Avui Twitter m’ha portat a reflexionar sobre el procés d’explicació d’històries. Què fa que una història sigui interessant, que conecti amb l’espectador/oient (això que en angles en diuen “Engaging”) ? No tinc respostes però tinc algunes propostes per a vosaltres si voleu seguir el meu procés.

Primer us proposo que passeu per can Garr Reynolds (Presentation Zen) on fa un repas a les propostes de Ira Glass sobre explicar històries, on treballa els conceptes d’anècdota i reflexió.

Ara veiem tres exemples visuals. Un és aquest impressionant treball de cinemàtica movent-se en temps congelat. Observeu com treballa l’anècdota i acaba amb la reflexió.

Després anem amb un anunci de CocaCola que parteix del Gran Theft Auto per acabar en la filosofia de la marca. De nou anècdota i reflexió:

Ara per acabar el que sens dubte és el millor vídeo de l’any: El megadebut de Susan Boyle, una escocesa pagesota de 47 anys que es presenta a Britain’s got talent i deixa tothom embaladit. De nou una gran història explicada d’anècdota en anècdota. Cada pla afegeix quelcom a la història i al final és la “Barbie” la que ens fa la reflexió. Un gran vídeo i una gran lliçó de perquè una història funciona, connecta amb nosaltres i definitivament ens emociona. Tot i que és en Tomàs qui havia de parlar d’emocions 😉

Vegeu la història de la Susan Boyle

Tweet