I no, no parlo de com ens ho vàrem passar ahir registrant l’episodi 50 (del que ja teniu les fotos a flickr i aviat pujarem l’àudio al bloc) 😛

Parlo de Google Wave i de les proves, encara bàsiques, que hem anat fent aquest dies.

Després d’haver repartit algunes invitacions als mosseguis i, esperant els inacabables dies de rigor per a que aquestes arribessin als seus destinataris, l’amic NiceWorld va crear abans d’ahir un Wave amb una enquesta i vaig pensar que seria bona idea afegir la resta de mosseguis tot just quan li anavem arribant les invitacions.

Bé, ahir van coincidir uns quants mosseguis (En Jaume, en Marcel i en NiceWorld) conversant en directe en el mateix Wave i jo, que m’alzo a hores intempestives, he fet de “escopòfil nocturn i off-line”.

Sense el seu permís, i esperant que no s’emprenyin per desvetllar la seva conversa íntima, us afegeixo una imatge perquè, llegint el que ells mateixos comenten, s’entén molt bé la sensació que es té fent servir aquesta nova utilitat:

Google Wave Demo
Google Wave Demo

Com veieu, aquest Wave és una enquesta, però alhora és una conversa on la gent veu el que l’altra està escrivint mentre l’altre ho escriu, per tant també és un xat i també un document.

Curiós oi? La sensació que tens és que estàs davant de quelcom totalment nou.

D’entrada li veig un clar ús d’eina corporativa i de col·laboració, però si no tens penya amb la que jugar amb el Wave, de què serveix tota la potència col·laborativa? Per això, malgrat que molts mitjans han comentat les bondats de l’estratègia de marketing de Google, pel que fa a la sortida del Google Wave (fins i tot s’han subhastat invitacions a bon preu a Ebay) jo em qüestiono que aquesta distribució limitada per invitacions (invitacions que triguen entre 1 setmana i 15 dies en arribar) hagi estat la millor estratègia de sortida.

Dit això, i encara amb poques proves fetes, es nota el potencial de l’eina, la sensació ja explicada que estàs davant de quelcom nou en la comunicació on-line i en grup, i potser la necessitat d’equilibrar potència amb senzillesa evitant massa complexitat d’ús, el que faria foragitar molts usuaris bàsics.

Ara, que per complexe, absurd i embolicat està Facebook, i mireu l’èxit que té 😛

El temps dirà…

Tweet