David Carson és un dissenyador americà molt centrat amb jocs de tipografia.
Al Febrer de 2003 va enregistrar per TED la presentació que us porto avui en la que hi destaca una especial mirada al món que l’envolta mentre n’obté idees per a la seva obra creativa. Una mirada lúcida i plena d’un fi, i a voltes arriscat, sentit de l’humor.
Genial l’anècdota sobre la «B» de l’aeroport de Barcelona. Quan en Carson la va veure per primera vegada va pensar:
Amb aquest article i sota el títol comú de «Mac 25 anys» encetem un conjunt d’entrades especials on repassarem aspectes curiosos de la casa de la poma i dels macs al llarg d’aquest quart de segle de vida dels Macintosh.
Molts blocs i revistes especialitzades n’estan fent referència aquests dies i he cregut bona idea destacar-ne alguns fets que segur ens sorprenen als usuaris més novells, fan venir vells records als més veterans i ens poden despertar a tots certa curiositat.
Corben Dallas és una de les encarnacions del millor mal actor del cine en actiu: Bruce Willis. Corben Dallas és el protagonista de la gran pel.licula de Luc Besson: The Fifth Element (AKA : El Quinto Elemento). Gran pel.licula!.
La primera escena en la que surt Corben Dallas es desperta en el seu apartament. Un cubicle d’uns 4×2 metres amb una finestreta on aparca el dirigible d’un venedor ambulant de sopa de fideus.
Amb aquest nom, iSobre, poden sonar a broma, però no: són reals.
Ni les he vist «en directe», ni les he tocat, però aquestes fundes de pell, fabricades per una empresa gaditana, amb models i colors diferents per MacBook, MacBook Pro, MacBook Air i iPhone’s, tenen molt bona pinta.
Si algú en fa servir alguna o les ha pogut tocar, ja dirà si el que es veu a les imatges correspon a la realitat.
És sens dubte l’aplicació de moda pel que fa als amants de la música i sovint escollida com a candidata a la millor aplicació, sobre aquesta temàtica, per al 2009.
Però val a dir que jo no li vaig prestar massa atenció fins que l‘amic Oriol Farré en va parlar al seu bloc.
Spotify (wikipèdia) és un Last.fm però tu pots escollir no només l’estil o tipus de música, si no fins i tot l’autor i la cançó a escoltar.
La gent de Boxee, de la que n’hem parlat abans per ser els desenvolupadors d’un programari de media center que funciona, entre d’altres plataformes, per AppleTV i Mac OS X, estant pensant en construir un «parato» nou que inclogui les bondats del seu programari i alguna funcionalitat més, tot dins d’una caixa o media center per hardware.
Han endegat una enquesta al seu bloc per preguntar als usuaris, en el cas que tirin endavant el projecte, quines característiques i preu màxim desitjaríem per aquest possible nou aparell.
La Fundació UPC patrocina aquest episodi de mossegalapoma.
Podcast 36
Les festes ja estan més que oblidades i, qui més qui menys, ja estem de tornada als estudis o a la feina.
En aquest episodi estem força guerrers i desmadrats (suposo que al no ser-hi la Irene, ens hem descontrolat una mica) :)
Un episodi molt centrat en parlar de coses relacionades amb la Keynote de la MacWorld, en Ludo parlant del seu viatge al Japó i un munt de propostes mosseguis.
Raó: passeu per casa d’en Tomàs que és el seu aniversari!
Felicitats Tomàs!!!!Per Molts anys Tomàs
Comentaris arxivats Ludo · 2009-01-15
Malvado Power!
musa · 2009-01-15
Felicitats, macu!
I gaudeix del dia!
Salut!
Jordi F. · 2009-01-15
Moltes felicitats! M’ha costat reconeixe’t a la foto; ets el de baix a la dreta, oi?
Em sap greu però no podré venir… ;)
Ludo · 2009-01-15
Estava jo la mar de content ahir parlant-vos de les meravelles del plugin per Safari, Glims, quan avui, repassant RSS’s, acabo de descobrir l’anunci d’una vulnerabilitat important del meu estimat navegador.
Pel que sembla el problema apareix quan tenim activat com a lector de RSS per defecte el propi Safari (ho podeu comprovar anant a preferències d’aquest).
