En Kekos, després de sospirar per una pometa, els reis aquest any li han fet cas i s’ha trobat en les seves mans un dels nous MacBook (el model amb processador de 2.4). 

Aprofitant que es un nou-vingut en el tema d’Apple, li he demanat que en expliqui les seves impressions, una mena de Review.

Contant que ningú de mossegalapoma, que se sàpiga, té un Macbook de gamma nova, faré una petita review, una mena de “transmissió d’impressions”.

L’experiència d’adquirir una pometa és un fet força especial, les primeres impressions de “tocar” un producte d’Apple et donen sensacions que amb qualsevol altre empresa no es sentirien. És que cuiden tots els detalls, tots.

Pot semblar fanboy, però la veritat és que el canvi de Windows a Mac és bestial.

 

Primer contacte

Com diu Apple mateix al vídeo de presentació del nou Macbook, la caixa és visiblement petita. Tot comprimit com si fos en zip.

Però no està atapeït, ni molt menys. Quan s’obre la caixa es troba el Macbook, i quan es treu amb l’ajuda d’una espècie de cinta, es troba un sobre amb la garantia, devedés d’instal·lació i una gamusa, i al costat d’això els cables de càrrega. Tot té el seu lloc, sense que sobri ni falti espai.

Toca engegar el Mac. Quan s’encén un vídeo introductori et diu “Benvingut”.

Bé, de fet, ho diu en tots els idiomes menys en català, varis cops.

Després de la vistosa escena, pregunta dades personals, compte d’Apple, contrasenyes, i si es volen recuperar dades d’altres Macs.

I ja tenim un Mac preparat per usar.

 

Aprofundint en l’aspecte

Agafaré com a referència el poc que vaig fer servir els Macs del meu germà, un iBook G4 i el Macbook Pro dels “antics”.

Veiem el teclat, amb un diseny contrastat entre metall-plàstic negre. La distribució de botons de control de llum, retroil·luminació i de volum ha canviat.

Començant per l’esquerre, al costat de l’Escape, hi ha el control d’il·luminació, 2 botons, augmentar i disminuir, al costat, el botó de finestres actives i el de la dashboard.

A la dreta, els 2 d’augmentar i disminuir la llum del teclat, els 3 de control d’iTunes o reproductors, i els 3 de volum. Finalment trobem l’Eject.

La resta de tecles és igual als altres macs.

 

Potència i aspectes tècnics

Em basaré en el meu Macbook, el de 2,4GHz, i en el que m’ha transmès.

Sóc aficionat als jocs de rol en general, i aprofitant que World of Warcraft és compatible amb Mac, el vaig instal·lar a les poques hores d’adquirir la pometa.

Després de la instal·lació, vaig entrar. Cap problema, les càrregues correctes, fluid en zones poc “poblades”, a 70fps.

Per provar la potència de debò, vaig a una de les zones més saturades del joc.

Partint de que amb Windows XP, amb una targeta gràfica 9600GT d’Nvidia i 2GB de RAM, en aquestes zones m’anava a 15fps… vaig quedar astorat.

Va arribar als 40-45fps. No vaig tenir l’oportunitat de fer una prova semblant amb els Macbooks vells, però realment em crec que hagin multiplicat la potència gràfica per sis.

I no, no puc pecar de poca varietat, perquè també he corregut Counter Strike: Source en xarxa LAN, jugant contra un Macbook Pro dels vells. Anava perfectament, sense baixades de frame, les dues maquines corrent el joc amb CrossOver Games.

 

Trackpad

Cal fer un apartat per descriure aquesta part tan sorprenent i altament funcional del Macbook nou.

S’ha eliminat el botó de la part inferior del pad, fent que la superfície de moviment s’ampliés molt.

A canvi d’eliminar això, els senyors d’Apple van fer el pad sencer un botó.

La sensació que em va provocar fer servir el trackpad va ser… la de tenir un iPhone al Mac.

Tots els moviments possibles de l’iPhone / iPod touch es poden fer al Macbook.

Ampliar i reduir el zoom, rotar imatges, fer scroll multidirecció a tot arreu…

A més, s’ha afegit la possibilitat de fer servir un, dos, tres o fins a quatre dits.

Amb dos dits sobre el pad, es fa scroll; amb 3 a dreta o esquerra, es retrocedeix o s’avança de pàgina al Finder o al Safari.

I dic Safari perquè Firefox, en aquest apartat, peca.

NO suporta la funció dels tres dits.

Amb 4 dits, i aquesta és la meva preferida, es pot tirar amunt, avall, o a les direccions, i fer diferents funcions amb totes elles.

A dreta o esquerre s’obre una petita finestra que em recorda al Alt+Tab de Windows.

El que és realment útil és tirar amunt o avall.

Acariciant el Mac cap avall, s’activen les finestres actives, que evita haver d’anar a les cantonades de la pantalla. Cap amunt es desallotgen les finestres obertes i s’accedeix a l’escriptori. M’encanta!

 

Problemes

No seria una “review” de debò si no s’hi introduïssin aspectes negatius.

Realment, de problemes de debò, no n’he tingut pas.

Cap handicap de compatibilitat, ja que el que més feia servir en Windows té el seu homònim a Mac.

El principal problema, i no crec que estigui generalitzat… és que no anava inclòs l’iLife ’08, com indica a la pròpia caixa on venia la poma.

Vaig tenir la sort de que entrava a la promoció de l’iLife ’09. La seva compra va ser després del 6 de gener, i vaig demanar el programa per 10€ aprox.

És l’única cosa que se li podria encarar.

 

Concloent, el pas a Mac m’ha deixat un bon gust a la boca, i em serà realment difícil separar-me de les pometes. Apple sap com retendre els seus clients.

El que sí que em serà realment difícil serà… No remugar quan hagi d’encendre el PC!

 

Kekos.