mossegalapoma 1 any

Seguim dins aquest recull d’entrades, moltes d’elles amb intenció d’explicar-vos anècdotes, al voltant del fet de tenir 1 anyet de vida…

Aquesta és la darrera de la sèrie amb excepció d’una petita sorpresa (que no tindrà text) que us tinc preparada per demà, en plan malvado….

😛

Anem a parlar de dades, trolls i el “Sergent Labòria”.

L’any de vida del bloc i del podcast ha donat molt de si. Explicades ja les dades interpretades anem ara a veure només les xifres.

Dades del Bloc

(font de Google Analytics operatiu des del 6 d’Agost de 2007 i FeedBurner)

503 entrades
2.020 comentaris
37.075 visites
99.546 pàgines vistes
11.231 usuaris

Les fonts de tràfic les veieu en la següent imatge.

En motors de recerca “Google” guanya de carrer amb un 97%. La resta gairebé és inapreciable, per tant, es confirma que el poder del món està en mans de Google (hehehe)
fonts de trafic

Com a Navegadors més utilitzats per vosaltres Firefox i Safari empaten amb un 42%, seguit molt de lluny per Internet Explorer (només un 11%) la resta és testimonial.

Com a Sistemes Operatius: Mac OS X (65%), Windows (32%), Linux (2%), iPhone/iPod (1%)

També és interessant veure les estadístiques creuades entre Navegador i Sistema Operatiu.

Els usuaris de Mac feu servir Safari en gran part seguit de Firefox.
Els usuaris de Windows feu servir Firefox com a navegador principal, seguit de IE i molt de lluny per Safari.
Els usuaris de Linux feu servir Firefox gairebé en un 100%.

Dades del Podcast

(font PodPress i blip.tv)

Les descarregues reals del Podcast no s’han pogut mesurar correctament fins que aquest no s’ha centralitzat a blip.tv.

Ara tots els fitxers reals romanen en un feed comú i en un únic punt de descàrrega i es poden comptar correctament.

En total s’han editat 33 episodis (24 del Podcast incloent la promo i 9 ScreenCasts)

Malauradament només tinc estadístiques dels darrers 3 mesos.

Descarregues en 3 mesos: 6.565
Podcasts més descarregats: 19 “en Pep Farràs a les veus del Sahara” (724), seguit del 21 “Especial Ciència Ficció amb en Ludo” (392), 20 “podcast format clàssic” (382) i el 23 “Especial SAP” (377).

iTunes guanya com a mitjà escollit per vosaltres per a descarregar i escoltar/visualtizar els Podcasts. Em sorprèn, però, veure que hi ha un percentatge significatiu de persones que escolteu/veieu els Podcasts/ScreenCasts en directe en el bloc.

Més anècdotes

Trolls

Deixant de banda l’spam (Sant Akismet Beneït ha bloquejat automàticament 1.020 comentaris que eren spam), mossegalapoma ha gaudit de molt pocs trolls en aquest any de vida (uns 3 o 4)

Aquests 3 o 4 trolls, que no heu vist mai perquè els seus comentaris els vaig eliminar directament i no vaig deixar que es veiessin en el bloc, eren tots ells en relació a la llengua; és a dir, persones que no els hi agradava que pogués existir un bloc que parla a diari de tecnologia i ho fa des de la més absoluta normalitat en català.

Els comentaris dels Trolls eren simplement burdes provocacions.

La decisió de filtrar o no, i de com fer-ho, és un tema determinant en la gestió d’un bloc i mereix una reflexió:

Cal tenir en compte que jo era un neòfit amb temes de blogging fa ara un any. Els únics trolls que coneixia eren els que havia vist en algun Fòrum o els de la majoria de comentaris de “Menéame”.

Per tant partia d’una total inexperiència al respecte en la funció de moderació i només comptava amb el meu instint que em deia que “fer-li cas a un troll és donar-li ales com un Redbull”

Quan vaig prendre la decisió d’esborrar el primer i no deixar-lo passar ho vaig fer a consciència sabent que aquest tipus de debat no m’interessa en absolut i no aporta res.

Està clar que al esborrar el primer, vaig crear un precedent que em va portar a no fer excepcions i esborrar la resta de comentaris de trolls que anaven en la mateixa línia.

Vist ara en perspectiva crec que va ser una decisió encertada que tornaria a fer, la llàstima és que, si els hagués deixat passar, haguéssim incrementat un 15% el nombre de visites.

😛

El Sergent Labòria

He deixat pel final parlar del meu amic Miquel i no perquè fos un fet d’importància menor.

Quan va aparèixer mossegalapoma, el Bloc d’Apple en Català de’n Miquel i la resta de col·laboradors ja portava més d’un any de vida a la catosfera macaire i està clar que era i continua sent un referent, possiblement el més important, de notícies i contingut d’Apple i Mac en català.

De mica en mica mossegalapoma va anar agafant embranzida fins a situar-nos, en nombre de visites i lectors, en una situació bastant aparellada.

Vist des de fora, es podria pensar que entràvem en un terreny de marcada competència, és a dir, salvant les distàncies i a nivell molt més local, com els 2 llocs més famosos de temàtica Apple i Mac en llengua espanyola i que, per cortesia, no citaré, però que tothom teniu en la ment i que no es poden veure entre ells.

En el nostre cas, no només no ha estat així, si no que, a sobre, hem consolidat una molt bona amistat. I no només pel fet de compartir els temes de gestió del GUA Català, gestió compartida també amb alguns de vosaltres, si no perquè aquesta amistat ja existia abans de la formació del GUA.

A més hi ha un fet remarcable que cal tenir en compte: la comunitat d’usuaris de Mac i Apple en català som una petita minoria (un petita minoria que creix dia a dia), la majoria de vosaltres llegiu i/o participeu deixant comentaris en els dos blocs, què estúpid seria afavorir una divisió d’usuaris per temes de “competència malentesa” o “fals personalisme”, no?

L’apel·latiu de “Sergent”, apel·latiu de bon rotllo, bé del fet que normalment, la majoria de matins durant els dies laborables, en Miquel i un servidor coincidim en l’Skype o en l’Adium i ens passa, el que us comentaré a continuació.

Habitualment fem comentaris i opinions del “state of art” de la casa de la poma, temes del GUA Català, comenten novetats en aplicacions per Mac, ens intercanviem llicències de programes (uis… això no sé si ho podia explicar…), fem proves de com millorar i afegir funcionalitat als nostres blocs, i, el que és més important i te més valor, ens donem ànims i suport recíproc per mantenir amb ganes i constància la renovada il·lusió en els respectius projectes.

Crec que som conscients que mantenir un bloc dia rere dia, és gratificant, sí; però no és una feina fàcil. Hi ha moments, alguns, de desànim.

El donar-se suport és important. I jo n’he obtingut força de’n Miquel i és just que així ho expliqui.

Invariablement totes les nostres converses matutines acaben amb una ordre de feina del Miquel cap a un servidor: escriu aquesta entrada, truca a tal persona, contacta amb l’Oriol, truca a l’Unamito, que saps d’en Jordi Fariñas, envia aquest mail a la gent del GUA Català…

En fi, que m’ha tocat el trist roll de secretària disciplinada, per sort ni soc rossa ni tinc un bon frontal…

😉