catosfera primera jornada

Primera entrega de vàries que aniré fent com a cobertura de l’assistència a les Jornades de la Catosfera que s’estan celebrant aquest cap de setmana (25 a 27 de Gener de 2008) a Granollers.

Separaré el que és la crònica del que he vist, de la part més d’opinió o reflexions. Està clar que tot (tant crònica com opinió) serà conscientment subjectiu.

CRÒNICA:

Ahir al vespre es van inaugurar oficialment les jornades de la Catosfera, amb ple complert d’assistents i una alta expectació.

Està clar que el món català de la web 2.0, en general, i els dels bloggers, en particular està que bull i una bona prova és l’alta expectació generada.

L’assistència va ser tant gran respecte a la sala on estàvem que es va haver d’habilitar una segona per tots aquells que no hi cabien. Per sort en Jordi de Tot-Mac i un servidor vàrem tenir lloc a la sala principal.

Segons agenda ahir es van produir:

Inauguració Institucional: (amb polítics) que, com passa en aquests casos, és totalment obviable i innecessària i, m’atreviria a dir que, en període electoral, contraproduent; tot i que cal entendre que organitzar unes Jornades gratuïtes per a tanta penya és un acte complexe i car, i suposo, que cal aguantar-los per que et cedeixin un lloc on fer-les, infraestructura, costos, etc.

Conferència inaugural: A càrrec de Cèsar Calderón @netoraton parlant sobre civeractivisme i acció política general i també amb la presència de Marc Vidal que, com sabeu, amb conjunció amb més persones, és un dels impulsors i organitzadors de la Catosfera.

César Calderón i Marc Vidal a la Catosfera
(font de la foto: Catosfera)

Crec que, en justícia, se li ha de reconèixer al Marc (i a la resta de col·laboradors) l’esforç organitzatiu. Només cal posar-se en la pell d’una persona que ha de fer de “host” de centenars d’altres per saber que la feina no ha de ser fàcil. Per això, a banda de criteris personals, cal reconèixer als organitzadors aquest esforç.

Per cert que al final d’aquesta part va intervenir “un espontani provocador” com si d’un programa del Buenafuente (dels d’abans) es tractés. Bon contrapunt.

Taula oberta “Codi étic blocaire”: amb Juan Varela i Vicent Partal amb moderació de Saül Gordillo.

Us confessaré que aquesta taula era la que em va motivar a anar ahir a la Jornada Inaugural. Em reconec admirador d’en Partal des de fa molts anys i tenia ganes d’escoltar el que anava a dir. Per altra banda no havia tingut mai l’ocasió de veure “en directe” a en Saül i ho veia com una excel·lent oportunitat. A banda, escoltar a en Juan Varela també va ser per mi un descobriment enriquidor.

Us deixo unes fotos preses per mi abans de començar les seves intervencions i per a que veieu l’ambient de la sala: (PD: Sí, el que te en Partal a les mans és un iPhone)

Partal Varela Gordillo

assistents primera jornada catosfera

La darrera taula va parlar de “Blocs i educació”, però el retard acumulat em va impedir assistir-hi.

OPINIO i REFLEXIONS:

Aprofundint una mica en els continguts i l’orientació d’aquesta sessió i en general de les primeres taules d’ahir, a judici personal, dir que em sobra una mica tanta “rellevància política” dels blocs.

Ni tots els blocs són polítics, ni pretenen canviar el món, ni socialment desitgen regirar de dalt a baix la societat.

Està clar que poden (podem) ser o tenir certa influència, però crec que cal ser més modestos en aquest sentit i, per altra banda, no donar tanta rellevància als polítics.

La política és poder, els polítics estan a diari en primera plana de tots els mitjans, només falta ara que, a sobre, els hi fem en els blocs de caixa de ressonància permanent.

Hi ha moltes formes de fer “política”. A gust personal m’agrada més aquella que fuig de “Emperadors Mediàtics” i es nodreix més de petites accions diàries, comunitàries, a voltes anònimes i sobretot “constants”. Diguem que seria la “política” de les petites coses diàries de la vida. I no cal tenir un bloc per fer-les. Menys blocs polítics de rellevància i autobombo personal i més traduir alguna aplicació al català, per posar un exemple del que vull dir.

Sincerament, tot això dels blocs polítics em satura força. No vull dir que no sigui important tenir un interès social (i amb transfons polític en correspondència) en les coses que fem en general a la vida (blocs inclosos), però d’aquí a pretendre ser el cinquè poder hi ha un camí molt gran i a voltes no deixo de veure “egos” mancats d’autoestima que necessiten omplir-se a base d’entrades en un bloc (quelcom similar va dir, crec en Juan Varela) i de polèmica generadora de pageranks. Em sembla bé, però no és la meva guerra aquesta.

Com ja he comentat, la taula que em generava més interès era la del codi ètic blocaire. Els ponents van confirmar una mica la idea que jo tenia a priori i és que, no cal un codi ètic “imposat”. Estic totalment d’acord.

Els blocaires no som periodistes o, millor dit, no necessàriament ho som. No cal regir-se per cap codi deontològic o ètic i, en part, és una de les gràcies dels blocs. Però moltes persones tenim, per sort o per desgràcia, una ètica que apliquem a les coses generals de la vida, a la relació amb els demés. Jo tinc la meva pròpia ètica i, perquè així ho he decidit, també l’aplico al que escric en el bloc i als continguts que en ells modero.

La gràcia és, precisament, tenir la llibertat de decidir si apliques certes normes ètiques o no, i quines apliques.

Em van fer pensar les idees aportades per en Partal i m’anoto en el “ToDo” ampliar alguns conceptes que detallin el “Què som / Què fem”, també entenent que el què som o què fem (i com ho fem) pot canviar amb el temps, una altra de les “llibertats” inherents a la creació de blocs.

Una de les coses que es va dir de passada al parlar d’ètica i blocs, però que per a mi és un punt molt remarcable, és parlar de anonimat sí o no i, en relació a això, el fet d’assumir plenament les conseqüències d’allò que dius o escrius, ja siguis autor, col·laborador o lector que deixes un comentari. Segons el meu parer certs “anonimats” no amaguen més que “molta covardia”. Si vols trencar, fes-ho, però donant la cara i assumint les conseqüències. És un debat aquest molt interessant.

També vull destacar-vos unes paraules d’en Juan Varela que em van impactar per constatables. Va dir que “la Xarxa no es comporta igual a tot arreu” i va posar un exemple: “invariablement” quan cerquem quelcom a Google, el que apareix en primer terme com a resultats d’allò que cerquem son entrades de “mitjans digitals”. Va afegir que aquest “tendenciós comportament del Google” no és igual aquí o a França que, per exemple, als Estats Units… i el més sorprenent d’això que va comentar és que és cert. A què fa pensar?

Bé, avui més “Catosfera”. Pujaré a veure que diuen de blocs i negocis i de com guanyar diners amb un bloc (entenc que “guanyar diners no vol dir només pagar les despeses”, voldrà dir “viure dels blocs”).

No sé perquè crec que el que proposin no em semblarà ni ètic ni viable sota el meu criteri… 😉 …però no vull avançar esdeveniments. El que s’hagi de dir vindrà en la crònica-entrada d’aquesta nit.

Tweet