Guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2010
Ahir al vespre part de l’equip de mossegalapoma ens vam desplaçar a Mataró per assistir a l’acte d’entrega de la 3ª edició dels Premis Blocs Catalunya 2010 organitzat per STIC.cat.
En primer lloc volem felicitar a tots els participants, finalistes i als guanyadors de totes les categories, així com els del premi especial a les 3 iniciatives vinculades a Twitter, i també als organitzadors.
Com sabeu mossegalapoma ha estat finalista en la categoria de Format Audiovisual on el guanyador va ser el bloc de temàtica fotogràfica d’en Pere Soler, “El racó dels meus somnis“. A ell una enhorabona especial!
A tots els #mossegui que durant la tarda i vespre d’ahir ens vau donar el vostre suport i estimació; a tots els que ens heu votat per poder ser un dels finalistes entre els més de 600 blocs presentats; a tots els que dia a dia seguiu connectats a mossegalapoma: moltes gràcies de tot cor.
És cert que els Premis no han estat absents de polèmica.
Primer durant el període de votacions, doncs el mètode emprat per votar permetia la picaresca, cosa evident en algunes categories.
Segon, ahir mateix al saber-se el guanyadors. Seguint el hashtag #premisblocs a Twitter (per cert, trending tòpic), molts usuaris es queixaven de la injustícia que suposava la competència entre espais d’àmbit coorporatiu o amb finançament públic convivint en una mateixa categoria amb petites i modestes iniciatives particulars. No és el mateix que fer un bloc estigui “inclòs a la nòmina” i hostejat al 3cat24, o que de la nòmina t’hagis de pagar fins i tot el hosting, per posar un exemple.
Moltes crítiques fetes són raonables i espero que l’organització les pugui anar resolent de cara a properes edicions. El que també crec, però, és que es trobi mai una fórmula que satisfaci a tothom.
Mereix reconeixement, al contrari del que passa a altres contrades, el suport Institucional a aquestes iniciatives representat, en aquest cas, pel President del Parlament Ernest Benach @ebenach.
Qui el coneixem i seguim a Twitter, qui l’hem vist estirar la web 2.0 per a que entri al Parlament i als parlamentaris (molts sords i cecs digitalment parlant), sabem que la seva preocupació i ocupació per la transformació de la societat per part de les TIC no és ni postissa ni oportunista; és genuïna. Entre molts dels twits que vàrem rebre ahir, un era d’ell animant-nos a seguir endavant, segur que altres finalistes van rebre twits seus similars.
Festa dels Premis Blocs Catalunya 2010
La vetllada, la vam compartir en Rai i un servidor amb en Miquel Labòria i la seva esposa, la Nuni, conductora de l’excel·lent i finalista bloc Cuinetes, i amb la que va ser un plaer poder conèixer-la en persona i parlar una bona estona.
Vaig tenir la sort de coincidir amb un grupet de Fibers, entre els quals estava el doblador al català del jove Harry Potter 😀 , trobar-me amb la colla gironina d’amics com en Toni Sellas i en Losimo i, amb gran timidesa per part meva, donar-me a conèixer i saludar a una persona a la que admiro molt, la Muriel Casals, Presidenta d’Òmnium Cultural, envoltada de l’Oleguer Serra i altres persones de l’equip i als quals els vam convidar a que es passessin un dia pel podcast.
La nit va acabar amb música en directe, bon cava i menjar ofert per una pastisseria mataronina de prestigi, que per la qualitat de l’aperitiu, encara el manté 😀
Hola Tomàs,
Som molts conscients de les crítiques i són molt benvingudes, sempre que siguin amb bona fe i constructives, que de to hi ha. Tenim tres grans dificultats i hi continuarem reflexionant: el sistema de votació, les categories i la convivència “professionals”-amateurs. Sobre aquest darrer punt, que ha sigut potser el més polèmic, primer he d’insistir que el resultat és fruit de les votacions del jurat, què es sobirà. Jo, per exemple, tinc la meva opinió, però respecto allò que els membres del jurat han decidit. El que potser molta gent no sap és que hi havia molts altres blogs de TV3 i Catalunya Ràdio, que no han guanyat i alguns ni tan sols han sigut finalistes. És a dir, convivien en una mateixa categoria amb blogs diguem-ne “amateurs”, tot i que a mi aquesta expressió no m’agrada perquè crec que hi ha gent que ho fa amb molta professionalitat. Però acceptant el terme professional per a aquells que tenen una estructura al darrera… on posem el límit? Els que són de mitjans de comunicació, només? I tots han d’anar a corporatius, encara que parlin de temes molt diferents? No ho tinc clar, però hi reflexionarem i estic segur que la 4a edició serà millor. Comptem amb les aportacions de tots vosaltres. Gràcies per ser-hi.
