vaixell pirata

Una pregunta una mica polèmica.

Ens baixem les coses de forma “oculta”? o paguem per tots i cadascun dels programes que fem servir en els nostres MACs?

Un dels canvis importants que m’ha sobrevingut al canviar de windows a MAC és prendre consciència que el software que té preu a la seva etiqueta, s’ha de pagar. Una afirmació que sembla evident però que la majoria dels usuaris de windows se’l passen pel forro de l’emule.

Per a tot hi ha una via oculta, també per a MAC, on trobar alternatives “no cost” als programes de pagament.

Jo reconec que el fet de ser usuari de MAC m’ha canviat la forma de pensar. Vull dir que m’ho miro tot una mica més “professionalment” aplicant a les compres un criteri “d’aprofitament i amortització” econòmica.

1) No m’importa pagar, i de fet pago i registro, el software que realment utilitzo.

2) Abans de pagar per un programa, m’ho penso i sempre cerco una alternativa al que necessito que sigui primer de software lliure o bé freeware i que em pugui servir. En la majoria de casos la trobo, i si no la trobo, és perquè o no he sabut cercar, o realment el programa que m’interessa aporta veritable funcionalitat, ben desenvolupada, a voltes “exclusiva”, i que vull tenir i a la que no veig una alternativa còmoda. Aleshores no m’importa pagar.

3) En el tema de software ara soc més curós per decidir si necessito quelcom o no, faig l’anàlisi de si el que necessito és una eina que realment faré servir i si la usaré habitualment o només alguna vegada.

4) Conec les alternatives “ocultes” en MAC. Seria “èticament reprovable” fer servir aquesta via per a avaluar (en el cas que el programa no tingués una versió demo, cosa que passa molt poques vegades) si un programa de pagament t’aporta valor o no, i aleshores decidir comprar-lo o esborrar-lo?

5) Hi ha coses que estan clarament fora del meu abast. Vull dir que no puc pagar 1.042€ per la versió completa del CS3. No soc professional. No me’l puc permetre. Ni el tinc, ni crec que el tingui si no canvien les coses. Per tant, ni me’l miro.

6) Haurien d’existir preus completament diferents (com ja passa en alguns casos) per a un ús “professional” del software de pagament o per a un ús “personal”?

Què penseu vosaltres?

Fixeu-vos que la pregunta no pretén entrar si software lliure o no. Que és un altra tema. Per sort, també per MAC, disposem d’excel·lent programari lliure, com per exemple el paquet ofimàtic NeoOffice del que ja coneixeu que n’he parlat força i soc un defensor.

La pregunta va més en el sentit de, sobretot per als usuaris que ja porteu un temps amb MAC, si heu “modificat la forma de pensar”

I, per acabar, un incís off-topic.

Parlo de programes, no de música. El tema de la música és tota un altra cosa. Cada cop tinc més clar, pel que fa a la música, és que no pago un duro per un CD o per una cançó, excepte en un cas ultra excepcional.

No vull dir que la compri pirata ni en el top manta, és que senzillament ni la compro, ni l’escolto, ni em preocupa. Senzillament passo.

El darrer CD que vaig comprar va ser a un grup de teatre musical amateur estranger, que el venia a peu d’obra, i que l’havien produït ells mateixos.

I és que en la música el paper dels intermediaris clàssics i dels formats tradicionals és innecessari i està mort i enterrat. Així de clar ho veig.

La música ara està a la xarxa, i la polèmica és un altra… que si DRM, que si monopoli de venda en certs sites, etc…

Com a podcaster sabeu que programo música en el podcast. És música que te la pots baixar lliurement, que la pots afegir al teu podcast sense pagar drets d’autor, doncs òbviament així està autoritzat perquè el podcast de mossegalapoma no és un podcast comercial, i per tant, jo afegeixo la música que m’agrada i vull sense cometre cap il·legalitat, vosaltres la podeu escoltar, i en paral·lel l’autor es promociona. Crec que és el camí correcte.

No escoltareu a les grans “figures mediàtiques” com al Sr. Elton John en mossegalapoma (suposo que ja coneixeu la polèmica de les seves darreres declaracions -en el cas de ser certes- en contra d’internet), però ni falta que fa.

Hi ha excel·lents músics que fan molt bona música, que viuen en aquest món i toquen de peus a terra. Potser no son coneguts, però estan aquí, a la xarxa, sense complexes, per a que els descobriu.

Tweet