Quan el 1996 Steve Jobs va tornar a Apple, l’empresa que havia fundat i de la que havia estat despatxat, va remoure tots els processos de la companyia, començant per eliminar gairebé tota la gama de productes. En aquells moments la gran aposta estratègica del moment era el microprocessador RISC PowerPc, que Apple havia desenvolupat conjuntament amb IBM i Motorola.

El PowerPC era més potent que els primers Intel Pentium i equivalents d’AMD que es muntaven n els PC’s i aquest era l’únic argument que tenia Apple per vendre el peix. Veieu que lleig que eren els PowerMac d’aquells temps:

Ecs!

A alguna banda vaig llegir ( i no trobo on carai) que Jobs en una reunió els va posar al davant una d’aquestes capses de mistus i els va demanar a l’equip de tècnics d’Apple que fallava en aquella màquina.

Faltava memòria? Disc dur? Fregidora de discs? .. no aquell ordinador no era Sexy..

Es llavors quan Jonatan Ive ascendeix posicions en l’equip de disseny d’apple. És quan es desenvolupa el primer iMac, punt d’inflexió de la evolució d’Apple. El iMac i la línia dels iBook a tots ens recorden els colors de llaminadures dels materials emprats per la seva producció. A tots ens agradaria que els Macbooks d’ara oferissin aquesta gama de colors tan xulos com aquells. Però hi havia algú més que Ive en el disseny del iMac. algú que gavia de resoldre la necessitat de fer un compacte Sexy havent d’integrar una pantalla CRT. I per això JObs va anar a buscar un expert de la indústria de l’automobilisme:Giorgetto Giugiaro

Segurament Guigiaro té alguna cosa que veure amb el fet que el iMac té la forma del morro d’un dels icones de la nostre civilització : El transbordador espacial.

Mmmm…. Sexy!

Ludo per a mossegalapoma.

ps. si ja he tornat!!
ps. Gracies a en Marcos que em va recordar la història.