Un altre entrega de la secció de ciència que parla de salut. Pel que es veu es un tema que interessa molt, la majoria de les preguntes tenen que veure amb aquest tema o hi estan relacionades d’alguna manera. Aquest cop és en Francesc Padrós qui em va proposar parlar del tema i hi vaig donar prioritat ja que tothom té alguna opinió al respecte i m’agradaria que es fonamentessin amb una mica de ciència.

Anem per feina: com afecten les ones electromagnètiques als éssers vius. Ja aviso que no és fàcil donar una resposta, i tampoc és la meva intenció sentar càtedra en el tema, si no aportar tota la informació que pugui i us deixaré a vosaltres les conclusions. Com sempre, comencem pel començament.

 

Ones electromagnètiques

El primer que cal definir és radiació electromagnètica: és una combinació de camps elèctrics i magnètics que es propaguen per l’espai transportant energia. Aquesta propagació es fa en forma d’ones electromagnètiques. Al contrari que d’altres ones mecàniques com el so, a les que els calen d’un medi per poder propagar-se, les ones electromagnètiques poden fer-ho fins i tot en el buit.

Les ones electromagnètiques són en realitat dues ones: una de elèctrica i una de magnètica, que viatgen juntes perpendiculars una de l’altre. La quantitat de energia que transporten depèn de la longitud  (la distancia entre els dos punts més alts o més baixos d’una ona)

i la freqüència (nombre de vegades que una ona passa del seu punt més alt fins al més baix i torna a pujar al inicial per unitat de temps).

Com més gran es la longitud d’ona més baixa és la freqüència i l’energia que transporta. L’altre concepte que cal aclarir és el d’amplitud d’ona (distància entre el punt més alt i més baix de l’ona) que està relacionat amb la intensitat de l’ona.

Així podem fer una classificació de les ones electromagnètiques segons la seva longitud d’ona i per tant de la quantitat d’energia que transporten Les ones de radio son les que tenen les longituds més grans i per tant les que transporten menys energia:

Sigles

Rang

Longitud

Denominació

Utilitat

VLF 10 kHz a 30 kHz 100Km – 10Km Molt baixa freqüència Radio gran abast
LF 30 kHz a 300 kHz 10Km – 1Km Baixa freqüència Radio, navegació
MF 300 kHz a 3 MHz 1Km – 100m Freqüència mitja Radio d’ona mitja
HF 3 MHz a 30 MHz 100m – 10m Alta freqüència Radio d’ona curta
VHF 30 MHz a 300 MHz 10m – 1m Molt alta freqüència TV, radio
UHF 300 MHz a 3 GHz 1m – 1dm Ultra alta freqüència TV,radar, telefonia mòbil, WiFi
SHF 3 GHz a 30 GHz 1dm – 1cm Super alta freqüència Radar
EHF 30 GHz a 300 GHz 1cm -1mm Extremadament alta freqüència Radar

 

A partir d’aquí hi les microones amb longituds entre 10-2m i 10-5m que són més energètiques. Seguides de les radiacions infraroges i la llum visible que estan entre 10-5m i 10-6m. Després hi ha els rajos ultraviolats (10-8m), els rajos X (10-10m) i els rajos gamma (10-12m).

Per posar un exemple, les antenes WiFi operen al voltant de 2.4GHz per tant es consideren UHF. Els telèfons mòbils operen en una freqüència lleugerament major, per tant en una longitud d’ona menor, però encara dins de les UHF.

Efecte sobre el teixit viu

Ara que sabem que hi ha radiació electromagnètica amb diferents carregues energètiques, quins son els efectes en les cèl·lules vives?. Tots hem sentit que cal protegir-se dels raigs ultraviolats del sol o coneixem que els raigs X permeten fer radiografies però que massa exposició és nociva, això és degut a que les molècules que formen el cos es mantenen unides gràcies a forces electromagnètiques i poden trencar-se si les torpedinem amb forces externes de la mateixa magnitud.

Aquesta ruptura desprèn ions, que són molècules amb carrega eléctrica (positiva o negativa), i diem que les radiacions capaces de trencar els enllaços son ionitzants i les altres son no ionitzants. Les radiacions ionitzants poden trencar enllaços en les molècules que formen les cèl·lules, cosa que no seria més important si no fos que poden trencar els enllaços de les molècules que formen l’ADN al nucli i produir mutacions. Podem dir que les ones amb longituds d’ona majors a la de la llum visible no tenen energia suficient per trencar enllaços i per tant de crear mutacions directament.

Però la exposició a una ona electromagnètica ionitzant no és suficient per a produir danys a l’ADN també es molt important la intensitat i el temps d’exposició per tal de que es produeixin danys. És per això que quan, ara fa 25 anys, va haver-hi l’accident nuclear a Txernòbil, les radiacions Gamma que es van despendre van fer molt de malt als éssers vius que estaven molt a prop i en canvi van ser innòcues per nosaltres que estàvem a varis Kilòmetres de distància i la nostra exposició no va ser ni molt prolongada ni molt intensa. El mateix concepte s’aplica als metges que treballen a radiologia. Ells sempre surten de l’habitació quan fan una radiografia, i en canvi ens deixen allà per rebre la radiació “letal”. En realitat fer-se una radiografia de tant en tant no te més importància en canvi si ells rebessin la radiació generada per totes les radiografies que fan al llarg del dia podria ser molt dolent per la seva salut.

En aquest punt és on entra l’ambigüitat de la discussió. Hi ha teories que diuen que l’exposició prolongada, o molt intensa, a una ona no ionitzant pot ser igualment nociva ja que tot i no trencar els enllaços de les molècules, n’altera l’equilibri i produeix diferents patologies. Els científics no s’acaben de posar d’acord i per a cada estudi que diu que aquestes ones no ionitzants son dolentes, hi ha un altre que diu que no.

Mireu, per exemple, aquestes dues notícies del mateix diari amb mesos de diferència

Noticia 1

Noticia 2

Us animo a llegir-ne alguns i que us fixeu qui paga les investigacions a l’hora de donar-los crèdit, si una empresa fabricant de telèfons mòbils patrocina un científic que diu que els telèfons no fan mal, desconfieu. Si busqueu una mica hi ha molts estudis molt ben fets i molt rigorosos. Aquí en teniu algún:

Ondas electromagnèticas y salud

Posibles efectos de la telefonía móvil sobre los seres vivos

Efectos de la radiación electromagnética en la salud

 

Tweet