Rebem molta informació i no sempre la rebem quan la podem llegir, per això se’ns fa necessari serveis com “Read Later” d’Instapaper.

“Read Later” és en gran part similar a Delicious, però més senzill, més minimalista i on no cal preocupar-se de les etiquetes. Per altra banda té una API molt pensada per integrar-se dins altres aplicacions, ja no només en el nostre Mac, si no també a l’iPhone i a l’iPad.

La finalitat de “Read Later” és per a un ús temporal, segons explica el seu creador a les FAQ, doncs la integritat de la informació que desis no està garantida al 100%. Potser aquesta és la principal diferència amb Delicious.

Hi ha mosseguis que, no sou ni geeks ni teckis, i m’heu preguntat com funciona en detall. Aquí teniu la guia.

Com funciona – Instal·lació bàsica

Per als que sigueu més novells en aquests temes, explicar-vos que la idea és tenir un botó (o funció especial, denominada bookmarklet, encapsulada dins una URL o enllaç) en un punt ben visible del navegador (o d’una aplicació) i amb un sol clic desar qualsevol pàgina web per llegir-la més endavant.

Registrat a Instapaper i vés a la pestanya “Extres.

Ara, arrossega el botó o bookmarklet “Read Later” a la barra d’enllaços o favorits del teu navegador.

Ja està, és ben simple. Jo tinc el botó-funció “Read Later” a l’inici dels favorits i al costat l’accés a la web d’Instapaper, per accedir i fer-ne les lectures quan disposo de temps.

La gràcia de fer-ho així, al Safari del Mac, com és el meu cas, és que automàticament tindreu els mateixos accessos sincronitzats al Safari de l’iPhone i a l’iPad.

Diferents formes de “llegir més tard

Si bé la manera més òbvia de “llegir més tard” és connectant-se al teu compte d’Instapaper i repassar les URL desades, veurem que hi ha altres vies de lectura.

El funcionament bàsic és que quan tu marques una pàgina web per a “llegir més tard” aquesta passa directament a la carpeta per defecte “Read Later“. Un cop aquí és quan tu pots decidir accedir a l’article i esborrar l’enllaç o be classificar-lo arxivant-lo dins altres carpetes creades per tu o marcant-lo com a destacat (estrella).

De fet, pots crear un bookmarklet específic i independent per a cada carpeta.

Fixat, a baix a la dreta, tens un enllaç per la subscripció RSS dels teus enllaços, funciona pels enllaços desats a la carpeta per defecte “Read Later” i també per cadascuna de les altres creades per tu. Jo el faig servir el feed RSS a la carpeta principal “Read Later”, que és la forma més habitual com faig la lectura posterior, amb el NetNewsWire a Mac o amb el Reader a l’iPad.

Pots veure que també es permet generar una sortida impresa (per exemple en pdf) del contingut dels enllaços desats, o bé una sortida per Kindle o ePub (iPad). Jo he provat generar l’ePub i passar-lo a iTunes per llegir-lo amb l’aplicació iBooks de l’iPad. Per a mi és més còmode la versió RSS, però en pdf o ePub tens l’avantatge de la lectura off-line.

A l’iPhone o l’iPad

Disposeu d’una aplicació per iPhone (gratuïta) o una per iPhone/iPad (de pagament a 3,99€).

La veritat és que no calen, doncs el sistema de RSS explicat abans o l’accés web és suficient.

La gràcia és que, com comentava a l’inici, altres aplicacions de tercers fan servir l’API de “Read Later” per afegir aquesta possibilitat (de fet la majoria de clients RSS i Twitter)

Us porto un parell d’exemples d’Apps per iPad: Twitter i Reader.

Exemple Instapaper a Twitter d'iPad

Exemple Instapaper a Reader d'iPad

I tu? Com fas servir “Read Later”?

Tweet