No hi ha dubte que ens separen anys llum d’evolució en el terreny del podcàsting si ens comparem amb els Estats Units.

Podríem parlar de xifres o estadístiques però m’estimo més fer-ho amb exemples.

En aquesta entrada us porto un d’exemple del qual, a banda de gaudir del seu contingut, n’estic aprenent força i que m’està ajudant a decidir molts aspectes de com serà el nou podcast de mossegalapoma tant en la forma com en el fons.

Wesley Fryer és mestre i educador i es descriu com un “narrador d’històries digitals”.

En Wesley te un bloc de nom “Moving at the speed of creativity” on barreja les típiques entrades de text i imatges amb altres que contenen àudios (podcasts) i vídeo (vídeo-podcasts) sobre diverses temàtiques en les que està implicat.

Especialment m’agrada aquesta frase que fa servir per descriure el seu bloc:

"This blog exists to document my own journey of personal growth, as well as facilitate collaborative thinking with others. I believe each moment of every day is a gift, and it behooves us to be intentional about the ways we choose to spend our limited heartbeats."

El que heu vist al principi és una mena de “vídeo podcast pissarra electrònica” fet pels fills d’en Wesley. Aquestes produccions les anomenen “Our family learning blog” 🙂

Tot el seu bloc és recomanable però destaco la vídeo-creació per entregues anomenada “Celebrate Oklahoma Voices” on diverses veus narren històries personals dels seus avantpassats en èpoques que es remunten a l’arribada com a colonitzadors a Oklahoma fins a històries familiars d’inicis del segle XX , o d’abans, durant i just després de la Segona Guerra Mundial.

Us porto, però, un altre vídeo que és, de fet, un vídeo-podcast setmanal creat pels propis alumnes de les escoles públiques del districte de Howe (Oklahoma) on intercanvien experiències amb altres centres escolars públics.

La gracia del vídeo, a banda que veureu un munt de macbooks, és la idea d’intercanvi del material audiovisual. En aquest districte les escoles disposen d’un macbook per alumne (que roman a l’escola i no li deixen endur-se a casa), però els hi traspassen als seus iPods, totes aquestes produccions.

Realment estem a anys llum, però jo somio amb una Catalunya així…

Tweet