Recent tornat de Canada i de la visita de rigor al sogres per terres francofones, em vaig trobar que els senyors d’Orange m’habien enviat (per fi) la nova joguina: HTC Hero. Si, si! Abandono la pometa pel que fa a mòvils, i això que tenia iPhone des que va surtir als EEUU…

Com que actualmente diuen que es l’únic “paratu” capaç de fer la competència al iPhone, em disposo a fer l’anàlisi personal del nou HTC, després, cada un que prengui les seves conclusions.

 

Primer de tot, què destaquem del HTC?

Doncs bé, pel que fa a software (el més interesant del paratillo) és que porta el nou Andoid de Google, millorat amb l’HTC Sense una capa superior que el millora amb mini programes. Ja entraré en això més tard.

 

Que podem dir del hardware, en essència el Hero és igualet que el iPhone 3GS (3G, a-gps, bruixola, pantalla multitàctil…).

Però en el cas del HTC, remarcaria alguns detallets que personalmente m’agraden més que el iPhone, per exemple la camera de 5Mpx amb autofocus, i sobretot els botons fisics que ens trobem. La veritat es que estéticament l’iPhone amb un sol botó queda molt mono… però trobo que es queda curt. En aquest cas al Hero tenim 8 botons (sense comptar amb els de volum):

–         Despenjar: doncs això per aceptar una trucada

–         Home: com l’iPhone, per a retornar al escriptori/pantalla principal

–         Menu: configuracions i opcions en qualsevols de les pantallas/programa, per exemple en el navegador per ensenyar-nos la barra d’adreces y les opcions.

–         Penjar: per a penjar les trucades i per ensencendre/apagar/posar en repós el mòvil.

–          Endarrera: serveix tant pel navegador com per les aplicacions, per anar a la pantalla anterior a la que estem.

–         Buscar: tal i com té el nou SO d’iPhone, en qualsevol lloc podem utilitzar una búsqueda.

–         TrackBall: la joia de la corona, la típica boleta que trobem en les blackberry que va de perles per navegació ràpida, a més també és un intro.

No comptem amb memoria interna, si no que té una ranura per a instalar-hi una targeta microSD, aquí podriem dir que guanya l’iPhone ja que no trobem targetes microSD de gran capacitat a massa bon preu.

 

Pasem a lo realmente important del Hero. El sistema operatiu, Andoid.

Com a opinió personal i que serveixi de introducció, els senyors de Google han fet una molt bona feina amb aquest software, li falta millorar, pero promet, i molt!

 

M’ha agradat moltíssim la “filosofia” que han utilitzat. M’explico, han basat la interficie en els contactes, no ens els programes.

El Hero es un mòvil, i el mòvil es per a comunicar-se, doncs això s’ho han pres al peu de la lletra.

Per posar un exemple, tenim un widget a la pantalla principal on podem col·locar els contactes preferits, amb una foto i una funció principal (trucar un nº, enviar sms, enviar mail…), si piquem sobre de la foto accedim a la pantalla del contacte, i aquí està lo realmente interessant. Per a cada un dels contactes tenim el de sempre: telefons, mails… Però en Android disposem de molta més informació: les últimes actualizacions de Facebook, Flickr i Twitter, tots els sms que em intercanviat amb aquest contacte, així com els mails. Tot molt ben organitzadet dins de cada un d’ells. A més quan donem d’alta una nova entrada ens afegeix la seva foto i la data del seu aniversari (ho extreu de Facebook).

Si ja tenim la Nostra agenda dins de gmail, ens la exporta al telefon, i ens avisa de los coincidencies amb els amics de les xarxes socials, i ens els “linka” directamente. Una passada vaja.

 

L’escriptori també és un món a part, totalmet configurable, tan per ordre com per widgets/accesos directes.

Els widgets son mini-programes que ens fan la vida més fàcil hehe. Alguns que trobo més útils són per exemple, el de mail: ens mostra de manera resumida i en format de text els nous mails, d’aquesta manera si ens interessa, picant sobre ell accedim a la compte de correu amb totes les imatges i afegits, si no ens interessa directamente el podem eliminar sense entrar en la compte.

Podem fer el mateix amb els SMS.

Tenim també el widget de Google, el qual ens permet realitzar busquedes a Google directamente des del nostre escriptori.

 

Perque vegeu fins a quin punt es configurable, ens trobem amb les “scenes”, que podem configurar per a diversos perfils, i que per cada un d’ells podrem posar els accesos i widgets que volguem a la pantalla, per exemple al perfil de feina i podriem posar el GPS, els mails, i l’agenda. Però en el de oci i posariem tots els widgets de xarxes social, els jocs…

Podem canviar/configurar l’scene sempre que volguem.

 

A part de tot això, podem posar aplicacions de tercers, i tenim un market, molt semblant a la appstore, però de momento amb menys coses. En aquest cas es paga amb targeta de crèdit a través de Google checkout (només cal registrar la nostre targeta amb la nostre compte de gmail).

Pel que fa a les aplicacions os podeu imaginar que n’hi ha de tots i per tot… no entraré en detalls d’elles.

 

Cosetes que m’han fet gràcia:

–         El navegador d’internet té Flash 😀

–         Pots silencia la trucada entrant només girant el telefon

–         Cada una de les lletres del teclat té doble funció, per exemple si deixem presionada la “S” ens esciurà la “@”.

 

Cosetes que em fan rabia:

–         La bateria!!!! Amb tots els push activats, cada dia s’ha de carregar la maquineta.

–         Lentitud: eeeeeeep, això no vol dir que sigui lent, si no que es menys fluid que l’iPhone.

 

 

Bé doncs, només em queda dir-vos que podeu fer les preguntes que volgueu, i intentaré respondre-les, que sé que hi ha algun Android fan per aquí… eh Ludo? Hehe

 

Au revoir.