Fa unes setmanes el mestre Mario em va fer moltissima enveja amb la Leica Lux-4 que li havien “portat” els reis. Llavors ja havia encarregat la cámara que estic provant ara mateix i que esperava poder portar a Burkina Faso. La Panasonic Lumix DMC-LX3 , o Lumix LX3, encara no es pot trobar a les botigues a catalunya però si no et fa res rebre el manual en francès la pots aconseguir per internet a un bon preu.
La LX3 comparteix la òptica amb la Leica d’en Mario, el vidre “Leica vario submicron”. Un Zoom ben curt ( un equivalent a 50 mm) i un gran angular espectacular, 24 mm equivalent gairebé un ull de peix. És una cámara petita, com la majoria de les Lumix DMC però amb un objectiu que sobresurt 2cm contant amb la tapa engorrosa i necessària.
La LX3 és una aposta arriscada de màrqueting que a Panasonic li ha sortit d’allò més bé. Aquesta lent s’obre fins a F2, el que vol dir que (1)deixa entrar molta llum (i això és bo per a situacions de poca llum, com una festa de cumpleanys o un sopar) i (2) pot escurçar molt la profunditat de camp, fet que permet jugar amb els dons suavitzats per a fotografies artistiques i que cal controlar molt on i com enfoques si no vols que et surti tot borrós.
El sensor de la LX3 “sols” enregistra 10 megapixels, amb el que es desmarca dels seus competidors ( Nikon P6000, Ricoh R9 i les Canon Poweshot G9 i G10). En comptes de megapixels la LX3 busca qualitat i sensibilitat de pixels, i és que no tots els pixels son creats iguals. La LX3 s’enfila fins a ISO 3200 – que si ho puc evitar no usare mai – i es porta molt bé a ISO 800.
He jugat unes quantes hores amb els menús i fent algunes fotos de prova i realment estic engrescadissim. El gran angular permet prendre fotos impressionants, amb una perpectiva que no puc aconseguir amb els objectius que tinc ( ara com ara … ) per a la Reflex. El Zoom és curt, però no crec que una cámara de diseny “point and shoot” estigui pensada per a focals més enllà de 80 mm, la LX3 s’estira fins aqui si compres un accessòri al que personalment no veig sentit. si vull carregar trastos porto la reflex, el tele, el tripode, l’entrepà i el que calgui. la LX3 és una camara per portar a la bossa o hi cap justet (no cap a la butxaca dels pantalons, ni que els portis bombachos).
Per a rematar la feina, la LX3 enregistra videos en HD (1280×720 a 24 fps) i té una estabilització d’imatge molt currada.
Que falla? Com ja he dit: la tapa no m’agrada, li manca una mica de zoom i …arg … hi ha un problema que espero que es resolgui ASAP: Aperture i iPhoto no poden llegir els fitxers RAW de la LX3. per sort es pot emmagatzemar RAW i JPG a la vegada. Aixi que puc usar els JPG i conservar copies en RAW mentre Apple d’espavila a negociar amb Panasonic. Adobe ja ha tret el camera RAW per la LX3.
Veiem algunes proves que he fet. Primer una foto amb poca llum feta estant estirat al sofà. Zoom al màxim, 2.8, 1/4 s i ISO 400 (tot automatic). Com veureu l’estabilització d’imatge és prou bona.
Veieu aquí un retall pixel a pixel.
L’objectiu permèt acostar-se fins a 5 cm i enfocar bé. Veieu una prova amb el meu teclat (detall friki al fons per subjectar el monitor)
Finalment veieu una foto feta aquesta tarda al cap vespre, l’edifici és l’ajuntament de Badalona. Amb aquest angular sembla maco i tot! Per acabar deixo un retall a tamany real.
Jo vaig tenir la LX2 i vaig quedar molt content! Però em va volar (llarga història).
Per internet a bon preu, eBay 😕 Vaig darrere d’ella!
@mario La vaig comprar a pixmania. A ebay hi ha empreses que te la porten de hongkong potser una mica més parata i tot. En cara que si vols te la canvio per la Leica Lux-4 Ja mateix!! O busques la LX2?
Una col·lega em va deixar la seva lumix (no sé quin model, però diria que tenia prestacions similars a la teva) per fer unes fotos per la tesina i em va deixar de pasta de moniato. Era feliç fent fotos… I el gran angular em va salvar en més d’una ocasió… I fent fotos a un mausoleu pràcticament sense llum… Obturador obert com a 13 segons… I foto com si fos feta amb llum de dia, espectacular!
Ja aniràs ensenyant més meravelles!
@musa pel que dius pinta que et van deixar la LX2 que li va desapareixer al Mario… Veurem que podem fer amb la LX3 pels podcast pills.
Tinc una LX3 desde setembre (comprada a Singapur) i és la millor càmera que he tingut mai, no puc parar de fet fotos! El gran angular i la qualitat òptica és espectacular. Amb una compacta així se’t treuen les ganes d’haver de carregar amb la reflex quan vas de viatge. Altament recomanable.
@Ludo: Felicitats per la compra. Jo n’estic encantat amb la meva Leica. Tant és així que la porto a tot arreu i he deixat abandonada la reflex que pesa molt.
La qualitat és molt bona. La Leica és exactament igual a la Panasonic, de fet la fabriquen en joint-venture i comparteixen components. Es diu que la Leica té un perfil de color de la càmera (taller 63 de la setmana vinent) amb colors una mica més saturats però res que després no es pugui aconseguir amb els programes d’edició.
El comportament a baixes lluminositats és extraordinari. Posant el programa d’apertura i fixant aquesta a ‘2’ es poden fer bones fotos a 1/10 segons, cosa insòlita en una reflex. El soroll amb els sensors CCD és més apreciable que al CMOS de Canon i més enllà de ISO 400 obtens massa soroll.
El vídeo és fantàstic. Ja porto dos o tres sopars i reunions on gravo petits fragments que després edites amb iMovie i queda absolutament professional.
El pitjor: El preu. El ‘glamour’ Leica et val 200 o 300 Euros més que la Panasonic i cada extra, funda o visor costa un ronyó (en el meu cas ja només en queda part d’un).
Salut,
Mario
@mario Crec que Apple aviat vendrà aparells de dialisi conectables al firewire 800 ;-))
Crec que l’any passat ja teniem la LX3 disponible a la ciutat comtal (Jordi Bas per exemple).
Coincideixo amb tots vosaltres en que aquesta càmera és fantàstica. Potser és una càmera minimalista, per als fotògrafs que “saben el que volen”, i no es limiten a dir “mes zoom=millor”, o “mes pixels=millor”.
La meva Fuji F30 ja està a les acaballes, a veure si convenço a la dona per comprar-ne una d’aquestes!