes i colors) a la majoria de comentaris. Què passa? Molt senzill: que els han legitimitat. I els que insulten s’han fet seu l’espai de participació arraconant als altres. Encara no estan en el punt del “fine tunning” sobre quin nivell aplicar, no, estan molt més enrere. Estan SENSE cap política de moderació.
Hola!
Jo sóc alumna del curs web 2.0, que se m’ha fet curt. Amb només dos matins han quedat coses al tinter i aquest tema de la moderació és dels interessants… i complexes.
Jo treballo al departament de comunicació (entre d’altres tasques, actualitzo la web) d’un ajuntament que no penja la bandera espanyola a la façana… com molts d’altres, peró un dia va ser notícia per una moció al Ple. La de correus insultant-nos que vam arribar a rebre a la nostra web! Us asseguro que, d’acord o contrari a la mesura, però hi ha gent que no mereix que es consideri la seva participació. Directament.
Penso que la moderació en un mitjà participatiu és imprescindible. I per suposat que dóna feina i costa diners, clar. I el bloc de l’alcaldessa de Wikilàndia, també! Quan exposaven els meus companys de curs jo només pensava en la feinada que se’ls girava als ‘pobres’ tècnics de comunicació i premsa de l’Ajuntament, jejeje
Amb l’ENORME buit legal que hi ha sobre moltes d’aquestes “cosetes” poca cosa puc dir, Tomàs! A vegades és TANT fina la línia … on és el límit? I no em refereixo al límit del que fa el comentari, em refereixo al límit del moderador.
He vist fòrums MOLT coneguts moderar de manera subjectiva (sospitòsament subjectiva, perdó) i no només eliminar comentaris sinò també editar-los: Déu meu! Amic moderador: esborra el meu comentari si no respecta la política del teu bloc/fòrum/mandanga/ …, però NO L’EDITIS, perqué (potser) estas canvïant TOT el sentit del meu missatge, (potser) estas posant a la meva boca paraules que jo no he dit, … és TANT lleig!
Salut!
@Ester, gracies per passar-te per aqui i deixar un comentari. Coincideixo amb tu (i amb en Toni) que una part important de tot el que estem parlant és prendre conciència de l’esforç i dedicació que comporta. No val “ser moderns” i afegir “participació” al nostre “web site”, cal entendre que és crucial per evolucionar i, per tant, afegir participació significa dotar de temps i recursos per a gestionar-la adequadament.
@Daniel, on manca el buit legal s’ha d’omplir amb sentit comú. Els comentaris no es poden editar en cap cas. Com a molt, i a petició de la persona que els deixa, un comentari es pot retirar (explicant el motiu: “retirat per ordre expressa de la persona que ha fet el comentari”) i, en tot cas, donar-li, a aquesta persona, l’oportunitat de fer-ne (ell o ella amb el seu puny i lletra) un de nou. Editar comentaris aliens per decisió pròpia no és ètic. Totalment d’acord amb tu.
Ehm
@tomas potser darrerament estic massa subtil, però el meu comentari estava en la línia de que NO es tracta de llibertat d’expressió. O sia que estic d’acord amb tu.
Quant esmeni els sofistes i els retòrics recorda que son els cabrons que varen carregarse Socrates…
@Ludo, company! No era cap crítica, si no un complement o ratificació. Has fet bé en aclarir el punt 🙂 Socrates ….