La passada setmana Google va decidir obrir Google+ a tot els usuaris d’internet sense necessitat d’invitació prèvia ni amb la premissa de disposar d’un compte de Gmail.

En aquesta batalla per a controlar les Xarxes Socials, liderada de carrer per Facebook, Google entrava el 30 de Juny de forma controlada i per invitació a alguns usuaris. De mica en mica s’ha anat obrint a més participants i afegint més funcionalitat.

Tot i que la primera impressió de Google+ va ser, en general, positiva pels usuaris “early adopters“, principalment per aquells que, comparant, trobaven la gestió de la privacitat de Facebook un trencaclosques insalvable, donava la impressió que Google+ es quedava estancat durant aquest estiu.

Ara Google+ amb la obertura a tothom i la inclusió d’aquesta nova funcionalitat de compartir els cercles (el lloc on classifiques els teus contactes) dóna un salt important però no definitiu. Li manca la inclusió de comptes no particulars (empreses i institucions) i, sobretot, li manca massa crítica que el faci servir a diari i de forma continuada.

Si Facebook ha tingut l’èxit tan gran entre “la massa” és perquè ha monopolitzat la homepage de molts usuaris i s’ha convertit en la principal (i a voltes única) aplicació web per a molta gent pel que fa a “estar comunicat”. Per a una gran part del públic Facebook ha substituït al Messenger/SMS.

Ara Facebook està per la feina de captar contingut i així evitar que ningú es mogui del seu jardí; una mostra és la nova App Social del Wall Street Journal creada dins Facebook.

A mi, personalment, m’agradaria que Google+ tingués èxit i li fes una bona competència a Facebook. A diferència de les empreses comercials (que han d’estar arreu on estan els seus usuaris/clients, els hi agradi o no) mossegalapoma, que no és cap empresa comercial, fa 3 anys va decidir que el seu “focus social” estaria a Twitter. Tenim compte a Facebook, però el diàleg principal amb vosaltres, #mosseguis, més enllà del propi bloc o del podcast, el tenim a Twitter amb més de 3000 seguidors.

Crec que, per mossegalapoma, escollir Twitter (fa 3 anys tot just començava Twitter i molta gent no li veia futur) va ser una bona decisió. Amb Twitter gran part del diàleg que havia en el bloc s’ha mogut allà. Era inevitable. Però Twitter no fagocita el contingut, només el diàleg. Amb Twitter, a diferència de Facebook, el contingut de detall més tècnic o de més profunditat (que és el que a nosaltres ens interessa) continua estant en els blocs o les webs i Twitter fa d’altaveu per compartir-lo i comentar-lo.

Twitter, a més, permet un element genial de valor afegit. Sota el compte de @mossegalapoma s’ha creat un servei de consultes/preguntes/respostes que feu i contesteu vosaltres mateixos, més enllà del que bonament nosaltres podem saber o aportar. Entenc que aquest fet, per als #mosseguis, resulta útil i pràctic; no hi ha dia que no hi hagi pel cap baix 10 preguntes (i les seves corresponents respostes).

Google+ sembla que també pot anar per aquest direcció. Encara li queda molt camí per recórrer i no tenen marge a equivocar-se, però si ho aconsegueixen, per mossegalapoma, seria un excel·lent complement al diàleg que ja tenim amb vosaltres a Twitter i, qui sap, igual tanquem el nostre compte de Facebook 😉

Tweet