Estic decebut del funcionament de la darrera versió d’OpenOffice per Mac i, el cert és, que em sap greu estar-ho per les expectatives que jo mateix m’havia generat al respecte.

No vull crear polèmica en aquest article, només desitjo compartir una experiència recent amb tots vosaltres i escoltar les vostres opinions.

Per fer-ho, però, haig d’explicar-vos una mica el context i la meva forma de treballar.

Generalment per temes ofimàtics treballo amb iWork. Keynote és el producte que més faig servir de llarg i amb resultats finals i nivells de productivitat inqüestionables. El segon producte en ús és Pages, com a processador de texts, amb resultats similars a Keynote.

iWork funciona molt bé excepte que és un producte tancat i propietari i obliga a generar sortides en pdf si vols garantir una compartició més “universal”.

iWork falla prou quan has d’exportar la feina generada en format MS-Office.

Darrerament he estat preparant material docent per diverses assignatures de les que sóc autor i professor a la UOC i, seguint la seva normativa recollida en el manual d’estil de l’autor, on es suggeria (no pas obligava) a l’ús de MS-Office, vaig decidir treballar amb la darrera versió de l’OpenOffice on, a males, l’exportació al format de MS funciona millor que en Pages.

Val a dir que no estem parlant de documents petits, si no de documents de més de 100 pàgines farcits d’imatges de representació de processos i altres recursos gràfics.

Per les característiques pròpies de la documentació a crear, em calia mantenir oberts de forma simultània un parell o tres de documents grans de text: el que estic creant, i els altres on tinc les imatges de processos i altre material de referència que en serveix per a completar l’edició.

A banda em calia anar accedint a presentacions o fulls de càlcul per consultar dades i/o transportar-les al document de text.

El resultat va ser un autèntic calvari:

  • temps de càrrega de documents molt llargs
  • penjades en la càrrega
  • còpies automàtiques dels documents que m’obligaven a aturar la feina mentre es feien, o que acabaven amb l’OpenOffice penjat
  • penjada de tot el programa a l’obrir una presentació o un full de càlcul
  • penjades en el procés de recuperació automàtica després d’una cancel·lació no esperada
  • disposició de les opcions d’edició no gaire intuïtives

En fi, de tot menys productivitat.

Desesperat, per que se’m tirava a sobre el termini d’entrega i no avançava, vaig decidir, de mala gana i en contra de la idea inicial, donar-li una oportunitat a la versió d’avaluació del MS-Office 2008 for Mac.

A la fi, en un parell de dies, tot acabat i entregat: sense penjades, sense temps morts, sense notar l’auto-salvaguarda i consumint molts menys recursos aparents tot i que amb algun problema al copiar i enganxar algunes imatges solucionats a base de repetir el procés un parell o tres de vegades.

No sé si el problema és de la versió de l’OpenOffice per Mac o de la meva instal·lació, o del producte en general, però, em sap greu dir-ho, quan he necessitat l’eina en un moment on la productivitat era un factor crític, la cosa no ha funcionat com esperava.