Sí Toni, ho sé. Faig l’exercici de posar-me a la vostra pell, com organitzadors, i donant-li voltes em resulta molt difícil trobar solucions vàlides per a tothom.
Sé que recolliu les crítiques i que les tindreu presents. Les nostres estan fetes des de la voluntat d’aportar de forma positiva. Ja ho saps 🙂
La divisió de participants entre els que destinen temps i diners personals, amb independència de categories i resultats, dels que tenen o s’integren dins un suport Institucional, crec que és necessari. Ja no és tant per la il·lusió dels qui intervenen on, estic segur, és present el facis com el facis, si no per que el punt de partida del projecte i el sobre-esforç personal, no són comparables.
Ànims company! Va ser un plaer retrobar-te ahir.
@tomi, hauries de revisar la tava valoracio del terme “amateur”, ja que l’arrel semantica ve d’estimar. El amateur es qui estima allo que fa. Evidentment amaterurisme no es antonim de professionalitat. semantiques a banda essencialment estem d’acord.
Personalment creac que cal separar els medis INDIES dels MASS MEDIA. Imagina que hi ha l’any que ve una categoria de podcast i mossegalapoma ha de competir amb el Món a RAC1 i els matins a TV3…. pleguem no?
El mecanisme de votacio es francament millorable.
Be son consideracions de cara a la propera edicio. Felicitats per la iniciativa, que dona un reconeixement a un nou espai de comunicacio que cada vegada creix mes en contingut, en audiencia, proximitat i qualitat ( si aconseguim posar nos d’acord en que carai es la qualitat).
Em sap greu no haver pogut anar-hi pero tinc un encostipat del 15.
Sort amb la edicio de l’any que ve.
L.
ps. no sabia en en harry potter era fibber!
Ludo, a la meva tesi vaig fer un aclariment terminològic d’entrada: jo descartava el terme amateur, i vaig dedicar tot un capítol a el podcàsting independent, en contraposició al podcàsting de mitjans de comunicació. O sigui, que estem d’acord, en això. D’altra banda, compte, els professionals dels mitjans suposo que també s’estimen allò que fan… O potser no tots.
En tot cas, no seria el mateix un podcast del Món a RAC1 que el blog, per exemple, d’en Bassas, perquè malgrat que no pugui estar en desacord amb molts aspectes de com fa el blog, sí que és un contingut original per a aquell canal. El podcast radiofònic, de moment, es limita a allò ja emès en antena.
Al marge d’això, l’assignació dels blogs a les categories l’hem feta fins ara amb el criteri del contingut. Caldrà valorar altres criteris, segurament, i rumiar bé la categoria i denominació on podriem incloure tots els, diguem-ho així, no independents. I això ens portarà també al dubte de quins blogs incloem aquí i quins no. Només mass media? I el blog Gencat? I els blogs de polítics dins una estructura de partit? mmm,hi donem voltes. Gràcies !
Toni, tal com dic amateur i professional no son antonims o oposats. Per exempleJo considero que soc professor i cercaire amateur , perque m’ encanta i estimo la meva feina, suposo que tu tambe estas entre aqeuests afortunats que no sol unicament uns bons professionsla.
La gala va estar molt bé, també vaig poder assistir a una petita xerrada prèvia on també hi va haver polèmica :).
A part d’això jo no entraré a valorar els detalls que han caracteritzat aquests premis i que dubto que siguin els que haurien de destacar en un certamen com aquest.
