telebasura.png

No us heu sentit mai “directa i contundentment” insultats, i tractats d’estúpids per molts programes de la tele incloses les notícies? El que abans s’anomenava la “caixa tonta”, ha esdevingut la “caixa bruta i impossible de reciclar”.

No és el cas de fer una enquesta sociològica, però ja fa anys que jo no veig la tele de forma clàssica assegut al sofà de forma passiva i fent anar el comandament a veure que hi fiquen.

Què veig a la tele “tradicional” al llarg de la setmana? El Polònia a voltes, La Fórmula 1 cada 15 dies, en Monegal, algun programa debat del 33 i alguns Telenotícies, només això. I, a més, en el cas de les notícies, si no vull o no tinc temps d’esperar a l’hora que les donen en directe, senzillament connecto el 3/24, i amb 20 minuts en tinc prou doncs els esports comentats no m’interessen gens (aka: “els jugadors del Barça han fen la caqueta i el rotet després de sopar…).

Òbviament la tele està “mode on” a casa més vegades que no les anteriors. En quins casos?: Doncs o bé perquè s’està jugant a la XBOX 360 o bé perquè està connectada al Macbook (i aquest al disc compartit) per veure sèries baixades del Torrent (sense gens de publicitat!!!).

I ja està. No programes roses que a casa no interessen, no sèries “en directe”, i sobre tot i molt molt important, gairebé gens publicitat. És més, si la publicitat de les emissions clàssiques es torna exagerada (i cada cop és menys el marge de temps que se li dóna) fa que la tele es desconnecti immediatament del seu estat clàssic per passar al seu estat “on” XBOX o sèries Torrent.

De debó no crec que casa meva sigui una excepció. Els senyors que programen les cadenes tradicionals ja ho ténen en compte? O només programen per a l’anomenada, amb tots els respectes, “tercera edat digital” o bé per l’audiència de restringida capacitat mental?

Per a mi hi ha dos factors molt importants que han canviat el paradigma de la forma com veiem la tele. La primera és que davant l’ordinador ja tenim accés a continguts multimèdia lliurement escollits per nosaltres i on també triem la seva qualitat, i en paral.lel, la brutal i progressiva caiguda de qualitat que des de fa anys han patit les cadenes tradicionals, encapçalades per les privades (on gairebé tot és programació asquerosa) i seguida de ben a prop per la Televisió Pública Espanyola apuntada al carro de “tot per l’audiència” (algú s’ha preguntat mai “per a quina audiència”?)

La televisió “tradicional” s’ha guanyat a pols la indiferència, quan no el rebuig, d’una part important de l’audiència, i aquesta, senzillament, l’ha abandonada per alternatives més lliures, més intel.ligents i de més qualitat.

Reconec que aquesta entrada pot resultar polèmica. Si voleu dir la vostra teniu la possibilitat de fer-ho en els comentaris.

Per cert, la ràdio, també està patint una gran transformació degut al fenòmen dels podcasts. Tot i que aixó serà objecte d’una altra entrada del bloc.

Per conèixer més:

Emissió del programa “l’Internauta” de Catalunya Ràdio” que parla del fenòmen d’internet a casa nostra i el seu desplaçament de la forma tradicional de veure la tele sobretot entre els joves.

Alguns exemples d’alternatives a la TV tradicional

Tweet