Sostenibilitat

La cultura de la sostenibilitat fa anys que està integrada a la societat japonesa.

Quan hi ha tanta gent amuntegada en tan poc espai és una necessitat evident. Es nota a l’entorn i a la gent: aqui es redueix el consum, es reusa i es recicla.

Es realment complaent passejar pels carrers, estacions, metros i trens i no veure un punyetero paper per terra. Però també és molt dificil trobar papereres.

Quan has de tirar algun embolcall, paperot o pell de platan l’has de carregar fins que el puguis tirar. I quan ho facis sempre ho faràs en un sistema selectiu: aqui el paper, aqui el plastic, aqui el que més rabia et faci.

I és que l’espai i tots els recursos en general aquí son limitats i, gairebé sempre, d’us colectiu.

Així que com a societat s’han posat d’acord en tenir cura de les coses i, de pas, ser extremadament amables els uns amb els altres. Com a occidental, no pot evitar sentir vergonya i enveja.

Malauradament no s’han posat encara a evitar la contaminació lumínica i es dediquen a omplir les ciurtats de llums de colorins.

Onsen

Les aigües termals que surten arreu a les rodalies del Fuji, que a més de ser un muntanyot és un volcà actiu, son riques en sals minerals sulfuroses i calentonetes.

A dalt del mirador on hem pujat amb funicular i aeri per poder fer la foto del Fuji, aprofitant que feia solet; es venen uns ous durs de color negrós que han bullit en aquestes aigües tal com surten de terra. I estan bonísims, Hoygan!

Al riokan (guest house) on ens allotjem (al Japó s’ha d’anar de motxilero que tot esta molt car!) hi ha una piscineta exterior amb aigua termal d’aquesta on ens hi podem banyar a l’aire lliure -6C a les 10 de na nit… Quin gustet! Ben calentó mentre la tovallola humida es congela lirteralment.

Proper episodi Kyoto i Jardins Zen

Ludo San per a Mossegalapoma desde Kyoto Japo.

Fotos, crèdits:
Flickr d’en Ludo
El Fotopakismo a Flickr (jardí)