Només un avís per comentar-vos que porto uns dies dins la primera fase de les vacances de Juliol (enguany he decidit que faré les vacances fraccionades uns dies al Juliol i uns altres a l’Agost), i per aquest motiu segur que heu notat un ritme més baix de publicació d’articles i alguna demora en la resposta de comentaris.
On estic no tinc wifi i aprofito els esmorzars del matí a una cafeteria que sí en té per revisar correus i escriure una mica.
Carla Pedret publica al 3cat24.cat una entrevista amb Ben Hammersley com un nou exemple de periodisme lliure i independent, sovint, contraposat a línies editorials dels mitjans tradicionals més conservadores, centrades massa en el «business» i lligades més del que la ètica professional demandaria als fils obscurs del poder.
Ben Hammersley neix a Leicester (UK) al 1976 i passa per diverses corresponsalies estrangeres (quan aquestes encara existien) del Times, de la BBC i d’altres, i alternava aquesta tasca amb feines de producció pròpia que penjava al Flickr o al YouTube.
Als qui ja tenim una certa edat i ens agrada gaudir de la interessant possibilitat que dóna la maduresa vital de prendre les nostres pròpies decisions (quina música escoltes, amb qui comparteixes la teva vida, a quina operadora li pagues els molts euros que costa una connexió de dades), tindrem amb l’iPhone 3G un «petit problema».
Tot apunta que aquest magnífic però car i tancat aparell serà una autèntica totxana que, si els hackers amics o la política restrictiva d’Apple no ho eviten, només es podrà activar via connexió física amb un programari especial connectat a l’iTunes dins els ordinadors de les botigues de les operadores que Apple ha autoritzat.
Mentre les velles màfies del format CD es dediquen a empaperar a tot bitxo vivent com peixos moribunds fora de l’aigua dels nous temps; Amazon, iTunes i ara Rhapsody, ja ofereixen música lliure de DRM en els seus respectius sites.
Per altra banda, el famós canon ja s’està aplicant amb totes les seves conseqüències (veure factura publicada per Enrique Dans), amb el que ja poc consol ens queda fora de comprar suports digitals, HD’s i altres aparells fora del país.
Com no vàrem tenir aquesta secció el cap de setmana passat degut a la revetlla de Sant Joan, en aquesta ocasió us porto dues produccions actuals com a recomanacions de sèries de TV, i que podreu trobar les respectives primeres temporades disponibles a bittorrent.
La primera, «Damages«, una intriga que utilitza el recurs dels «flashback» i el «flashforward» per tenir-nos asseguts a la cadira fins al darrer moment i que lidera Glenn Close.
Dos fets em porten avui a parlar de la moderació dels comentaris en els blocs o pàgines web en general i, més concretament, en les dels mitjans de comunicació digitals i, per extensió, també en els que tenen una responsabilitat corporativa o Institucional.
El primer fet és la formació que estic fent de la segona entrega de Web 2.0 i blogging, on, amb els alumnes, aquests matí debatíem possibles projectes. Aportaven idees curioses com la del «vídeo-bloc de l’Alcaldessa» on tant els posts de la mateixa, com els comentaris dels lectors, havien de ser en format vídeo.
Divertit plantejament que, entre riures realistes, analitzàvem per la dificultat implícita que suposaria que cap responsable municipal acceptés el repte.
He estat dubtant a quina secció incloure el bloc d’en Toni Benítez, i al final l’he inclòs a la secció Mac(Cat), és a dir, blocs en català de temàtica Apple i Mac.
En el seu bloc, en Toni, un enamorat d’Apple, explica la seva evolució, en contingut i també en llengua, i ho fa en base a unes reflexions que em recorden les que en el seu dia, quan vaig crear mossegalapoma, jo també vaig tenir en compte.
L’amic Toni Sellas, periodista, professor i podcàster català, ha fet una remodelació de la seva interessant aportació de continguts a Internet tant pel que fa al seu bloc com al seu podcast.
I ho fa en un procés similar al que vàrem fer fa un temps enrere a mossegalapoma, centralitzant-ho tot en un punt únic d’entrada: en el seu cas, tonisellas.cat, i des del bloc anterior apuntant al seu remodelat podcast: «Connectant els punts«.