Si ho teniu així una pàgina web maliciosa podria tenir accés a certa informació personal emmagatzemada en les cookies del navegador (correu, passwords, etc.)
No sé què més us puc dir excepte que «molan mazo«.
:D
Creats per Louie Mantia i disponibles a Iconfactory amb versions per Mac OS X, Windows i iContainer (CandyBar).
Jo ja els tinc ficats.
Comentaris arxivats Oriol · 2009-01-15
Jo m’he posat les dos modalitats: Wall·E & EVE :P
Tomàs · 2009-01-16
@Oriol, ja vaig veure la teva entrada :P a Iconfactory també van publicar el fons de pantalla, molt wapo.
Per als que gaudim d’un iPhone amb Jailbreak i per tant podem accedir al Cydia (repositori d’aplicacions no oficials per l’iPhone), s’esdevé gairebé imprescindible fer servir «Winterboard«, una aplicació que servia (i dic servia en passat) inicialment per personalitzar el nostre iPhone afegint-li temes i icones.
Amb el temps Winterboard s’està esdevenint una aplicació cabdal en la configuració detallada i completa personalització del nostre aparell preferit.
Anem a veure alguns exemples:
Sé que en tema de navegadors o browsers, com la majoria de coses de la vida, és un tema de gustos i costums.
Per als que feu servir Safari, com és el meu cas, existeix una meravella de plugin que li afegeix un munt de funcions interessants: Glims.
Entre moltes us destaco algunes funcions:
Funcions avançades de cerca (que jo no faig servir perquè sóc un admirador absolut d’Inquisitor).
ACTUALITZACIÓ:
El termini de presentació de dissenys ja està tancat.
Abans del 15 de Febrer de 2009 informarem del guanyador.
Gracies a tots els que ens heu donat un cop de mà participant! Què li manca a aquest iPhone?
Doncs sí, estimats companys mosseguis, a aquest iPhone li manca un «logo«.
I a nosaltres també.
L’actual «tassa de cafè» no ens acaba d’agradar segons opinió unànime de tot l’equip de redacció del podcast i edició del bloc; i també dit, en un exercici de confiança, per algun de vosaltres.
Kyoto, Temples, Zen i oracions d’any nou De nou al tren. Aquesta vegada no es tracta d’un tren bala. Fa parades en tots els poblets que troba entre les muntanyes nevades entre Kyoto i Takayama, ha sortit el sol i vaig alternant la mirada entre la finestra i la pantalla del EEEPC que sinc sobre la falda. Ja hem passat l’ecuador d’un viatge sensacional. Enrere deixem Kyoto antiga capital de l’imperi nipó. És una ciutat de 1.5 milions d’habitants, és considerada la capital cultural del Japó i que per ventura es va salvar dels bombardejos durant la segona guerra mundial, pel que conserva molts edificis anteriors a la guerra. Tot i que segons em diu la còpia de wikipedia que tinc a l’iPhone, Kyoto va ser considerada com a possible candidata a rebre la bomba atòmica. En fi.
A rel d’un correu enviat per en Rafael Jesús m’he decidit a provar el programa VirtualBox de Sun. VirtualBox emula un entorn virtual entre diverses plataformes, entre les que s’inclou una versió per Mac OS X (intel only) i amb la que he començat a jugar virtualitzant l’Ubuntu.
VirtualBox funciona de forma similar als famosos i coneguts: VMware Fusion o Parallels, però amb una gracia afegida. És gratuït.
Esperem que l’amic Luen no se’ns emprenyi, doncs ell sempre ha defensat una instal·lació nativa de l’Ubuntu en els nostres Macs.
En aquesta entrada en forma de guia es recull i s’expliquen alguns dels recursos més rellevants per poder gaudir a ple rendiment de l’AppleTV en «obert«, és a dir, havent-li fet el «hack» per poder veure qualsevol format de vídeo conegut.
AppleTV: Què és? L’AppleTV és el media center d’Apple. Anunciat per l’Steve Jobs al Setembre del 2006 i presentat en public al Gener del 2007 durant la MacWorld.
Cada any, des de fa 25, cada primers de Gener, es celebra la MacWorld (fira de productes relacionats amb el món Mac, a San Francisco).
