Training

Mica en mica, projecte a projecte i sense que, inicialment, fos un objectiu bàsic, mossegalapoma ha anat col·laborant amb diferents Empreses i Institucions dirigint i realitzant Formació relacionada amb l’aprofitament de la nova Internet Participativa, exemples que podem trobar en els blocs o en els podcasts, per citar-ne alguns.

Si teniu curiositat per saber quins són aquests projectes on hem participat, podeu consultar la pàgina “Empreses” on s’expliquen alguns dels més rellevants.

Formació a la FMC

La veritat és que continuen arribant encàrrecs de projectes de formació que, sense desbordar-nos, ens engresquen i ens estimulen.

Però volia fer-vos aquesta petita introducció per, mes enllà de posar-vos al dia de les coses que també anem fent fora de publicar en el bloc i fer-la petar en el podcast de mossegalapoma, perquè darrerament, sobre el tema de la importància de la formació, per sortir del sot de la crisi on ens trobem, hi estic donant moltes voltes.

Potser també portat perquè, precisament en la formació d’adults, és on ha esdevingut la forma amb la qual jo em guanyo actualment la vida i d’on rebo molts “inputs” en la conversa diària amb els estudiants.

Deixant a banda la importància social, en tot moment i circumstància, de la formació continuada, ara, més que mai, tenim, com a país, la necessitat estructural de créixer, millorar i intentar sortir reforçats del difícil moment actual.

Els milions d’aturats que tenim és un fet tant greu que ja ha deixat de ser només un problema del govern i ha esdevingut un problema de tota la nostra societat, de tots nosaltres.

Servei d'Ocupació de Catalunya

La famosa barrera digital no es supera només tenint un ordinador i accés a internet, com alguns ens volen fer creure, si no sabent aprofitar aquest fet per dotar-nos d’eines i recursos, aprenent nous coneixements i noves formes de fer les coses en benefici de poder créixer i millorar en el terreny personal, laboral i social.

Una de les raons, al meu judici, de la gran crisi actual és el model insostenible al que hi estem abocats si les coses no canvien. Un model global i mundial heretat que no és vàlid pel futur, i que, a sobre, al nostre país, té el factor agreujant de la incapacitat gestora dels nostres polítics inhàbils per assumir compromisos de projectes de canvi real a llarg termini, barrejat amb la cultura de l’enriquiment material fàcil i ràpid del model “terra cremada” que impera, de forma general, en molts àmbits de la societat.

Si la crisi pot tenir quelcom positiu, potser serà el fet d’accelerar la pressa de consciència de que, tal com estem, no anem en lloc.

El canvi de model, per tant, ha de venir de la consciència de les persones.

M’ha fet gràcia trobar a YouTube un petit vídeo introductori on el Marc parla de la importància del coneixement que tenen i la il·lusió que posen les persones (crec que ni ell sap que existeix aquest vídeo) dins la necessitat del canvi cap a un model més sostenible, demostrant així que el Dr. Ludo és capaç de dir coses interessants més enllà de les paraulotes que deixa caure, de tant en tant, en el podcast 😀

L’aprenentatge i també l’auto-aprenentatge com una actitud personal i vital d’adquirir coneixements i aplicar-los constantment en el nostre dia a dia, ja no és un factor important per créixer i desenvolupar-se, si no una necessitat clau per sobreviure.