fielddreams.jpg
En Tomàs ens explica en una primera part d’aquesta entrada (pensada com a única entrada, però avui em sento malvado 😉 ) que té la sensació de que els usuaris de MAC son més proactius que els PCeros, i que d’això en sembla la causa l’entorn MACOS i les eines que l’acompanyen (bàsicament iLife i les aplicacions que s’aprofiten de CoreAudio i en el futur CoreVideo+CoreAnimetion+CoreXocolataAmbXurrosPaTolos ) OK, es un punt de vista.

Discrepo. 😀

L’usuari és proactiu o reactiu en funció de les seves habilitats, necessitats i motivacions. Es cert que un usuari MacAire és conscient en tot moment que pot ser proactiu, i aquesta crida és forta per a tot aquell que la sent i creu que té quelcom a aportar en aquest món. Aquest és un mèrit que no podem treure al disseny de MAC.

Però trobarem molts usuaris proactius en Windows (i moltissims en Linux o BSD)… no parlem d’algú que en els anys 90 hagués gastat tots els estalvis en un Amiga 2000 o una SiliconGraphics.

Crec que la concentració d’usuaris proactius en el món MAC (així com la saturació en el món Linux) és un efecte més que una causa. Quan estàs per la labor de crear contingut del tipus que sigui, mica en mica vas veient que la gent que fa coses xules de debò venen del món MAC. I de forma inexorable aném gravitant cap a MAC.

La proactivitat es duu dins, i si hi ha prou peles… tard o d’hora es gravita cap a Apple.

Recordeu aquella peli d’en Kevincosner construint un camp de Beisbol perque li havia donat el punt ? : “si tu el construeixes ells vindran” doncs en aquest cas… la gent de Cuppertino el construeix i nosaltres anem venint.

Ludo per a Mossegalapoma