Només felicitar a la organització per potenciar el fenomen de la web 2.0 i lamentar que segurament el podcasting en català no està prou madur ni acceptat a Catalunya. Ja que a diferència d’Espanya, no hi ha una massa de podcast en català, ni tampoc una comunitat que es doni suport, “som pocs i mal avinguts”.
Això també em fa reflexionar en l’empenta dels catalans i de com ha anat decreixent al llarg del temps, hem agafat els mals vicis de Madrid i els seus nens del papa. Ens estem mirant el melic i no veiem el que tenim al davant i això em preocupa… perdoneu pel comentari polític.
Raimon,em sorprèn això que dius de pocs i mal avinguts. Per què? Jo crec que bàsicament tenim un problema de quantitat, costa molt trobar gent que faci el pas de començar un podcast en català. Però mal avinguts?
Hauria anat molt bé que guanyés mossegalapoma. A banda de que us ho mereixeu, crec que hauria estat un impuls. Continueu com fins ara, sou referent. I si us sembla bé, us esperem a la 4a edició 😉
No parlo de guanyar o no guanyar ara mateix, tampoc crec que siguem un referent, com en Tomàs diu: “Si ens ho passem bé, seguirem”.
No ho se, però trobo que hi ha poca iniciativa global de podcasting. Quan em miro els veïns hispans o anglosaxons… ho he reflexionat amb en Tomàs. Com tu dius, és un tema de volum, el volum ajuda i la unitat també, potser no hi estic prou ficat en temes com una “associació” de podcast catalans o alguna trobada.
Sincerament no tinc a “tiro” tots els podcast catalans i segueixo pensant que encara estem molt “verds” a Catalunya.
Per cert m’interessaria llegir la teva tesi o almenys la part de podcasting, si fos possible :).
Petita irrupció pel Rai: la tesi la trobaràs a TDX: http://www.tesisenxarxa.net/
Salut!
Esther doncs aqui no hi he trobat ni la d’en ludo ni la d’en Toni…
Sí, aquí:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0304109-125311/
http://www.scribd.com/doc/16808388/Tesi-Doctoral-Ludo-Marc-Alier-Educacio-per-a-una-societat-de-la-informacio-sostenible-Complert
Jo només vull felicitar a tot l’equip de Mossegalapoma per ser finalistes; us ho heu currat i us ho esteu currant. Go on!!!.
I fa poc que vaig descobrir el blog Cuinetes!!!, està molt bé!!.
Hola Tomàs!
Ostres, moltes gràcies per citar-me en el teu bloc!
Per mi els premis blocs van ser una nova experiència i malgrat sigui “tirar-me pedres al terrat” comparteixo completament l’elecció del jurat pel què fa al millor bloc gastronòmic. La Cuina Vermella era mereixedora del guardó! A part va ser un goig poder-ho compartir amb ells també.
Ara bé, compateixo la crítica constructiva que fas respecte la polèmica que ha envoltat els Premis blocs d’enguany. Es fa difícil competir amb grans companyies que disposen de medis, temps i projecció (assegurada al pertànyer a grans mitjans de comunicació). Potser caldria diferenciar el bloc que es fa per iniciativa personal, dels que darrera hi ha grans corporacions o empreses. No ho sé, entenc que és complicat i no és tasca fàcil per la organització establir un sistema que acontenti a tothom.
Pel que fa al vostre bloc i podcast sé, de bona ma ;-), que feu una molt bona feina! I t’haig de dir que em va encantar conèixer-te després de sentir-ne a parlar tant de tu.
Felicitats per la vostra feina i pel vostre companyerisme i amistat amb el Bloc d’Apple en català del Miquel. Si totes les relacions fossin com la vostra aquest país aniria molt millor. Sou un exemple a seguir! Felicitats!
De res Nuni, un plaer desvirtualitzar-nos. L’amistat amb en Miquel i la col·laboració mútua entre els dos blocs és un un “win-win”, com diuen els anglesos. Ha estat així des del primer dia.
Respecte als Premis Blocs estic convençut que els seus organitzadors recolliran totes les crítiques constructives i les adaptaran a la mesura del possible. Estan fent bona feina.
Gràcies pel suport i les teves paraules.