Des de fa uns quants anys, ha estat un «moment especial» la Keynote d’Apple, liderada per l’Steve Jobs, on es presentaven les novetats relacionades amb els Macs, moltes d’elles vinculades al programari.
Com ja sabeu els macaires, Apple va anunciar fa unes setmanes dues coses:
Que aquesta MacWorld no la presentaria l’Steve Jobs, si no en Phil Schiller. Que seria la darrera MacWorld amb presència d’Apple. El mateix Steve Jobs ha hagut de respondre per carta oberta als recurrents rumors sobre una possible malaltia que li afectava seriosament amb una gran pèrdua de pes. Ell ha confirmat aquest fet reiterant que estava en vies de recuperació.
Els Reis ens han portat aquesta versió de Picassa per Mac que s’afegeix a la ja existent integració d’iPhoto amb el Picassa on-line de Google.
La llista de funcionalitats és llarga, però, resumint, permet la sincronització amb Picassa Web Albums, retoc de fotografies incloent efectes, textos i marques d’aigua i, el que m’ha sorprès més, la possibilitat d’afegir captures de pantalla i la creació de pel·lícules.
Sens dubte una bona notícia.
Alimentant-nos a Japó A principis de Desembre vaig passar un cap de setmana llarg per Salamanca, terra de bon porc ibèric i grans «chuletones«. Allà jalar, s’hi jala molt bé. Però es tracta d’això: jalar.
Aquí, a Japó és un altre rollo. Aqui hom intueix que menjar és una activitat cultural. Tot ha de ser «cuco«. Els plats han d’estar ben presentats, decorats i equilibrats en textures, sabors, aromes i colors.
Entre copes de cava, sopar de cap d’any, raïm i cotilló, molts de nosaltres estàvem connectats al RSS del bloc de Dev-Team a l’espera de la imminent notícia i, per fi, aquesta ja s’ha produït.
L’iPhone 3G ja es pot alliberar via programari i poder-lo fer servir, així, amb qualsevol operadora.
Per fer-ho heu de seguir les instruccions publicades per Dev-Team en aquest article.
Sovint alguns de vosaltres ens heu dit que no esteu familiaritzats amb el procés d’alliberar l’iPhone; i per això anem a explicar els conceptes amb una mica de detall.
En Guy Kawasaki va fer un munt de fotografies als aparadors de les botigues mentre passejava pel Centre Comercial de Stanford (California, USA)…
… i va veure que totes oferien descomptes.
Totes, excepte una. L’Apple Store del centre comercial. ;)
Malgrat aquest fet, la majoria de botigues estaven buides, i l’Apple Store estava plena de gent.
Com ell bé diu:
Some things need to be believed to be seen
Sostenibilitat La cultura de la sostenibilitat fa anys que està integrada a la societat japonesa.
Quan hi ha tanta gent amuntegada en tan poc espai és una necessitat evident. Es nota a l’entorn i a la gent: aqui es redueix el consum, es reusa i es recicla.
Es realment complaent passejar pels carrers, estacions, metros i trens i no veure un punyetero paper per terra. Però també és molt dificil trobar papereres.
Els números són avorrits.
Les estadístiques son fredes i sovint manipulables.
Presentar les dades en públic és complexe i fred.
Esteu d’acord amb les afirmacions anteriors?
Jo sí.
Bé, sí… fins que vaig veure aquesta increïble presentació a TED (Ideas Worth Spreading) d’en Hans Rosling, professor i investigador suec en salut internacional, especialitzat en malalties i recerca a l’Àfrica, parlant d’estadístiques de la pobresa.
Comentaris oberts per a què digueu la vostra.
De Tokyo al Fugi Us escric aquesta entrada a tota llet, i no vull dir que estigui escrivint ràpid -el mini teclat del eeepc m’ho impedeix- sinó que vaig en un tren bala de Tokyo a Hakone, un poblet a la falda del Mont Fuji, a Japó es clar. Segurament al proper podcast que enregistrem us explicare batalletes d’aquest viatge, aixi doncs serveixin aquestes entrades perquè en Tomàs i en Rai puguin esgtructurar la conversa d’alguna manera.
