Fa unes setmanes el mestre Mario em va fer moltissima enveja amb la Leica Lux-4 que li havien “portat” els reis. Llavors ja havia encarregat la cámara que estic provant ara mateix i que esperava poder portar a Burkina Faso. La Panasonic Lumix DMC-LX3 , o Lumix LX3, encara no es pot trobar a les botigues a catalunya però si no et fa res rebre el manual en francès la pots aconseguir per internet a un bon preu.

La LX3 comparteix la òptica amb la Leica d’en Mario, el vidre “Leica vario submicron”. Un Zoom ben curt ( un equivalent a 50 mm) i un gran angular espectacular, 24 mm equivalent gairebé un ull de peix. És una cámara petita, com la majoria de les Lumix DMC però amb un objectiu que sobresurt 2cm contant amb la tapa engorrosa i necessària.

La LX3 és una aposta arriscada de màrqueting que a Panasonic li ha sortit d’allò més bé. Aquesta lent s’obre fins a F2, el que vol dir que (1)deixa entrar molta llum (i això és bo per a situacions de poca llum, com una festa de cumpleanys o un sopar) i (2) pot escurçar molt la profunditat de camp, fet que permet jugar amb els dons suavitzats per a fotografies artistiques i que cal controlar molt on i com enfoques si no vols que et surti tot borrós.

El sensor de la LX3 “sols” enregistra 10 megapixels, amb el que es desmarca dels seus competidors ( Nikon P6000, Ricoh R9 i les Canon Poweshot G9 i G10). En comptes de megapixels la LX3 busca qualitat i sensibilitat de pixels, i és que no tots els pixels son creats iguals. La LX3 s’enfila fins a ISO 3200 – que si ho puc evitar no usare mai – i es porta molt bé a ISO 800.

He jugat unes quantes hores amb els menús i fent algunes fotos de prova i realment estic engrescadissim. El gran angular permet prendre fotos impressionants, amb una perpectiva que no puc aconseguir amb els objectius que tinc ( ara com ara … ) per a la Reflex. El Zoom és curt, però no crec que una cámara de diseny “point and shoot” estigui pensada per a focals més enllà de 80 mm, la LX3 s’estira fins aqui si compres un accessòri al que personalment no veig sentit. si vull carregar trastos porto la reflex, el tele, el tripode, l’entrepà i el que calgui. la LX3 és una camara per portar a la bossa o hi cap justet (no cap a la butxaca dels pantalons, ni que els portis bombachos).

Per a rematar la feina, la LX3 enregistra videos en HD (1280×720 a 24 fps) i té una estabilització d’imatge molt currada.

Que falla? Com ja he dit: la tapa no m’agrada, li manca una mica de zoom i …arg … hi ha un problema que espero que es resolgui ASAP: Aperture i iPhoto no poden llegir els fitxers RAW de la LX3. per sort es pot emmagatzemar RAW i JPG a la vegada. Aixi que puc usar els JPG i conservar copies en RAW mentre Apple d’espavila a negociar amb Panasonic. Adobe ja ha tret el camera RAW per la LX3.

Veiem algunes proves que he fet. Primer una foto amb poca llum feta estant estirat al sofà. Zoom al màxim,  2.8, 1/4 s i ISO 400 (tot automatic). Com veureu l’estabilització d’imatge és prou bona.
Testing LX3
Veieu aquí un retall pixel a pixel.
Testing LX3

L’objectiu permèt acostar-se fins a 5 cm i enfocar bé. Veieu una prova amb el meu teclat (detall friki al fons per subjectar el monitor)
Testing LX3

Finalment veieu una foto feta aquesta tarda al cap vespre, l’edifici és l’ajuntament de Badalona. Amb aquest angular sembla maco i tot! Per acabar deixo un retall a tamany real.
Testing LX3
Testing LX3

Tweet