Projecte Internet Catalunya

Aquesta entrada és la primera que estrena el parlar d’Innovació, i més concretament, d’Innovació a Catalunya, segons l’extensió de continguts del bloc i que ja he comentat anteriorment.

El passat dimecres vaig assistir a la presentació oficial que el professor Manuel Castells va fer de la part que afecta a la Sanitat Catalana, de l’estudi “Projecte Internet Catalunya” efectuat per la UOC.

L’estudi, en la part general, no només afecta a la Sanitat, si no a molt altres àmbits de la nostra societat (educació, empresa, universitat, etc) i ho relaciona amb les Tecnologies de la Informació, i s’ha fet sobre la base total de 55.600 entrevistes durant el període de 2001 a 2007. Els resultats i conclusions d’aquest estudi són públiques i consultables a la web que us he esmentat.

Tornant a la Sanitat a Catalunya i a les Tecnologies de la Informació, que és l’àmbit més relacionat amb la meva professió, us esmento algunes de les conclusions reportades pel professor Castells i el seu equip que no deixen de ser xocants.

  • els professionals sanitaris estan majoritàriament connectats a Internet i fan un ús intensiu de la Xarxa, sobretot per a qüestions relacionades amb la cerca i consulta d’informació
  • els pacients (tots som pacients) estan cada cop més connectats a Internet i consulten informació en relació al seu estat de salut i el de la seva família
  • tot i lo anterior, encara és minoritari el percentatge de professionals que recomanen als seus pacients la consulta d’informació de salut a Internet

Anant una mica més enllà, vol dir que el professional utilitza internet també com a base dels seus coneixements per tal d’estar al dia i procurar un millor diagnòstic i tractament a la meva malaltia. I jo, com a pacient, faig el mateix: utilitzo la xarxa per entendre la malaltia diagnosticada, validar els símptomes, conèixer els diferents tractaments possibles i comparar-los amb el que el metge em recomana. Però metge i pacient no ens ho diem. El metge igual es pensa que el pacient es ximple i el pacient es guarda la informació per “pillar” al metge en un pas en fals. Desconfiança?

  • Els professionals encara no fan servir internet per a generar continguts.
  • Les principals barreres per a l’ús d’internet entre els professionals sanitaris no estan relacionades amb les infraestructures tecnològiques, si no amb aspectes organitzatius (falta de formació, bloqueig d’accés, seguretat, confidencialitat de dades i manca de temps).

Interessant també aquest segon grup de conclusions. Vol dir que metges i pacients fem un ús extensiu, en general, de la xarxa, però que aquesta no és fa servir com a mitjà de la relació entre el dos. Per altra banda hi ha col·lectius, com es el cas de la Infermeria, que, en molts casos, l’accés a internet no el fan des del lloc de treball (senzillament no tenen accés) si no des del propi domicili.

Les potencialitats de la Internet Participativa (web 2.0) encara estan lluny de ser una eina de relació entre pacients i professionals en l’atenció de la salut. El que no deixa de ser curiós quan, en teoria, ambdós en fan ús per altres temes. El nombre de metges que disposen de blocs és molt baix, però els que en tenen en fan un ús molt alt i destaquen els seus grans beneficis.

Les conclusions de l’estudi s’estenen més enllà de les esmentades, però us volia explicar algunes que he trobat curioses i més generals i que ens afecten a tots.

Tenint en compte factors com el fet que les dades clíniques personals, les que configuren la nostra Història Clínica (cada cop més Història Clínica en format electrònic), són, per definició i per llei, dades nostres. Tenint en compte que nosaltres no tenim accés, com a pacients, a les dades de la nostra pròpia salut. I veient que l’ús participatiu de les tecnologies de la informació modernes encara no permet, per barreres organitzatives, que els diferents agents (per exemple, metges i pacients) treballin en conjunt sobre aquestes dades, es veu clarament el llarg camí que encara resta per posar-nos al dia.

Ara toca Innovar, com titulava l’entrada. I innovar vol dir assumir riscos. Entendre que els ciutadans ja som majors d’edat per participar en la gestió de la nostra pròpia salut i, per tant, els estaments polítics han d’obrir-nos l’accés a la nostra pròpia informació i afavorir la nostra participació en aquesta. Això o seguim tenint una Sanitat Hermètica més pròpia de segles passats.

Tweet