catosfera tercera jornada i conclusions

Darrera entrega i final (incloent conclusions) sobre les Jornades de la Catosfera que s’han celebrat aquest cap de setmana (25 a 27 de Gener de 2008) a Granollers.

Abans de començar amb la tercera jornada deixeu-me comentar un parell de coses de la part corresponent a la tarda d’ahir, la segona, i que vaig seguir en vídeo al vespre.

En relació a blocs i periodisme ciutadà cal remarcar que, com en altres àmbits, hi ha un debat obert sobre què és ser periodista avui en dia i a futur recent i com el periodisme dels mitjans clàssics pot estar canviant a marxes forçades.

Un debat, el del “nou periodisme”, present a la taula d’ahir i realment molt enriquidor. En front dels mitjans clàssics i tradicionals que, apuntats al boom web 2.0, obren tímida i reguladament les portes a persones no periodistes per que comentin en “teòrics blocs” podem trobar, justament a l’altra banda, posicions innovadores com les que va presentar Pau Llop de Bottup.com on periodistes professionals i qualsevol ciutadà pot ser articulista d’aquest diari electrònic, i on el periodista professional fa feines exclusives d’editor.

Quan les notícies ja no son elaborades per periodistes professionals a les ordres d’una línia editorial determinada poden “escapar” al control dels poderosos. Un fet que està canviant les regles de joc de la professió.

L’altra taula de la tarda d’ahir va tractar sobre “Blocs i nació”. Personalment tenia ganes de conèixer a l’Alexis Vizcaino de “Estatpropi.cat i a en Xavier Mir de la “Xarxa de Blocs Sobiranistes“. El moviment blocaire sobiranista és, sense cap mena de dubte, el fet més remarcable dels darrers temps a la web 2.0 en català. Ara ja hi som, estem agrupats, estem en xarxa. Una gran fita, però a partir d’ara què? Personalment esperava una proposta clara de futur. Un “next step” que no veig a l’horitzó immediat.

Tanco la part que em va mancar de comentar de la segona jornada i passo a parlar de la darrera. Avui he estat en els dos tallers: el de podcàsting (on he participat uns minuts) i en el de vídeoblocs, i per tant no he seguit les taules.

CRÒNICA:

El primer taller ha estat sobre podcàsting a càrrec d’en Toni Sellas que ha fet un repàs del panorama de podcast de producció personal en català (panorama desproporcionadament petit en comparació a altres formes de web 2.0 en català) i on seguidament ha abordat la part més pràctica del taller en dos fases. La primera més conceptual parlant de què és un podcast, com produir-lo i com penjar-lo a la xarxa (en Toni ha publicat a la seva web una senzilla però complerta guia dels passos necessaris i punts d’informació rellevants); per acabar amb la part realment més pràctica sobre la producció del podcast sota Audacity com a eina d’edició de programari lliure.

Per la meva part, al final, he contraposat a l’Audacity la possibilitat de fer la producció amb eines Mac, en concret amb el Garageband, i he parlat també d’iTunes.

El segon taller ha tractat sobre “Com fer un vídeobloc” a càrrec d’en Joan Planas. En Joan Planas és tot un crack. Ens ha ensenyat les bases tècniques sobre la filmació (tot un curs de cinema en forma de càpsula) i ha seguit amb els exemples de producció amb Final Cut Express i una mica de iMovie.

No cal que us digui que en els dos tallers la presència macaire ha estat molt alta.

Després, la “colla farigola” de macaires hem marxat a dinar i hem constituït el nucli inicial i provisional del GUA Català (ja no es dirà GUM). Però de tot això en parlaré en una entrada posterior.

CONCLUSIONS i OPINIÓ DE LES JORNADES:

En general dir que aquestes jornades han resultat interessants i, al meu judici, eren necessàries.

Està molt bé copsar que hi som i que hi som amb força. Per mi el fet més positiu.

En contra destacaria l’excessiva presència de la política (la clàssica) i els polítics, incloent els blocs polítics. La Catosfera és plena d’altres blocs de qualsevol temàtica i, sota el meu criteri, tant importants com els primers.

El fenomen “.cat” vol dir alguna cosa, i dins del “.cat” la part blocaire demostra un neguit social, una necessitat de conquerir espais (no només polítics) i de donar sortida a una expressió que no té cabuda en altres formes “més convencionals”.

Quan un crea un bloc de motos, de cuina, de pintura, de literatura, un de personal, del que sigui, i ho fa comprant un domini “.cat” (els més cars de tots, per cert) i/o defensa escriure’l en català a costa de saber que, en el 99% dels casos, ni tan sols cobrirà despeses, i que en el 100% dels casos reduirà audiència potencial vers al fet de fer-lo en espanyol o anglès, perquè ho fa? Perquè ho fem?

Darrera d’aquests fets hi han unes motivacions comunes que volen dir quelcom i en les que cal aprofundir i aprofitar.

Està molt bé constatar-ho però a mi m’han faltat propostes de futur basades en un anàlisi d’aquest fet i en un “entendre el perquè”, i, a partir d’aquí, decidir noves accions.

Han estat les primeres i espero que a les següents deixem de constatar “lo magnífic” del fet i comencem a construir noves propostes.

Felicitacions als organitzadors.