Aquesta no és exactament una entrada de viatges, però quasi.

Aquesta vegada no escric des d’un glamorós shinkansen ( tren bala japonès ) sinó que ens trobem davant la sortida d’emergència d’un vol d’Air France de Paris a Barcelona. El viatge de tornada fa 26 hores que dura i encara em faltes 3 bones hores per arribar a casona, on m’espera una banyera ben calenta.  Ahir a les 8 del mati varem sortir de la “Meson des Hote” ( la casa d’hostes ) de la Universite du Bobo-Doiulasso. Bobo-Doiulassi és la segona ciutat de Burkina Fasso, un país de L’Àfrica de l’oest just enmig del tròpic (potser Miss Mandarin un dia ens explica amb exactitud que vol dir això de tròpic ). Tornem després de viure dues setmanes d’hivern estranyes, ja que hem hagut de dormir cada dia amb aire condicionat ( per baixar la temperatura de la habitació a 25 graus ), diguem que hem passat calor.

Hem vingut (4 professors de la UPC) per un projecte de cooperacio en el que intentem suplir la manca de professorat de l’unica escola universitària d’informàtica (no sols del pais sinó de la zona del continent). Es la segona vegada que venim (altres cooperants en fa més ) i realment crec que val la pena, com a experiència i perquè, malgrat sigui només una mica, podem contribuir a millorar un xic les coses.

El curs que he proposat fer ha estat un intensivíssim de 60 hores en dues setmanes ( malgrat jo sols estigués 40 a l’aula ) on 13 alumnes (del que aquí seria quart de carrera) han aprés a desenvolupar aplicacions per al Google Appengine. (Si, ja sé que hi ha algun mossegui que té Googleitis i creu que Google és el gran germà i patatim patapam…  en parlarem algun dia). Appengine és un nou producte de Google que ofereix Hosting d’aplicacions web altament escalable… Mande? (ups s’ens ha colat el lector actiu del curs de fotografia de can Toies) Si, que passa? No res, benvingut. Que dius de Google ara, no parlaves d’Àfrica? La idea de Appengine  és que un particular o empresa pot hostatjar aplicacions web, com un bloc, en el servidors de Google aprofitant-se del sistema de “cloud computing” que fa córrer aplicacions tan estressades com gmail, gmaps o el mateix cercador del gran germà. El servei és gratuit si el nivell d’us de l’aplicació és “raonable” i comença a ser de pagament quan el nivell d’us augmenta – tot i que en aquest cas suposo que hom estarà encantat de pagar pel servei .

Ok Ludo, i que pinta aquest Appengine a Burkina Fasso? No derrapes una mica?

Vaig proposar aquest curs considerant el següent: les infraestructures informàtiques a Burkina (i a la zona ) són , diguem, poc estables. Disposen d’ordinadors, sí. Disposen de conexió a intenet ( el 70-80% de les vegades que s’ho proposen si són dels privilegiats). Però no hi ha instalacions del tipus centre de dades. Epp que m’he tornat a perdre! Les dades que tens a un disc dur, pot ser que no hi siguin l’endemà (per un problema de virus, per una sobretensió electrica o simplement perque es cremi de sobreescalfament ) i, a Burkina Fasso malauradament, és ben segur que no hi seràn d’aqui a un any donat a una combinació dels factors abans citats, o per que – com en el cas dels sistemes que usavem l’any passat per fer classes d’Oracle – els hi hagin robat :-/ Quin pla més bestia, no?

En aquestes condicions, un jove informatic burkinabe emprenedor no pot oferir serveis d’informàtica de gestió a petites i mitjanes empreses, donat que no pot garantir la supervivència de l’aplicació o -encara més important- les dades. Per això els estudiants que es llicencien acaben treballant per a grans empreses ( bancs i companyia ), al govern o a l’estranger. No hi ha lloc per a petits emprenedors.

Però usant una eina com Appegnine un jove burkinabe pot crear una aplicació, hostatjar-la de franc en els servidors de google i oferir-la a baix cost a petits clients burkinesos amb la seguretat que l’aplicació i les dades sobreviuran a les problematiques quotidianes de Burkina Fasso ( Burkina cest pa facile, diuen sempre ) sols disposant d’accés a internet, malgrat sigui en un internet cafè. Malgrat Appengine un dia estigui down 3 o 4 hores com GMail fa uns dies Buff m’en parlis quin estres!!! … sí, malgrat una fallada com aquesta, a Burkina no els importara tant.   A més a més els estudiants que aprenguin a programar-hi podran oferir també els seus serveis a empreses de fora Burkina – a preus de l’estranger – sense abandonar el seu país (i per tant enriquint-lo).

Per donar el curs he fet servir l’esborrany del llibre sobre Appengine que esta escrivint per a Oreilly el meu amic Charles Severance (creador de Sakai – competència de Moodle -, coautor de l’estàndard POSIX i el OSI de ISO – i a veure qui sap de que parlo :-p – i professor d’un dels fundadors de Google  – Coi quins amics que gastes! Pse, també soc amic d’en Tomàs Manzanares 😉  )

L’experiència ha anat molt bé. Jo he après Python i Appengine, els alumnes s’han entusiasmat amb el curs i han devorat el material, suportat les meves classes en anglès de Badalona i ara segurament continuarem l’experiència amb uns projectes que co-dirigiré des de latituds menys dures. Què en sortirà de tot plegat, és una incògnita, jo he anat allà a sembrar llavors de l’emprenedorisme del coneixement mentre donava classes literalment enmig de la Sabana.