Una de les pegues de l’iPad, i de l’iPhone (o sia dels iParatus en general, per no parlar d’Androids, lectors d’ebooks i altres gadgests de la vinya del senyor ) és que no tenim resolt com imprimir. Google té una proposta de com resoldre-ho i en Ferran Recio, un dels convidats habituals a mossegalapoma, ha escrit a La veu de T un molt bon article sobre Google Cloud Print i les seves implicacions, en el que fins hi tot considera la part negativa per als mosseguis orwelians. Amb en Ferran us deixo doncs…

Quan fa uns mesos Google va presentar la beta del seu sistema operatiu Chromium OS (si no sabeu de què parlo passeu per aquest article) va prometre que l’usuari no s’hauria de barallar amb configuracions del maquinari ni drivers per a fer servir el sistema operatiu. El problema és que aquesta promesa és força difícil de complir, sobretot mentre els fabricants ignorin els estàndards, així que la resposta general va ser força incrèdula.

No ha sigut fins aquesta setmana quan al bloc de Chromium (via Despuesdegoogle) s’ha confirmat un primer pas per solucionar un dels esculls més complicats que tenia la política sense drivers de Chromium OS: la impressió. No és que no sigui viable un sistema d’impressió sense drivers, de fet fa més de vint anys que es van definir el protocols per aconseguir-ho, simplement és que els fabricants no el dóna la gana i prefereixen tenir lligat al consumidor tant en la venta de cartutxos com en el propi programari.
Esquema de Google cloud print.
Esquema de Google Cloud Print (Chromium)

La proposta de Google passa, com no podia ser d’una altre manera, per una solució al núvol. El nou servei del gegant d’Internet s’anomenarà Google Cloud Print i, pel que s’ha dit de moment, disposarà d’algun sistema per poder compartir la impressora per Internet, suposarem que associat a la compte de Google. Així, des de qualsevol dispositiu on sigui possible loguejar-se a Gmail, seria possible enviar impressions directament a les impressores on tinguem accés.

De moment ningú es posa d’acord en si el Google Cloud Print és una gran idea o una absoluta pèrdua de temps. La veritat és que després de Wave i Buzz un ja no sap què pensar dels serveis del Cercador. Em temo que només el temps ens dirà si el nou servei arribarà a bon por, però això no treu que susciti preguntes interessants. Anem a pams.

Quina gràcia té Google Cloud Print?

Jo n’hi veig forces, però la que em crida més l’atenció és la possibilitat d’imprimir des de dispositius on no és possible connectar una impressora o generar arxius. D’aquí un temps, qui més qui menys tindrà un dispositiu amb capacitat de navegació, ja sigui un mòbil, una consola, un reproductor multimèdia, un lector d’eBooks… i serà possible fer compres per Internet o ves a saber què. Cal tenir en compte que els vols low cost encara t’obliguen a portar el paper imprès, i el mateix passa amb moltes altres compres en línia.

Un altre dels aspectes interessants és que tota la gestió de cues d’impressió estarà al núvol. Això vol dir que amb una interfície semblant al correu electrònic és possible repassar el nostre històric d’impressions, fer cerques, tornar a imprimir un treball en alguna altre impressora o, simplement, exportar-los en formats digitals sense necessitat de solucions propietàries. A més, al tractar-se de formats per a impressió, no serà difícil exportar a epub o pdf per llegir-lo en lectors d’eBooks.

I quin és l’interès de Google en tot això?

Bàsicament pot ser un negoci rentable. Lògicament, Google Cloud Print no només serviria per donar accés a la impressora de casa o de l’oficina, sinó que també obre la porta a poder fer servir impressores públiques, que no gratuïtes, com ara copisteries o botigues de fotografia. Cal tenir en compte que actualment la majoria de les cadenes de revelat de fotos disposen de la capacitat d’enviar les fotografies des de casa per Internet, obrir aquesta possibilitats a les copisteries locals no sembla una mala idea.

Per un altre costat també hi ha el tema de la publicitat. Als fòrums molta gent ha fet comentaris sarcàstics sobre si Google incrustarà publicitat a les impressions. Lògicament no seria una bona idea perquè llavors la gent preferiria imprimir en PDF i esperar-se a casa. Tot i això, si pensem en una interfície web per gestionar les cues d’impressió és fàcil imaginar-se la publicitat contextual a la que ens té acostumats. Per un altre costat, perquè no disposar d’un sistema gratuït d’impressió on l’enviament es cobreixi amb els anuncis?

Ningú posa en dubte que Google Maps és un negoci altament rentable i crec que amb aquest servei volen continuar amb la seva línia de gran intermediari. Si obren el servei a les copisteries locals, que molts cops no tenen la capacitat d’obrir una botiga virtual, crec que fins hi tot ho faria servir algun cop. Per un altre costat, suposo que en primera instància permetrà impressions normals en ps però no tardaran en agafar també foto-llibres o formats editorials per edicions a la carta. Per no parlar de les botigues de eBooks.

Llavors, quines pegues hi ha?

La primer potser seria “què coi n’ha de fer Google del que imprimeixo”. I hi ha una part de veritat en tot això. El dia que el don’t be evil desaparegui estarem ben fotuts… bé, més fotuts.

La segona pega important és que com únic sistema per imprimir des de Chromium OS és una mica massa limitat. El sistema en el núvol està molt bé com a concepte, però hi ha molt poca gent actualment que tingui la impressora de casa connectada a la xarxa o amb un ordinador obert en 7×24 per fer de servidor. A més, això implica que Chromium OS no permet connectar una impressora per usb… o potser ens tenen preparada alguna sorpresa més, qui sap.

I potser la principal pega és que de moment no és més que un concepte, i és que encara hi ha molts aspectes tècnics per solucionar. S’haurà de veure si els fabricants es prenen seriosament la proposta i ofereixen solucions natives o si, per un altre costat, s’haurà de fer servir sempre un ordinador intermediari.

La veritat és que hi ha molt poques empreses que tinguin el potencial per tirar endavant una bestiesa com aquesta i Google n’és una d’elles. Veurem en què queda tot plegat.

Tweet