Google Salesforce
Feia dies que em voltava pel cap parlar-vos de les idees que us exposo en aquest article i reconec que em faltava un fil argumental per lligar-ho tot, com si d’un bon allioli es tractés.

Finalment l’ingredient lligador ha arribat; i aquest no és altra que la crisi econòmica que ja afecta arreu i a tothom sense excepció.

Les crisis són períodes de transit difícils però al mateix temps generadors de noves oportunitats. En certa manera les crisis són com una revolució “de facto“.

En el terreny de les empreses, normalment conservadores en el seu “modus operandi” durant les fases de bonança, ara, en els moments difícils, és quan afloren aquelles idees imaginatives que restaven sovint relegades al fons dels calaixos de les “coses a fer més endavant“.

I aquestes idees poden resultar viables si suposen un cost baix i raonable i un benefici clar i directe.

Aquí és on les noves tecnologies (i en especial la Internet Participativa) poden tenir una bona raó de ser si se’n coneix el mitjà i se’n sap treure el profit adequat.

No sé a vosaltres, però a mi, les clàssiques grans campanyes de marketing estil “bomba de fragmentació” impacten poc o gens (més aviat gens) en les meves decisions de compra. En la majoria de casos les considero “mer spam“, molt més inhibidor que motivador d’una compra.

Les grans empreses es gasten una pasta brutal intentant arribar a tot arreu disparant indiscriminadament a tot el que es mou, però la veritat és que no tinc clar que aquesta forma de fer sigui la més òptima en època de crisi, o sense ella.

Preparant el material per aquest article m’ha fet gràcia trobar un exemple que il·lustra el que vull dir i que comenta en Seth Godin en el seu bloc criticant el Marketing de Verizon USA (i la poca rellevància de la figura de la seva Directora de Marketing) en una companyia telco com l’esmentada.

M’ha agradat força els consells que en Seth li fa a Verizon per a millorar la relació amb els clients:

Arreglar el problema dels Call Centers, despatxar a la gent amb una actitud negativa que és transmesa als clients i premiar definitivament als bons empleats (com l’instal·lador que va venir a la seva oficina) i donar valor al fet que tots els centenars d’empleats de l’empresa són definitivament el seu millor departament de marketing, sense oblidar tancar el seu servei de trucades promocionals a clients que són només “spam”.

En èpoques on el consum és retrau i on els clients ja no compren ni regalant el producte o dediques una especial atenció a mantenir-los fidels i donar resposta real a les seves necessitats o ja saps el que et queda: tancar l’empresa.

Un pot tenir molta inventiva i fer innovació de despatx, però fins que no es demostri el contrari, una manera clara de saber què volen els teus clients i preparar-te, en conseqüència, per donar un bon producte o servei, retenint-los a base de satisfacció, és senzillament escoltant-los; és a dir, afavorir mecanismes de diàleg i participació amb ells.

Podríem fer enquestes i campanyes de marketing a l’estil de les campanyes electorals americanes, però fins i tot amb els seus recursos i pressupostos, veiem que per guanyar, com en el cas del mateix Obama, cal fer servir de forma intel·ligent Internet.

Internet, ben utilitzada, divulga, apropa, dona credibilitat, aporta feedback i ens ajuda a fer focus en allò que realment els nostres “compradors” valoren.

Exemples n’hi ha molts però, per arribar al tema del que us volia parlar en aquest article: els nous llocs de treball sorgits de l’aplicació de la Internet Participativa en l’empresa, m’agradaria parlar-vos d’alguns coneguts i de llarg recorregut.

Blocs d’empresa d’estil personal o blocs d’experts:

Un dels que llegeixo sovint és el de’n Jonathan Schwartz, director general (CEO) de Sun.

M’agrada el bloc d’en Jonathan perquè contextualitza i explica de forma entenedora i sovint amb sentit de l’humor les decisions estratègiques de l’empresa i les situa en el context adequat en relació als factors que les influencien. Les empreses, les bones, com les persones, tenen les seves motivacions i filosofies vitals. Comprendre-les és sentir-se’n part.

Un altre exemple que te relació amb la meva feina i que utilitzo sovint per a estar al dia de novetats i detalls és el SAP Comunity Network.

Aquest portal de SAP on participen experts de totes les àrees, solucions i tecnologia de la companyia i els partners que hi donen suport, conté una zona de blocs i podcasts molt útil per a estar al dia de les darreres novetats i comprendre millor algunes de les solucions que conformen el complex ecosistema dels productes SAP.

Els blocs són, per tant, una bona eina si tens quelcom a dir i t’interessa la resposta i la participació de la comunitat (d’experts, clients, stakeholders…).

Nous llocs de treball en relació a la Internet Participativa:

Per a les empreses preocupades en aquest sentit apareix una nova figura directiva que els americans de seguida li han posat un nom d’aquells amb sigles que comencen per C: “Chief Blogging Officer” o “CBO”, que ve a ser el responsable del/s bloc/s corporatius de l’empresa.

No fa masses dies l’Enrique Dans donava extensió a la llista de nous llocs de treball en relació a les tasques dels departaments de Comunicació Corporativa o Relacions Externes de les empreses, basant-se en un altre article de l’esmentat Seth Godin.

Aquests nous llocs de treball són el “Gestor de la Comunitat“, l’expert en “SEO i posicionament web” i el “Responsable dels Freelancers” que col·laboren amb l’empresa.

Conclusions:

Jo no tinc clar que aquest verticalisme radical o especialització en les responsabilitats, tant a gust de les empreses ianquis, tingui sentit en el nostre model d’empreses.

En qualsevol cas sí és cert que els aspectes relacionats amb la Internet Participativa han de preocupar i sobre tot “ocupar” a una empresa d’avui en dia i per tant, les tasques associades, han d’estar sota la responsabilitat de la direcció (ja sigui el departament de Comunicació, Marketing o d’altres) i han de ser tingudes en compte potser no tant com un element d’innovació, si no cada cop més, com un element de “supervivència” de l’empresa.

Com a contrapunt a la importància dels blocs, us recomano una lectura de la genial intervenció de l’Hernán Casciari, periodista i escriptor, en la cloenda de l’EBE (Evento Blog Espanya) d’enguany, sota el títol: “una charla sobre la muerte de los blogs” i que ha publicat en text en el seu bloc personal Orsai.