iphone dollar baby

La línia que separa la simpatia de l’antipatia cap a una companyia “famosa” en el món de la tecnologia (i per extensió a qualsevol companyia amb un cert renom) és molt fina i a voltes fràgil.

En una hipotètica cadena d’admiració la seqüència començaria pels propis empleats, seguiria pels “partners” o col·laboradors (a on s’engloben tots els programadors que de forma individual o pertanyents a empreses terceres desenvolupen aplicacions pel “hardware” de la companyia) i finalment els usuaris.

Tradicionalment “Apple” com a Companyia amb renom ha viscut a cavall del suport i admiració que “tota la cadena” que esmentava li ha retut.

Que una empresa ha de guanyar diners és quelcom bastant inqüestionable, potser la qüestió no es tant quants diners si no com els guanya.

I aquí hi ha obert un debat interessant que, arrancant pels usuaris, ja ha arribat als partners o col·laboradors (veure aquesta entrada on en parlava)

Ahir escoltava el Podcast número 52 de Puromac on en Flavio i en Federico dediquen una estona a parlar i reflexionar també d’aquest fet.

Però també hem de veure les coses amb la seva globalitat: l’iPhone podria seguir venent-se com rosquilles (cosa que està per veure, per exemple a Europa) i això està comportant importants beneficis per APPLE i, clar, tothom vol “pillar cacho”.

Si l’iPhone no s’obre a tercers, és a dir, no permet la incorporació d’altres programes no generats per APPLE, el “cacho” se’l repartiran entre APPLE i l’operadora de torn, i clar, això empipa a més d’un, sobre tot si aquest “un” ha estat donant suport a APPLE durant molts anys i ara veu que li tanquen la porta als nassos.

Només faltaria ja que algun “empleat” comencés a criticar la casa de la Poma i ja la tindríem liada del tot.

APPLE s’ha destacat sempre per entendre el que els usuaris necessitaven i anar un pas per endavant, normalment captant l’essència i oferint un producte simple, senzill i extremadament fiable com a resposta a aquestes necessitats. Això li ha fet guanyar la popularitat.

Si ara APPLE no escolta pot esdevenir impopular amb els qui precisament li han donat suport tradicionalment durant molts anys (inclús alguns de vaques flaques) i, clar, això no hi ha companyia (ni accions de la companyia) que ho aguanti durant massa temps.

Per a mi, en una opinió personal i com usuari de carrer, el producte més important d’APPLE, de lluny, és sens dubte el MAC OS X, ni iPods, ni iPhones ni bèsties pardes. El Sistema Operatiu de la Companyia és la peça de la casa de la Poma que més tinc present a cada moment i que més faig servir.

Les noves aventures iphonianes i tot el que li envolta han fet “demorar” el nou Leopard, que, si no hi ha endarreriments de darrera hora, apareixerà al mercat en uns dies.

En el fons “Leopard” tampoc és cap revolució respecte a “Tiger”. Hi ha millores, clar, un més treballat aspecte visual, alguna aplicació interessant, però revolució, no.

La sort d’APPLE és que, pel que fa al sistema operatiu, a poc que ho faci bé o només que sàpiga mantenir l’estabilitat i fiabilitat del sistema estarà bastants passos per davant del “big fiasco” que ha suposat la sortida al mercat de l’infumable Windows Vista.

Però ja ho adverteixen en Flavio i en Federico: Microsoft té pasta i a poc que s’esforci en arreglar el trunyo del Vista tornarem a un empat tècnic.

I aquí APPLE corre el risc que, descentrada i ocupada amb tants fronts oberts, la “pillin” amb les calces baixades i el cul a l’aire.

Foto: provinent de l’article “iPhone still selling like hotcakes?” de Tuaw.com