Necessàriament per començar aquest article haig de sincerar-me amb vosaltres i advertir-vos que el que aquí llegireu també ho podun trobar en el manual d’ús de la vostra càmera fotogràfica (cosa que hi ha molta gent no llegeix), i és que moltes vegades tendim a menysprear aquest accessori que ve en la caixa dels nostres equips, allí trobarem un munt d’informació útil que ens pot ajudar a millorar enormement la qualitat de les nostres captures, no obstant això, va dirigit a tots els que els agrada la fotografia ja siguin principiants, professionals o els que ens trobem d’alguna manera entre aquests dos extrems.

La majoria de les càmeres fotogràfiques posseeixen un conjunt d’opcions per escollir l’exposició al moment de realitzar una fotografia, els coneixem com a maneres d’exposició, i són els determinen una exposició correcta d’una imatge, el seu ús i enteniment són bàsics, ja que ens permeten escollir el més apropiat segons la situació.

Manera Automàtica (P): La càmera controla i modifica tots els paràmetres necessaris per obtenir el que, segons el seu algorisme d’interpretació d’una escena, és la més òptima. Aquesta manera modifica els valors de velocitat, obturació i sensibilitat d’acord a la situació. Quan la il·luminació és escassa activa el flaix, amb la qual cosa garanteix que no es necessiti l’ocupació d’un trípode, encara que ja hem vist l’important que poden ser aquests. Els resultats obtinguts poden ser bons, però potser no són els que esperem.

Manera Automàtica Variable (P*): Bastant semblat a la manera automàtica, la càmera decideix el valor de la velocitat i obertura de diafragma, deixant que l’usuari controli alguns ajustos, per exemple la sensibilitat (ISO) i l’ús o no del flaix.

Manera Prioritat a l’obertura (A): En aquesta manera l’usuari decideix com valor d’obertura de diafragma (f) emprar i la càmera calcula la velocitat d’obturació segons les condicions d’il·luminació de l’escena. També es poden ajustar el valor de la sensibilitat (ISO) i modificar el balanç de blancs. És molt útil emprar aquesta manera quan és necessari controlar el valor de profunditat de camp, o  fas retrat  en l’exterior, metode bastant  utilitzat  per molts  fotògrafs, sempre i quant sapiguin el que volen obtenir.

Manera Prioritat a la velocitat (S): En aquesta manera l’usuari determina com és la velocitat d’obturació i la càmera calcula l’obertura de diafragma que permet aquesta velocitat, és justament oposat a la manera A. La resta dels ajustos de la càmera també són modificables igual que en la manera A. Es pot emprar aquesta manera per a la fotografia d’esports, animals o nens petits, és a dir, en situacions on hi ha moviment.

Manera Manual (M): Aquesta manera deixa tot el control en mans de l’usuari, qui és el que decideix cadascun dels paràmetres d’acord a la seva experiència i necessitats. És particularment l’ideal per usar-se en fotografia d’estudi, encara que també és possible emprar-ho en altres situacions com, actes social, etc…, és potser el més complicat però al seu torn és el que permet major llibertat i control en el resultat final, es la que a mi mes m’agrada i utilitzo, també amb la manera A.

Podem trobar algunes variacions d’acord la marca i model específics de càmera fotogràfica, jo  ho  he vfet amb els que  em trobo en les meves nikon serie D2, però bàsicament els anteriors són els que estan a la disposició al mercat. L’ús, avantatges o desavantatges d’un o un altre pertany a un altre tema i per ser objectius no es pot parlar de millor o pitjor, ja que això dependrà de cada usuari particular.

Imatge inicial: Panel  Nikon D2x

Imatge Final: Dial càmera Canon

Tweet