En el tema de la fotografia acostumem a emprar una quantitat de termes per referir-nos a les característiques d’una fotografia i generalment assumim que tots dominen aquesta terminologia, no obstant això, la idea és que en el bloc es parli de tot i per a tots en el que a fotografia es refereix, i que serveixi per a l’aprenentatge dels vosaltres lectors.  Per això vull dedicar aquest article al tema de l’enquadrament, una cosa tan simple i que la fem sense adonar-nos.

Bàsicament, l’enquadrament és la porció d’escena que nosaltres com a fotògrafs decidim fer entrar en una fotografia. Com a observadors percebem amb els nostres ulls una escena íntegrament, però com a fotògrafs hem de seleccionar l’àrea que anem a capturar i d’acord al tipus d’escena i al tipus de missatge que es desitja transmetre podem trobar-nos diferents vies per realitzar l’enquadrament.

Encara que la classificació tendeix a variar d’un autor a un altre, es poden distingir els 3 principals tipus d’enquadraments, que són:

Enquadrament horitzontal:

És el més comú i el més emprat de tots. Potser per ser el que resulta de prendre la càmera i observant pel visor o per la pantalla és el que ens resulta més natural i senzill. Però el que sigui comú i senzill no significa que sigui millor o pitjor, depenent de la situació ens resultarà més útil aquest o un altre tipus d’enquadrament. L’enquadrament horitzontal té l’avantatge de ser molt còmode al moment de compondre una fotografia, ja sigui emprant la regla dels terços o l’espai negatiu per exemple.

Aquest tipus d’enquadrament suggereix quietud, tranquil·litat i sol utilitzar-se normalment per a paisatges i per a retrats de grup, encara que també és bastant popular en retrats de publicitat on aplicant el concepte d’espai negatiu, es col·loca al model en un extrem i en l’extrem contrari s’afegeix el producte o algun text.

enquadrament horitzontal

regla de terços

espai negaitu

El enquadre vertical:

No és tan popular com l’anterior, però no deixa de ser una excel·lent alternativa. Igualment, en haver de girar la càmera deixant el disparador d’un costat, ens pot resultar una miqueta diferent, però experimentar amb aquest tipus d’enquadrament ens pot proporcionar grans resultats.

Suggereix força i fermesa, i és per excel·lència el més apropiat per als retrats, bàsicament pel fet que les persones són més altes que amples. També és emprat molt en publicitat, revistes i moda.

enquadrament vertical

L’enquadrament inclinat:

Hi ha els qui consideren aquest no és pròpiament una forma d’enquadrament, ja que les fotografies es presentessin de manera horitzontal o vertical, no obstant això aquest enfocament s’obté inclinant la càmera i justament a aquesta posició és al que generalment denominem “enquadrar”.

Òbviament és molt menys popular que els anteriors però com a alternativa ocasional pot realçar el missatge que s’intenta transmetre, ja que en si mateix transmet dinamisme i força. Per mostra poden veure l’imatge anterior on he utilitzat  la verticalitat inclinada, com element de composició.

Be si voleu podeu participar amb imatges al grup de mosseguigrafia de Flickr i així comentar-les en el  grup que us sembla.

Ens llegim mossegis.

Fotos: Rafel Jesús.

Tweet