Els monitors TFT son guais. Emeten menys radiació que els DCR, paren menys bulto, son econòmics, més ecològics i més fashion. Visca….

Però tenen un problema. Mentre la resolució de pantalla d’un monitor CRT depèn de la emissió (analògica) de la tarjeta de vídeo. La resolució d’un monitor TFT és la que és. Fixe. I malgrat que la nostre tarjeta li digui al monitor 800×600 , 1024×768, si tenim un monitor de 1280×1024 … això es el que es veu sempre… i el que ens mostra per pantalla en altres resolucions és una imatge borrosa.

Això és un problema amb els nous monitors perquè cada vegada fan el pixel més petit, i us asseguro que veure algunes fonts per omissió en la pantalla del macbook-pro és una creu. Cal buscar totes les opcions per posar-ho tan gran com sigui possible.

Però el problema de debò ve quan hom treballa amb el macbook com a ordinador principal, i hi endolla un monitor TFT extern. Ja que si treballem amb el monitor extern en mode “mirall” o “Mirror” les resolucions no hi a manera de que encaixin. En el millor dels casos el macbook ajustarà una resolució de compromís i quedara espai en negre en franges horitzontals en el monitor quadrat i/o franges verticals en el monitor del mac.

L a solució que he trobat és un xic macarronica i no sempre funciona (crec que depen de la versió del darrer update del OS): consisteix en usar un teclat extern USB (amb mouse a joc), que segurament si voleu treballar amb un monitor extern ja feu servir i…. TANQUEU FISICAMENT EL MACBOOK (/ pro). El parato es posa en mode sleep. OK no passa res. Espereu uns minuts. ara premeu una tecla en el teclai i …

voilà…

El macbook/pro es desperta i la única pantalla activa és la externa. a partir d’ara el mac treballa amb la pantalla complerta i la resolució opitma.

Ludo per a mossegalapoma

ps. m’en vaig uns dies de viatge a Marroc, ja us ensenyaré les fotos 😉