Segons ens informa (al Miquel, a l’Oriol i a un servidor) un lector comú, en Mario Estrada, circula un «filtratge» o rumor amb la següent informació:
L’iPhone 3G es vendrà en 1.500 botigues a l’Estat Espanyol. Aquestes hauran de tenir reservat 1 metre quadrat d’exposició dedicat a l’iPhone, una wifi oberta i un iPhone amb una línia de dades activada per a fer demostracions.
Aquestes botigues estaran obligades a fer un «reset» de l’aparell d’exposició cada vespre.
Ja sigui a casa o de viatge sovint ens pot resultar pràctic compartir la nostra connexió a Internet, des de l’iMac o el MacBook cap a altres dispositius.
Els nostres equips permeten fer-ho de forma senzilla.
En aquesta entrega ensenyem com compartir Internet aprofitant els avantatges de les nostres targes Airport.
Subscripcions als ScreenCast: Comentaris arxivats Fantástico · 2008-06-25
Molt pro. Ets molt gran, Tomàs! :)
L’Alareka ha creat un bloc, «Cul de Sac«, on explica com està sent la seva experiència amb els Macs desprès de 20 anys treballant amb Pc’s.
En la primera entrada ha fet un llarg recull de tot allò que cal aprendre quan fas el salt, i que recomano llegir a tots els que sigueu nous o estigueu pensant en passar-vos a Mac.
Llegint-la em venien al cap els meus primers dies (què lluny semblen ja) quan no feia servir l’Spotlight o desava l’aplicació i el «dmg» per duplicat a la carpeta d’aplicacions, pensant que aquesta era la forma correcta d’instal·lar les coses.
:P
No he trobat una forma més agradable d’anar passant la ressaca de la revetlla de Sant Joan (amb els anys un va aprenent a controlar els excessos de festa) que explorant, dins una instal·lació local, les bondats que ens arribaran de la mà de la nova versió de WordPress, la 2.6.
Es pot provar gracies a que està disponible una versió beta 1.
9to5Mac informa, en aquest article, que el nou iPhone 3G es probable que es vengui sense Dock, i que aquest s’hagi de comprar i pagar a part (preu actual 49$ a la Apple Store d’USA).
Els motius que s’al·leguen són dos: d’una banda la possibilitat de sincronitzar-lo amb l’ordinador per mitjà de Wireless, i, de l’altra, una reducció de costos necessària imposada pel nou preu rebaixat de l’aparell.
Quan arriba l’estiu múltiples factors, començant per les vacances, i seguint pel fet que el personal està fins a la gorra de sentir parlar de les mateixes coses, els mitjans tradicionals d’informació es treuen del calaix un reguitzell de notícies xorres-grogues-sense_transcendència per fer passar l’estona sota l’ombrel·la, al costat de la cervesa fresca i l’alè pudent a sangria del guiri de torn que pensa seguir la campanya de l’Ajuntament «Jo visc a Barcelona» («sort tú, cabró, que t’ho pots permetre i pagar-ho«)
Nosaltres no som pas un «mitjà tradicional d’informació», ni ganes.
Però, nois, l’estiu, no sé si us heu adonat, ja és aquí.
I valtros, amb els vostres correus i coses rares que m’envieu pel xat, heu decidit celebrar-ho.
No seré jo qui ho impedeixi.
En Ludo i un servidor encetem aquest projecte adreçat a la comunitat educativa i on pretenem mostrar, de forma senzilla, simpàtica, casolana i visual com crear un Podcast partint de zero.
Els episodis seran molt curts (entre 3 i 5 minuts).
En aquest primer capítol comencem parlant del maquinari (hardware) i ho fem detallant les fonts externes d’enregistrament d’àudio.
És un episodi pilot i, per tant, us agraïm a tots els «mosseguis» qualsevol comentari, valoració, suggeriment i millora que ens vulgueu aportar.
Sí, més iPhone… Que passa? ;-)
Segons Engadget els nous Iphone (super baixats de preu) s’hauràn d’activar a la pròpia botiga. És a dir igual que tots els telèfons subvencionats aquí a Europa. Les maneres que apunta això és que Apple no ha abaixat tant el preu sinó que ha importat a EEUU el model de preu que s’aplica aquí i es marca un bon tanto.
En un dels darrers podcast de Macworld.com, enregistrat durant la WWDC’08, podem escoltar una conversa entre:
Brent Simmons (NetNewsWire) Greg Titus (OmniFocus) Craig Hockenberry (Twitterrific) En aquest episodi, al principi es fa un llarg repàs del que es va comentar durant la WWDC’08 i que més o menys ja coneixeu. La part interessant ve desprès quan parlen els «developers» per iPhone.
