Alimentant-nos a Japó

sopar japo

A principis de Desembre vaig passar un cap de setmana llarg per Salamanca, terra de bon porc ibèric i grans “chuletones“. Allà jalar, s’hi jala molt bé. Però es tracta d’això: jalar.

Aquí, a Japó és un altre rollo. Aqui hom intueix que menjar és una activitat cultural. Tot ha de ser “cuco“. Els plats han d’estar ben presentats, decorats i equilibrats en textures, sabors, aromes i colors.

Arreu on mengem, sigui en “family restaurants“, sushi bars o en paradetes pel carrer tot és exquisit, no ens quedem amb gana i tenim la consciència tranquila perquè a més esta tot molt ben equilibrat i no engreixa (i amb les pallisses de caminar que ens clavem tampoc ens engreixaríem massa).

Pels carrers hi ha moltes botiguetes on fan menjar artesa, sovint a través dels vidres podem veure les cuines, forns, molins i altres maquines que fan servir per preparar aquestes “tapes” calentonetes, o dolços deliciosos: els “mochis” son fets d’una pasta d’arròs aromatitzada amb tè verd i farcits de pure de soja dolça, o “wontón” (paraula xinessa) dolços… ) i estan prou grillats per vendre gelats en gener. També es ven sushi per emportar o altre teca deliciosa, segons el barri.

obentos

Els “obentos” son capcetes per endur on pots trobar un àpat ben equilibrat i una obra d’art. Tot ben posat i combinat. Es venen sobretot a les estacions de tren, i son perfectes en els trens bala. Ja sabem que ens enportarem per l’avió de tornada 😀

cuinant

Ens podriem alimentar tranquilament d’aquests tipus de menjar i sortir de Japó gastronomicament satisfets. Però el problema és que en aquest pais no hi ha un puto banc per seure!!! I a més fa fred carai. Aixi que acostumem a dinar i sopar en restaurants d’una o altre mena. encara que sols sigui per poder seure i estar calents. Això si les sorpreses gastronomiques continuen.

Els Family restaurants son la resposta japonesa a les franquicies que intenten envari el món (i sembla que el món contrataca, pero això sera un altre article). Restaurants casolans de preu intermig (uns 1200 iens per àpat, uns 14€) on acostumem a prendre un plat (tempura, carn arrebossada, peix, curri ) amb verdures encurtides i una sopa miso; o bé un Ramen ben bo.

I no oblidem la servesa japonesa i el Sake!

Us dec una entrada sobre Kyoto i temples Zen, i el cap d’any als temples…

Ludo per a mossegalaapoma desde Kyoto Japó

Fotos, crèdits:
Flickr d’en Ludo