La Secta del GUA

Ahir vaig assistir a una estranya i misteriosa cerimònia.

Imagineu-vos uns tipus amb males pintes conxorxats en un obscur racó d’una cantina sense nom a Granollers Village. Duent com a úniques armes uns Colt model iPhone i uns Winchesters Macbook.

Tots ells portaven enfundada la mà dreta (la del mouse) dins un guant negre, vell i gastat, amb un 8 vermell de sang al damunt, com a símbol inequívoc de la càbala a la que estaven sotmesos.

A fora el vent bufava sota l’implacable sol. Els cavalls d’aquests sinistres genets entaulats, menjaven també, sense lligar, la col sota la qual s’amagava poruc en Patufet.

Els perillosos personatges tenien una missió secreta i per això parlaven en veu baixa al voltant de la vella taula de fusta experimentada en reunir al seu voltant espies d’altres èpoques, maquis d’altres revolucions.

“Almogàvers, és l’hora de despertar consciències!. Cada matí a les 8 us donaré centenars d’instruccions que vull que es compleixin sense demora” – esperonava l’escollit cap del fantasmagòric grup.

“Trencarem definitivament el centralisme capital!” – consignaven entusiastes els germans Dalton.

El creador de còdexs es rascava la fosca barba asseverant amb el cap.

Fregant-se les mans, el rabí recomptava els escassos doblers amb la llegenda “Bank of America” que els hi quedaven al sinistre grup i amb els que esperaven, ingenus, finançar la revolució.

Pàl·lid i demacrat per no haver-li caigut massa bé a l’estómac l’aiGUArdent infecte i de dubtosa qualitat del local, un altre sectari feia una becaina.

El més veterà de tots, amb l’experiència d’haver participat en mil guerres de pirates, voltava als presents amb un estrany enginy que, segons afirmaven els indígenes, robava les ànimes.

L’escriba memoritzava el moment, tenia l’obligació d’anotar cada frase, cada gest en papirs egipcis desats a la Biblioteca d’Alexandria.

[Video: La Secta del Gua exclusiva de Tot-Mac]

Tweet