“UNIX no és tant un sistema operatiu com una tradició oral ”
Neal Stephenson

A finals dels anys 60, l’empresa General Electrics va crear el projecte MULTICS (Multiplexed Information and Computing Service) amb l’objectiu de crear un sistema operatiu independent del maquinari que permetés la interoperatibilitat entre sistemes informàtics. Però aquest projecte va acabar fracassant per la seva extrema complexitat.

El 1969, Ken Thompson i Dennis Ritchie, dos enginyers que havien treballat en el projecte Multics, crearen la primera versió del sistema operatiu Unix seguin una aproximació més simple i menys ambiciosa. El nom

“Unix” completa un joc de paraules a la inversa entre el món de la informàtica i la ciència ficció: Els anys 50 el prolífic escriptor Isaac Asimov (El bon doctor) va escriure una sèrie de contes sobre una supercomputadora anomenada MULTIVAC en honor a l’UNIVAC-1, el primer ordinador fabricat per UNIVAC, l’empresa fundada per Eckert i Mauchly els enginyers creadors del ENIAC i per tant pares de la informàtica moderna.


Unes de les característiques de Unix que suposaven un avenç en el seu temps eren la possibilitat d’utilitzar-lo en diferents plataformes de maquinari i la seva capacitat multiusuari (ja que es podien connectar diversos terminals a un mateix ordinador) i multiprocés (podien executar-se diversos programes a la vegada).
El 1974, Thompson y Ritchie publicaren al simpòsium de sistemes operatius de l’ACM (Association for Computing and Machinery56), un article sobre el sistema Unix que havien dissenyat. els laboratoris Bell que van començar a rebre peticions d’universitats i centres de càlcul demanant-los una còpia del codi font de UNIX que AT&T proporcionava per uns pocs dòlars sense proporcionar servei tècnic.
Aquest sistema operatiu es va començar a estendre progressivament en el món universitari. Donada la falta de manteniment i suport tècnic, eren els propis usuaris qui l’havien de mantenir; s’iniciava així la tradició d’ajuda entre usuaris, els quals intentaven solucionar-se problemes mútuament, fomentant així l’intercanvi d’informació a través de diferents fòrums en els servidors d’ARPANET.
La Universitat de Berkeley a finals dels anys 70 va alliberar la primera versió del Unix BSD (Berkeley Software Distribution), que incloïa diverses eines, dissenyades a la pròpia universitat, que milloraven considerablement la versió original de l’ Unix d’AT&T. Un dels hackers involucrats en el desenvolupament de les primeres versions de la BSD fou Bill Joy qui, anys més tard, fundaria l’empresa Sun Microsystems57, on el Unix seria el sistema operatiu utilitzat en tota la seva gamma de maquinari.

El UNIX BSD aniria evolucionant amb els anys dins el paradigma del Programari Lliure ( diguem-ne Free Software o Open Source) sota els noms FreeBSD i NetBSD (No tot és Linux amics meus) i un bon dia amb el retorn de Steve Jobs a Apple es va decidir que NetBSD seria el nucli (Open Source) del MacOS, que estimem i patim cada dia.

No oblidem però que sota les finestres i el Dock 3D del Leopard … s’amaga el UNIX que deu el seu nom als contes sobre un super ordinador anomenat MULTIVAC que va escriure els anys 50 el gran Isaac Asimov.

Ludo, lo malvado.