Kindle 4 d'en Ludo

Divendres passat vaig rebre el meu Kindle 4, nou i calentó directe Amazon.com. No és el meu primer lector de llibres. Ni de bon tròs.

Fa dos anys em van obsequiar amb un Papyre 6.1 per la meva participació en diverses activitats de la Moodlemoot 2009 a Madrid. Com a Geek tecnofílific confés, em va fer moltíssima il.lusió i de tornada cap a Barna ja estava provant el “paratu” dins l’AVE.

El Papyre 6.1 va ser molt decebedor. En vaig escriure una avaluació (força crítica i detallada) al meu blog en castellà quasi abandonat, i vaig rebre un comentari amarg del director de l’empresa que el comercialitza. És el que hi ha. El Papyre 6.1 (en el que vaig aconseguir llegir la continuació dels Pilars de la Terra de Ken Follet- que ningú no digui que no li vaig donar una oportunitat ) és una caqueta, i els amics als que els l’he deixat me l’han acabat tornant. Ara el té en Coke potser ho comentem en el proper podcast.

També vaig intentar llegir llibres amb l’iPad. Usant Books i Stanza (un client open source molt bò) vaig aconseguir llegir un parell de llibres l’estiu passat. Però l’iPad no està fet per llegir llibres. És ideal per triar i remenar noticies amb el Flipboard i similars. La relativa baixa resolució de la pantalla de l’iPad (ja veurem si l’iPad 3 porta un retina pantallorum) i el fet que sigui reflectant i lluminosa, fa que l’iPad sigui incòmode per llegir a les fosques i impossible a plena llum del sol. Deixant a banda que després d’unes hores pesa força a les mans.

No obstant l’iPad va molt bé per a fer anotacions, subratllar i copiar i enganxar per fer apunts. I de bòn tros és el millor “paratu” per llegir PDF’s. Per això és ideal per a fins educatius. Però per a devorar llibres… mmm no.

Kindle 4 d'en Ludo

El setembre de l’any passat vaig comprar un Kindle 3 3G. I m’encanta. La pantalla -que compateix amb la majoria de readers moderns- és perfecte per llegir. El refresc de pantalla és molt, molt rápid; el Kindle és una delícia per llegir. Mida, pes, usabilitat… és simplement adequat i s’assembla a la majoria dels seus competidors.

El Kindle 3 no és un producte refinat i amb la qualitat d’acabat d’un iPhone, però té la relació qualitat-preu (sobretot preu) ideal com per fer-lo un producte d’èxit.

La prova que el Kindle 3 3G és un gran gadget és que la meva dona el va provar aquest estiu… i no me l’ha tornat! 😀 Bé, de fet fins ara el compartíem. Però amb això tinc prou excusa per comprar un Kindle de la nova fornada.

Havia pensat de comprar el flamant Kindle Touch (encara no a la venda ni a EEUU); però un amic que té el Sony Reader Touch m’ha explicat que els e-readers touch tenen una pel·lícula addicional a la pantalla per donar support al touch que fa que la pantalla sigui lleugerament brillant. No m’agrada veure ditades al Kindle i de fet, no necessito touch per passar pàgines, així que em vaig decidir pel Kindle pelat, que comprat per a enviar fora d’EEUU no incorpora els anuncis que el subvencionen parcialment (visca!) i costa uns euros més. Tot plegat posat al meu despatx ha costat uns 110€.

El nou Kindle, o Kindle v4 és petit, lleuger i tan ben acabat com una capsa de plàstic pot ser. Aquesta versió no porta el micròfon (per prendre notes), ni connector d’auriculars que no he fet servir mai en el Kindle 3 (ara Kindle Keyboard). Tampoc té el teclat, que sincerament és una quincalla. I es queda sols amb el navegador de 5 direccions i 4 botons. Personalment em manca l’accés directe al canvi de mida de font que ara va a través de menú. Els controls dels costats per passat pàgina són més durs que els del Kindle 3, corregint l’excessiva suavitat del model anterior.