Ells han passat ja l’experiència de com les característiques de l’interfície multitouch condicionen, en gran part, què es pot fer i com es pot fer, el problema dels «big buttons», i molts altres conceptes sobre el disseny, la distribució i altres consideracions que tots els que penseu desenvolupar per a aquesta plataforma segur us interessarà escoltar.
Contents, o no, tenim als nostres veïns de les antípodes per que els hi han obert una Apple Store a Sydney (de les debò, amb el seu Genius Bar i tota la pesca, no com les d’aquí que són de Pin i Pon).
I entre tant, tenen un bon «pollo» liat amb el tema de les tarifes de l’iPhone.
Mentre Vodafone Austràlia publica de forma homònima a Movistar Espanya un «apuntat aquí i ja veuràs que feliç seràs«, una altra operadora, Optus, ha cobrat 100$ australians en concepte de pre-reserva i ha hagut de dir «prou» al rebre més de 4.000 dipòsits durant les primeres 24 hores i, comprovar, que no rebran tants iPhones per repartir d’entrada.
Com estem de moguda educativa , parlem-ne. Tant a Espanya com a Catalunya hi ha una comunitat d’emprenedors pedagògic que estan integrant les TIC a la educació. A través de la comunitat Moodle aquests darrers 4 anys he entrat amb contacte amb diversos grups que estan fent coses realment interessants. vala dir que la comunitat Moodle ens trobem cada any en una mena de congrés que anomenem MoodleMoot ( per els Ent Moots del senyor dels anells) i que aquest any organitzem a Barcelona. I dic que és una mena de congrés, perquè en realitat sembla més una trobada d’amics que treballen de dia i s’en van de farra de nit i consumim grans quantitats de mojitos, per estricta tradició. Però divago.
Els hi he promès als meus alumnes del curs sobre Web 2.0 de la Federació de Municipis de Catalunya que faria una entrada en el bloc per a que poguessin participar i recollir els seus suggeriments i «feedback» i aplicar-los per a la classe de dijous i properes entregues.
Com el temari és nou i l’experiència de treballar plegats també és nova, les seves opinions m’ajudaran a corregir i millorar la forma i el contingut alhora que ens permetrà a tots experimentar el tema de la «participació«, crucial en tot el que estem parlant.
Fa cosa de 7 anys un alumne meu em va dir:
– Hei Marc, saps que hi ha un Marc Alier que balla country a Texas?
I com coi sabia el meu alumne això ? Avui en dia la resposta ens és clara: ho havia vista a través de Google o algún altre cercador, que creieu-me exiteixen Però en aquell moment em va xocar profundament. Un alumne meu havia posat el meu nom a Google com a motiu de cerca!! OK, Ludo… ja ho sabem, és normal, i què? Doncs en aquell moment va esdevenir una mena de revelació per a mi. Tenint en compte que corria l’any 2001, molt de temps abans que es parlés de Web 2.0, fou una revelació precoç.
A la web es va forjant una emprempta digital que és part de la nostre identitat en el món analògic.
Mentre que algunes pàgines de recerca de feina semblen més un aparador del super plenes de publicitat de les empreses que contracten i molt poc orientades a tu, com a usuari; amb baixa o nul·la sensibilitat vers el català o l’anglès.
Mentre et mires algunes d’aquestes pàgines de recerca clàssica de feina pensant la mandra d’una banda, i la confusió de per a on començar, de l’altra, quan vols redactar el teu Currículum…
Mentre tot això passa… va i arriba Jobgraphy
Acabo de posar una noticia al meu blog en castellà: Orangoodling, en que essenciament explico quelcom que ja li he dit a en Tomàs: a partir d’ara el meu blog en català és Mossegalapoma. Abandono el meu vell blog Orangoodle que mica en mica he deixat en estat d’hivernació.
Això segurament impliqui que jo ampliaré el rang temàtic de les meves intervencions, però no patiu que no deixaré de ser malvado.
Us deixo amb la meva entrada en castellà:
150 membres inscrits al GUA Català, dels quals ahir ens vàrem trobar uns 25 (veure foto de família) en Assemblea per començar a treballar.
Hi ha ganes de fer coses, bona gent i desitjo que no ens manqui ni criteri ni concentració per a fer «focus» en els temes importants.
Nois, la cosa va de debò!
Les bases ja estan plantades i ara cal pencar sense perdre el nord ni consumir energies innecessàries.
