Ja ho deia Shrek: “els ogres son com una ceba, tenen capes.”

La estructuració per capes és un bon model per analitzar problemes, presentar informació i abstreure complexitats. Quan estudiavem llengua ens ensenyaven a analitzar les frases – oracions en dèiem – de forma lèxica (capa on mirem quines paraules es fan servir), gramàtica (com es relacionen les paraules entre elles), semàntica (que vol dir tot plegat) i reflexió (que significa per a mi)… i podem anar afegint capes ad nauseam, com s’ha fet amb la frase :”Yo soy tu padre“.

Adobe Photoshop, Final Cut, Boinx TV i molts altres programes empren el model de capes per composar imatges o streams de vídeo. El mateix Garageband treballa amb capes d’audio – però en diem pistes. De fet les capes es troben en la mateixa forma en que percebem la realitat. Us asseguro que jo escolto la música per pistes, coses que passen quan portes un temps tocant en un grup.

Dit això feu click en aquest link i em dieu que en penseu.