Kindle 4 d'en Ludo

En funcionament el Kindle 4 dóna la sensació de ser lleugerament més ràpid que el 3, cosa que de fet no calia. El teclat virtual està ben dissenyat i no costa entrar passwords de wifi o el compte de twitter per si voleu twittejar cites des del Kindle. Evidentment no us el recomano per prendre notes. Però tampoc us recomano usar el teclat del Kindle 3, que és una caqueta. Personalment per prendre notes faig servir una tecnologia que es diu: llibreta (Moleskine o PaperBlanks -a joc amb el Macbook Air- 😀 ) i llàpis, i no em calen les notes del Kindle. La funcionalitat que sí fa temps que faig servir és el subratllat de text, que subratlla el text (ueeeee!!!) i el desa amb la cita completa en un fitxer de text que podeu accedir des del Mac via USB (sí, des del PC també podeu 😉 ). Pels aficionats al “rollo social“, podeu compartir amb l’univers els vostres paràgrafs destacats i quan estàs llegint un llibre comprat a Amazon pots veure si un parágraf ha estat subratllat per altres lectors i quants. Útil, oi?

Però el que fa que el Kindle sigui un gran producte és la connexió amb la botiga d’Amazon. Quan vaig comprar el Kindle el volia per llegir una tona de llibres que tinc en format EPUB (després parlem de formats). Però des que tinc el Kindle he comprat una pila de llibres (molts en anglès i alguns en català) del Kindle Store.

Amazon i Apple tenen una cosa en comú: els he cedit les dades de la meva tarja de credit. D’aquesta foram puc comprar coses amb un click (acció patentada per Jeff Bezos, per absurd que pugui semblar) Això fa que les barreres que s’imposen en el procés de compra online es redueixen a la mínima expressió, tant en els “iParatus” com en el Kindle.

Per contra, comprar un ebook en un lloc web a Espanya és dolorós. Sembla que no vulguin vendre’t el punyetero llibre. Cal instal·lar programari amb no sé quin DRM i fer varies vegades la vertical.

“És més facil baixar-se el llibre per P2P que comprar-lo”

m’han dit amics frustrats amb l’experiència.

Amb el Kindle la cosa va així:

Un diumenge al matí estàs prenent un Te (Earl Grey Hot) llegint els feeds al Flipboard. Trobes un article interessant, que menciona un llibre interessant linkat a la seva página d’Amazon…

-“I ja compres Ludo?”- No, no encara.

Però entres a la pàgina del llibre on hi ha dades sobre el llibre per parar un tren, opinions dels lectors de tots els gustos i fins hi tot lectures relacionades (altres llibres, alguns d’ells que s’obren en altres finestres de Safari). Suposem que el llibre t’interessa…

-“I ja tens la visa entre les dents i el compres, oi Ludo?”- Nooo , encara no.

Veus que el llibre té una versió per a Kindle per 9.99$ (uns 7€), més barat que el llibre físic (a vegades, no sempre) i sense haver de pagar ni esperar uns dies…

-“I ara sí que t’el compres!!!”- Doncs encara no.

Amazon ofereix una opció que diu “Send Sample” o Enviar mostra. Això envia unes 30 págines del llibre al teu Kindle de franc. Faig clic torno al Flipboard a seguir amb lo meu.

-“I no compres?”-

L´endemà al Metro veig que tinc una mostra d’un llibre, que ha arribat per 3G tot solet, allò que en diem PUSH. Començo a llegir-lo, i, de vegades, el llibre és molt bò, quan de sobte arribo a una part que diu. “End of Book Sample, click here to purchase this book”.

-“Ai, ai, ai… “- Sí, aquí fas clic i ja el tens.

Quan tens el llibre, llavors el pots baixar a l’iPad, Mac, iOS, Android (no oblidem que el Kindle Fire duu un Android tunejat). Amb una cosa que en diuen “whispersync” el punt de lectura es sincronitza amb tots els teus “paratus” amb Kindle App, molt convenient.

“Ara parlem de formats, Ludo. Kindle no suporta el EPUB oi?”

Kindle no dóna suport a EPUB. Però els formats d’ebook son força compatibles sempre que no hi hagi DRM pel mig. El programari lliure (per Mac, PC i Linux ) Calibre permet gestionar llibreries digitals i exporta correctament al ebook reader que tinguis. De fet hi ha un plugin que permet treure el DRM dels teus llibres comprats a Amazon. Si sóc un aficionat a llegir és en part perquè molts amics m’han deixat llibres, i entenc que deixant un llibre li faig un favor a l’escriptor. Ja que guanya lectors que possiblement compraran els seus nous llibres. Segurament deixar llibres no vol dir compartir-los en xarxes P2P, però aquest és un debat per a un altre dia.

Tweet